Independ¨¨ncia i pobresa severa

Hi ha virus capa?os de sobreviure en ambients que sobre el paper haurien de resultar-los adversos. Te¨°ricament les taques d'immoralitat no tindrien cabuda en un pa¨ªs que camina l¨ªmpidament cap a una independ¨¨ncia que far¨¤ empal¡¤lidir l'estat de felicitat permanent que prometia la can?¨® de Georges Moustaki.

El cas ¨¦s que enredats en problemes de lla?os, domassos, balcons i desobedi¨¨ncies, s'escapen entre els dits problemes als quals la ciutadania ha de fer front dia a dia. I en aquest terreny, els m¨¨todes dels governs auton¨°mics d¡¯Artur Mas i dels independentistes de Quim Torra amb prou feines difereixen. Comparteixen corrents de fons com la retallada i contenci¨® de la despesa o l'opacitat informativa. En la precipitada carrera des de l'austericidi a la independ¨¨ncia hem perdut l'oportunitat de millorar les condicions de vida gr¨¤cies als pressupostos, ja fossin els propis o els de l¡¯Estat. La prova ¨¦s que a Catalunya es continua governant sense rubor amb els comptes aprovats el 2017.

El 2011, el Govern d¡¯Artur Mas va decidir tallar en sec la partida destinada a la Renda M¨ªnima d¡¯Inserci¨® (RMI), que suposava uns 426 euros al mes per perceptor. La ¡°sospita¡± de frau la va fer mereixedora de suportar una tisorada de 50 milions d'euros. Era l'¨¨poca de l'austeritat aliena, aquesta que s'aplicava a les ajudes socials dels altres, per¨° no a l'impost de successions propi. La prestaci¨® que tan garrepament va abordar el Govern de Mas anava destinada als qui es trobaven en situaci¨® de pobresa severa. Per procedir a la retallada es va agitar l'ombra de la cultura de la sospita. Una part dels beneficiaris de la prestaci¨® van ser presentats com una mena d'aprofitats que vivien la gran vida a costa del sofert contribuent. Han passat vuit anys i el Govern de Quim Torra continua donant p¨¤bul a l¡¯¡°efecte crida¡±. Un altre cop triomfa la cultura de la sospita, ara amb l'aquiesc¨¨ncia d'Esquerra Republicana, que dirigeix el Departament de Treball, Afers Socials i Fam¨ªlies. El fet ¨¦s que una mesura que per llei no ha d'estar subjecta a vaivens pressupostaris pateix estretors clarament il¡¤legals.

Els m¨¨todes dels governs auton¨°mics d¡¯Artur Mas i dels independentistes de Quim Torra comparteixen corrents de fons com la retallada i contenci¨® de la despesa o l'opacitat informativa

Quan el 2017 el Parlament va aprovar per unanimitat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), el sobiranisme la va presentar com una fita en el cam¨ª a la independ¨¨ncia, com una mostra d'aquest Estat de Benestar futur que triomfaria en la Catalunya lliure. Encara que la veritat ¨¦s que la dreta espanyola ¨CPP i Ciutadans¨C va votar a favor d'aquesta mesura. El cas ¨¦s que amb aix¨° es donava l'oportunitat de cobrar aquesta prestaci¨® a qualsevol persona major de 23 anys, resident a Catalunya durant almenys dos anys, sense patrimoni ¨Cm¨¦s enll¨¤ de la primera resid¨¨ncia¨C i que hagu¨¦s esgotat totes les prestacions possibles. No era gaire. Es passava dels 426 euros al mes als 564 de la nova prestaci¨® que progressivament ha d'arribar als 660 el 2020. L'important era, no obstant aix¨°, el canvi de concepte. La RGC, amb el suport de 121.000 signatures ciutadanes, procurava pal¡¤liar de forma estructural ¨Cno paternalista ni assistencial¨C els efectes d'una crisi descarnada que, segons l¡¯Institut d¡¯Estad¨ªstica de Catalunya (Idescat), ha deixat en la pobresa severa gaireb¨¦ 350.000 persones S'ha aconseguit l'objectiu dos anys despr¨¦s?

El primer problema ¨¦s que aquesta prestaci¨® no arriba ni a la meitat dels seus potencials beneficiaris (120.004 persones de 350.000 persones). De les 133.746 noves sol¡¤licituds acumulades des del 2017, nom¨¦s s'han aprovat 10.468 de RGC i complements fins a finals de 2018. Dels 9.300 recursos d'al?ada presentats per denegaci¨®, se n'han resolt positivament 109. En els motius de rebot no s'especifica la ra¨®, en algunes ocasions. Els promotors de la ILP han hagut d'acudir a la Comissi¨® de Garantia del Dret a l¡¯Acc¨¦s a la Informaci¨® P¨²blica de la Generalitat a la recerca d'empara per aconseguir dades. En la Catalunya de la transpar¨¨ncia les xifres s¨®n molt borroses.

Mentrestant, creix la bretxa entre les rendes m¨¦s altes i les m¨¦s baixes i la possibilitat de redistribuci¨® estructural que suposa la RGC es queda molt curta. Farien b¨¦ els responsables de la Generalitat d¡¯escoltar el contingut de les mocions en favor d'agilitar la RGC aprovades per ajuntaments com Santa Coloma de Gramenet, Santa Perp¨¨tua de Mogoda, Badia del Vall¨¨s, Cornell¨¤ o Vilafranca del Pened¨¨s. O els bastaria amb parar l¡¯orella a aquesta esp¨¨cie de conseller ¨¤ulic en qu¨¨ s'ha convertit el S¨ªndic de Greuges, que denunciava en un informe les greus conseq¨¹¨¨ncies socials de les denegacions, les demores en la tramitaci¨® de sol¡¤licituds i l'excessiva burocratitzaci¨® del proc¨¦s.