Qui vol el di¨¤leg?

Des de finals del 2012, els partits pol¨ªtics i l¡¯opini¨® p¨²blica catalana se solen dividir, grosso modo, en tres blocs: els partidaris de la independ¨¨ncia, els contraris i els equidistants.

Les posicions dels dos primers estan clares, els equidistants, en canvi, no se sap gaire b¨¦ on se situen. El m¨¦s clar que proclamen constantment ¨¦s que cal dialogar, la qual cosa per descomptat ¨¦s molt raonable. Per¨° ¨¦s leg¨ªtim sospitar que el terme di¨¤leg, en boca dels equidistants, amaga certes intencions.

Aquestes queden desvetllades si analitzem el context des del qual s¡¯utilitza aquest terme: ¡°La culpa de tot ¨Cdiuen¨C ¨¦s que els dos b¨¤ndols no han dialogat, aqu¨ª rau l¡¯origen del problema¡±. ?s a dir, d¡¯una banda, la culpa de no arribar a una soluci¨® es reparteix per igual entre separatistes i constitucionalistes i, de l¡¯altra, en l¡¯arrel del problema els dos b¨¤ndols tenen id¨¨ntica responsabilitat. Crec que ni una ni altra afirmaci¨® s¨®n certes.

Deixem de banda l¡¯¨²ltim, l¡¯origen del problema, molt llarg d¡¯explicar. Centrem-nos en el segon, que el di¨¤leg entre les parts ¨¦s la soluci¨® i la culpa que no s¡¯hagi produ?t es reparteix per un igual. Avan?ant la conclusi¨®: no crec que aix¨° es correspongui en absolut amb la realitat i els fets demostren que aquesta posici¨® ¨¦s insostenible. En efecte, arran dels esdeveniments que s¡¯han anat desenvolupant des del 2012, podem comprovar com la iniciativa que impossibilita qualsevol tipus de di¨¤leg correspon al bloc independentista. Vegem-ho.

Els qui no han volgut propiciar mai el di¨¤leg han estat nom¨¦s els d¡¯una part, els del bloc independentista

Primer, el gener del 2013, despr¨¦s de les eleccions auton¨°miques de novembre de l¡¯any anterior, el Parlament de Catalunya va aprovar, per una ajustada majoria, una declaraci¨® el punt primer de la qual deia que la sobirania residia en el poble de Catalunya. En realitat, aix¨° ja constitu?a una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia i, en tot cas, era un clar desafiament a la Constituci¨® que diu una cosa molt diferent: la sobirania est¨¤ atribu?da al poble espanyol. Un cop de puny dur a la mand¨ªbula no ¨¦s manera de comen?ar un di¨¤leg, suposo que hi estareu d¡¯acord.

Segon, el 14 de novembre de l¡¯any seg¨¹ent, amb pretensions de refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®, se celebra aquella consulta il¡¤legal i sense cap garantia sobre la veracitat dels resultats que el feble Govern Rajoy tolera per evitar, segons creu, mals majors, per¨° amb la condici¨® pactada amb Artur Mas que aquesta consulta figur¨¦s com una iniciativa de la societat civil (ANC i ?mnium Cultural, b¨¤sicament) i, en tot cas, sense cap intervenci¨® de la Generalitat. Mas incompleix el pacte amb Rajoy i proclama solemnement a ¨²ltima hora de la tarda uns resultats com si tinguessin validesa oficial. Cop de puny a l¡¯est¨®mac i a tra?ci¨®. ?s una bona manera de di¨¤leg, estimats equidistants?

Tercer, els mesos de setembre i octubre del 2017, despr¨¦s d¡¯aprovar irregularment els dies 6 i 7 dues lleis que reconeixien expl¨ªcitament la desobedi¨¨ncia a la Constituci¨® i a la resta de l¡¯ordenaci¨® jur¨ªdica, se sortien obertament del marc constitucional, convocaven un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® per a la jornada de l¡¯1 d¡¯octubre i, dies m¨¦s tard, proclamaven en tandes successives una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia, la tan esperada com inefica? DUI. Va ser un intent, rid¨ªcul si es vol, mal plantejat sens dubte, sense cap base legal i moltes m¨¦s coses que es podrien afegir, per¨° certament amb la clara intenci¨® de posar en perill la democr¨¤cia i l¡¯Estat constitucional. Per aix¨° els principals responsables s¨®n ara a la banqueta. Buscaven el KO t¨¨cnic i va quedar en res, per¨° en tot cas no pretenien el di¨¤leg.

?s leg¨ªtim sospitar que el terme di¨¤leg, en boca dels equidistants, amaga certes intencions

Per tant, tornant al principi, els qui no han volgut propiciar mai el di¨¤leg han estat nom¨¦s els d¡¯una part, els del bloc independentista. I els anomenats equidistants en realitat no ho s¨®n, formen part d¡¯aquest bloc, per¨° amb la comoditat que suposa no comprometre¡¯s, es tracta dels tebis, aquells que tant menyspreava Jes¨²s a l¡¯Evangeli.

La ingenu?tat de Pedro S¨¢nchez ¨Ci d¡¯Iceta¨C durant aquests mesos passats, i em temo que en el futur, ha consistit a buscar el di¨¤leg amb aquells que han demostrat amb els fets que no el volen. Seria millor formar una coalici¨® de Govern constitucionalista a la Generalitat per iniciar, des d¡¯aquesta posici¨®, una acci¨® pol¨ªtica que convenc¨¦s els ciutadans de les grans possibilitats i beneficis d¡¯una Catalunya auton¨°mica dins d¡¯Espanya i de la UE.