Les putes de San Juli¨¢n

Aquest ¨¦s un assumpte antic. Va ser descobert fa uns anys i des d¡¯aleshores no deixa de cr¨¦ixer: ja s¡¯ha incorporat a la hist¨°ria de l¡¯esquerra argentina. Es refereix a una instituci¨® anomenada La Catalana i a un grup de dones. La instituci¨® era un prost¨ªbul i les dones, prostitutes. Per¨° el que van fer Paulina Rovira, catalana, propiet¨¤ria de l¡¯establiment, i les cinc dones que treballaven per a ella, el 17 de febrer del 1922, va ser un fet heroic.

?s dif¨ªcil imaginar la Patag¨°nia de fa un segle: un erm immens fuetejat pel vent i dominat per uns quants terratinents. Els presos pol¨ªtics i els pitjors criminals eren enviats al terrible penal d¡¯Ushuaia, davant l¡¯Ant¨¤rtida; el viatge durava tant de temps que algun va arribar a complir condemna abans d¡¯arribar-hi. Parlem d¡¯un lloc i d¡¯un temps realment salvatges.

El novembre del 1920, els peons agraris agrupats a la Sociedad Obrera de R¨ªo Gallegos es van declarar en vaga just abans de comen?ar l¡¯esquilada de les ovelles. Reclamaven coses elementals: un dia de descans setmanal, un lloc net i sec on dormir i espelmes per tenir llum. Els amos de les finques, brit¨¤nics i argentins, van reclamar al govern que pos¨¦s fi a la protesta. El president Hip¨®lito Yrigoyen va enviar a la Patag¨°nia el Des¨¨ Regiment de Cavalleria del tinent coronel H¨¦ctor Benigno Varela, que va imposar a les dues parts una negociaci¨®, va aconseguir un principi d¡¯acord i va tornar quan va poder a Buenos Aires.

L¡¯acord no es va complir i va recomen?ar la vaga. El novembre del 1921, el tinent coronel Varela i els seus soldats van apar¨¨ixer de nou a la regi¨®. Aquesta vegada, a matadegolla. Qualsevol que particip¨¦s a la vaga o li don¨¦s suport d¡¯alguna forma era afusellat a l¡¯acte. La matan?a va durar gaireb¨¦ dos mesos. Hi van morir unes 1.500 persones.

L¡¯historiador Osvaldo Bayer va investigar aquella barbaritat per al seu llibre La Patagonia rebelde (2012), compendi de quatre volums apareguts entre el 1972 i el 1978 (amb l¡¯autor ja a l¡¯exili per la dictadura militar) sota el t¨ªtol gen¨¨ric Los vengadores de la Patagonia tr¨¢gica. I gr¨¤cies a un vell informe policial va descobrir l¡¯episodi de La Catalana. El que van fer les meretrius va tenir tant d¡¯impacte un segle despr¨¦s que el mateix historiador, el 2013, va estrenar al teatre Cervantes de Buenos Aires una obra titulada Las putas de San Juli¨¢n.

La campanya del tinent coronel Varela es va donar per acabada el febrer del 1922. Els peons supervivents havien fugit a Xile o als racons m¨¦s remots de la Patag¨°nia argentina. A les finques regnava el silenci dels cementiris. Els soldats inspiraven una por gaireb¨¦ absoluta. Varela va decidir premiar els seus homes amb una gratificaci¨® sexual. El 17 de febrer, un grup de soldats a les ordres d¡¯un sotsoficial va acudir a un conegut prost¨ªbul del port de San Juli¨¢n per cobrar la seva recompensa.

Per¨° el prost¨ªbul, anomenat La Catalana perqu¨¨ el dirigia la catalana Paulina Rovira, estava tancat. Van trucar a la porta una vegada i una altra. Van cridar i van amena?ar fins que Paulina Rovira va sortir i, adre?ant-se al sotsoficial, va anunciar que les seves noies no atendrien els soldats. La tropa, enfurismada, va entrar per la for?a. I va ser rebutjada a pals i cops d¡¯escombra per les dones. Segons l¡¯informe policial, les prostitutes els deien ¡°assassins¡± i cridaven ¡°no ens ficarem mai al llit amb assassins¡±, a m¨¦s d¡¯¡°altres insults obscens propis d¡¯aquelles donetes¡±. Les dones de La Catalana es van atrevir a plantar cara al Des¨¨ de Cavalleria i, per descomptat, van ser detingudes. Normalment haurien d¡¯haver estat afusellades. Despr¨¦s de matar tants centenars de peons, aix¨° no era res. Per¨° al comissari de San Juli¨¢n li va semblar que executar les dones engrandiria el seu acte de resist¨¨ncia, i va optar per deixar-les anar.

Paulina Rovira va sortir i, adre?ant-se al sotsoficial, va anunciar que les seves noies no atendrien els soldats: ¡°No ens ficarem mai al llit amb assassins¡±

Els seus noms van quedar a l¡¯expedient. Eren, a m¨¦s de Paulina Rovira, Consuelo Garc¨ªa, de 29 anys, argentina, soltera; ?ngela Fortunato, de 31 anys, argentina, casada; Amalia Rodr¨ªguez, de 26 anys, argentina, soltera; Mar¨ªa Juliache, de 28 anys, espanyola, soltera, i Maud Foster, de 31 anys, anglesa, soltera. No se sap qu¨¨ va ser d¡¯elles despr¨¦s d¡¯aquella jornada.

El tinent coronel H¨¦ctor Benigno Varela va morir un any despr¨¦s, el 27 de gener del 1923. Un anarquista alemany, Kurt Wilckens, va llan?ar una bomba al seu pas i despr¨¦s ho va rematar amb quatre trets, els mateixos que rebien els peons patag¨°nics. Per protegir de la metralla una nena de 10 anys que passava pel lloc, Mar¨ªa Antonia Pelazzo, Wilckens es va col¡¤locar davant d¡¯ella i va patir diverses ferides. Va quedar al lloc fins que el va detenir la policia.

¡°No va ser revenja, jo no vaig veure en Varela l¡¯insignificant oficial¡±, va escriure Wilckens des de la pres¨®. ¡°No, ell ho era tot a la Patag¨°nia: govern, jutge, botx¨ª i enterramorts. Vaig intentar ferir en ell l¡¯¨ªdol nu d¡¯un sistema criminal¡±. Wilckens va ser assassinat a la pres¨® per un parent de Varela, que, al seu torn, va ser assassinat poc despr¨¦s.