Herralde ¡®guanya¡¯, despr¨¦s de 50 anys, el ¡°premi Herralde¡±

Als indicadors hi deia ¡°premi Herralde¡±, per¨° a la taula hi havia ahir nom¨¦s l¡¯editor i fundador, Jorge Herralde, al costat de l¡¯actual editora, Silvia Ses¨¦. I d¡¯alguna manera, l¡¯obvi error no era tal i es podia llegir com que el mateix Herralde rebia ahir a Barcelona el seu premi hom¨°nim en forma del llibre que presentava, Un d¨ªa en la vida de un editor, que ha escrit i publicat ell mateix, rep¨¤s dels 50 anys de vida del seu Anagrama, segell que va treure el primer t¨ªtol el 23 d¡¯abril de 1969.

En roda de premsa, ¡°el g¨¨nere que m¨¦s estima¡±, Herralde va explicar que en el llibre assaja ¡°un viatge pel m¨®n de l¡¯edici¨®, un retrat d¡¯¨¨poca des dels anys 60 fins abans-d¡¯ahir¡±. En aquest ¡°pla seq¨¹¨¨ncia a l¡¯estil de Berlanga¡± ¡ªamb una primera part fins al 2000 en qu¨¨, entre articles i entrevistes, repassa la seva traject¨°ria, i una segona amb textos in¨¨dits per a l¡¯ocasi¨®¡ª va aflorant l¡¯editor que va apostar per la pol¨ªtica d¡¯autor, com reflecteixen perfils a grans autors seus desapareguts (Bola?o, Pitol, Chirbes, Mart¨ªn Gaite i Piglia). ¡°La pol¨ªtica d¡¯autor ha estat fonamental per a Anagrama, per¨° nom¨¦s cal mantenir aquells en qu¨¨ hi creus molt¡±, defensa com a idiosincr¨¤tic del seu segell, junt amb l¡¯enorme atenci¨® a l¡¯Am¨¨rica Llatina, on va viatjar per primera vegada el 1973 i a la qual s¡¯ha despla?at ¡°entre una i dues vegades a l¡¯any com a m¨ªnim¡±. All¨¤, la tasca herraldiana hi t¨¦ fans incondicionals, especialment a M¨¨xic: a la universitat de Monterrey hi ha la seu, des del 2007, de la C¨¤tedra Anagrama, ¨²nica al m¨®n dedicada a una editorial.

En el llibre, ¡°la cara b del cat¨¤leg¡±, hi ha espai fins i tot per a la pol¨ªtica, amb les fites de la censura franquista (¡°potser vam ser la m¨¦s represaliada, amb molta honra... per¨° de dolorosa conseq¨¹¨¨ncia¡±) i l¡¯¡±¨¨poca sinistra d¡¯Aznar¡±, quan el PP va voler abolir el preu fix i el sector es va aixecar ¡°com a Fuenteovejuna¡±, amb Herralde com a ariet. S¡¯entreveu, aix¨ª mateix, l¡¯editor saga? observador dels convulsos canvis del sector, dels quals la seva editorial no ha sortit indemne, per¨° no s¨®n mem¨°ries malicioses: ¡°La mal¨ªcia est¨¤ en l¡¯adjectiu letal, per¨° en els meus llibres no hi ha venjances, o s¨®n m¨ªnimes; i aix¨° que n¡¯hi hauria pogut haver algunes de suculentes¡±. I afegeix: ¡°P¨°stumament, podrien sortir papers sobre la meva relaci¨® amb artistes seriosament malalts, afectats per alguna psicopatologia; ¨¦s tot als arxius¡±, deixa caure, sorneguer, referint-se a la ingent quantitat de material que classifica junt amb la seva esposa, Lali Gubern. ¡°Anem per l¡¯any 2001: ¨¦s una cosa lenta, per¨° segura i amb un material superestimulant¡±.

Entre aquestes convulsions, Herralde ha patit els ¡°inevitables¡± conflictes entre editorials independents i grans grups. ¡°L¡¯¨²nica garantia de superviv¨¨ncia d¡¯un independent ¨¦s la construcci¨® d¡¯un cat¨¤leg de qualitat; els grans grups em recorden la pol¨ªtica de Ciutadans: van segons les enquestes, les modes; m¨¦s que construir cat¨¤legs, els compren; els uns som armadors de cat¨¤legs i els altres, constructors d¡¯imperis¡±, matisa. Molt de passada cita les seves baixes, com les d¡¯Ignacio Mart¨ªnez de Pis¨®n, Paul Auster i Enrique Vila-Matas. ¡°?s miracul¨®s que en la vida d¡¯Anagrama hagi passat tan poques vegades en un mercat tan desmesurat¡±. Ell s¡¯ha quedat amb les ganes de publicar Borges: ¡°?s el meu autor de cap?alera, per¨° he superat el trauma¡±.

Del que ¨¦s ¡°l¡¯¨²nic ofici possible¡± per a ell, cam¨ª elegit per aquest jove de 22 anys que se¡¯n va passar un malalt de tuberculosi devorant Sartre i en va sortir convertit en ¡°un jove burg¨¨s polititzat amb mala consci¨¨ncia que acabaria fent una editorial gaireb¨¦ kamikaze en els seus inicis com a ter¨¤pia¡±, Herralde guarda un espectacular record dels anys 70. ¡°Va ser una orgia de col¡¤leccions en temps moguts¡±, uns temps ¡°m¨¦s estimulants que els actuals¡±.

Malgrat haver venut Anagrama a Feltrinelli, mai no s¡¯est¨¤ segur en el m¨®n de l¡¯edici¨®. ¡°Res no est¨¤ plenament constru?t; sempre cal estar flairant l¡¯aire del temps¡±. ?s un dels consells que donaria avui a qui volgu¨¦s ser editor. ¡°Li diria que an¨¦s a contracorrent de les modes o que les gener¨¦s, un mai no s¡¯ha de prestar a tend¨¨ncies instal¡¤lades; i que es llanc¨¦s, desatengu¨¦s totes les veus i es prepar¨¦s per a la marat¨®¡±. Ell ho va fer aix¨ª fa mig segle.