Espais flexibles? No, gr¨¤cies

Alguns articles recents s¡¯han ocupat de les relacions entre arquitectura i l¡¯espai educatiu. L¡¯origen es troba en les jornades Nous espais, nous aprenentatges, organitzades pel COAC, la Fundaci¨® Jaume Bofill i el Departament d¡¯Educaci¨®, i celebrades al Paranimf de la UB el passat dia 15, en resultar insuficient per allotjar els participants l¡¯espai del COAC. Els enfocaments dels textos s¨®n diferents i en alguns casos recullen fins i tot opinions comercials d¡¯empreses especialitzades en material escolar innovador, per¨° tots tenen en com¨² assenyalar l¡¯obsolesc¨¨ncia dels espais educatius en relaci¨® amb els continguts del que s¡¯ensenya, en una l¨ªnia semblant al debatut a les jornades esmentades. En aquest debat potser l¡¯element relativament nou ¨¦s la pres¨¨ncia activa del COAC, que tracta d¡¯aportar la visi¨® arquitect¨°nica i deixar veure un creixent inter¨¨s per la pedagogia. En qualsevol cas, la discussi¨® sobre les relacions entre l¡¯aprenentatge i l¡¯espai ¨¦s interessant i obliga a fer algunes observacions.

En alguns textos s¡¯apunta, ¨°bviament amb una vocaci¨® de titular, la idea de ressaltar l¡¯anacronisme que representa que l¡¯educaci¨® del segle XXI es realitzi en espais del XIX, o que se segueixin construint espais com ara fa cent anys, assimilant-ne uns a la rigidesa i altres, a la flexibilitat. Potser s¨ª, per¨° caldria saber si d¡¯aqu¨ª vint anys no ens lamentarem tant de la idea de fer espais flexibles que haurem de refer ¡ªespecialment quan no queda gaire clar arquitect¨°nicament parlant¡ª el significat de flexibilitat. Parafrasejant Xavier Rubert de Vent¨®s en relaci¨® amb l¡¯art, no es tracta tant de qu¨¨ ¨¦s flexible i qu¨¨ no ho ¨¦s, com quan ho ¨¦s. I crec que aqu¨ª rau una q¨¹esti¨® important. No sempre la conseq¨¹¨¨ncia de voler tenir m¨¦s flexibilitat condueix a una reforma dels espais; m¨¦s aviat porta a una consideraci¨® sobre els usos, sobre quines coses es poden fer a llocs que no hav¨ªem considerat i en quins moments, cosa que ens duu a l¡¯anterior.

Potser s¨ª que, segons un t¨°pic a bastament est¨¨s, alguns espais semblen obsolets si considerem l¡¯¨¨poca en la qual es van construir. Per¨° la paradoxa ¨¦s que, segons els que menyspreen el segle XIX enfront el XXI, alguns edificis que per la riquesa i ambig¨¹itat d¡¯espais podr¨ªem dir que no s¨®n substantius, permeten m¨¦s utilitats. ?s a dir, no necess¨¤riament els m¨¦s antics s¨®n els m¨¦s obsolets. Qu¨¨ ser¨¤, per exemple, de les escoles del noucentisme, edificis d¡¯arquitectura que considerar¨ªem caducats si ara els apliqu¨¦ssim la idea creativa de transformar-ne els espais en flexibles tot farcint-los de mampares m¨°bils i mobles de colors amb rodes? Qu¨¨ ser¨¤ de l¡¯escola Baixeras, de la Pere Vila, de l¡¯Institut Llu¨ªs Vives o de l¡¯antic grup escolar Mil¨¤ i Fontanals? El m¨¦s innovador i creatiu no ¨¦s dissenyar uns nous espais i malmetre aquests edificis, sin¨® fer altres activitats en llocs on abans no se n¡¯hi feien, tal com han comen?at a fer a l¡¯escola Encants de Barcelona. Potser ¨¦s la millor manera de posar a prova, no ja la creativitat, sin¨® la qualitat i versatilitat d¡¯un edifici i la millor lli?¨® d¡¯arquitectura. El fet que els participants de les jornades es dispersessin en grups de treball per l¡¯edifici de la UB ¨¦s un exemple en la mateixa l¨ªnia. Desconfio educadament que a la propera Setmana de l¡¯Arquitectura es treballi amb les escoles explicant arquitectura, cosa que pot acabar tan bon punt ens descuidem explicant als nens els valors del sobrevalorat Pavell¨® alemany. Si la reforma educativa ha de tenir en compte els espais, hauria de partir dels que ja tenim avui i valorar seriosament la manera d¡¯utilitzar-los. Potser despr¨¦s d¡¯haver-ho fet podr¨ªem estar en condicions de saber qu¨¨ cal modificar i qu¨¨ no. Moltes escoles bressol i escoletes s¡¯han instal¡¤lat en torres a quatre vents i han donat una nova utilitat als espais dom¨¨stics d¡¯aquelles cases a les quals, amb imaginaci¨® per part dels mestres, es podria treure partit dels espais i la decoraci¨®, m¨¦s adequats a estimular la fantasia que la regularitat dels edificis fets amb el binomi seriat i productiu d¡¯aula i passad¨ªs. Deia el pedagog Alexandre Gal¨ª que un bon mestre a sota un pi fa escola. Per a mi vol dir que el qui forma l¡¯espai (l¡¯escola) no ¨¦s el pi, ¨¦s el mestre. M¨¦s valdria que gast¨¦ssim en ells que en interiorisme, mobles amb rodes i cadiretes de coloraines, que nom¨¦s estimulen l¡¯obsolesc¨¨ncia programada.