La repetici¨® del frac¨¤s

Fa un parell de setmanes es va estrenar a Espanya la pel¡¤l¨ªcula de John S. Baird que recrea el final de Stan Laurel i Oliver Hardy com a parella d¡¯actors, la decad¨¨ncia f¨ªsica de Hardy, i una amistat superior als recels i els rancors que tamb¨¦ hi havia entre ells. Els films biogr¨¤fics solen ser insubstancials i tediosos, i en general una mica grotescos. Aquest, Stan & Ollie, ho fia tot a la compassi¨® que els dos personatges desperten en els seus admiradors, i ho pot fer perqu¨¨ els actors que els encarnen els interpreten amb l¡¯exactitud possible i la contenci¨® necess¨¤ria. La pel¡¤l¨ªcula no ¨¦s gaire m¨¦s que aix¨°, per¨° ens dona peu a recordar la manera de fer d¡¯aquests dos mestres del desastre.

En els seus curtmetratges, a m¨¦s de les confusions de barrets, les caigudes de cul i els cops de cap, apareix sovint la repetici¨® obstinada d¡¯un mateix frac¨¤s. A Night Owls han d¡¯entrar a robar en una casa, i, despr¨¦s de les vicissituds de rigor, Stan s¡¯hi fica per una finestra. Ollie se¡¯n va corrents a la porta a esperar que l¡¯obri el seu company; aquest el surt a rebre amb un somriure de satisfacci¨®, i quan surt tanca la porta i tots dos tornen a quedar al carrer. De nou, proven d¡¯entrar per la finestra i es repeteix la mateixa seq¨¹¨¨ncia amb escasses variacions, i, amb les difer¨¨ncies de desenlla? que permetran abandonar el cercle vici¨®s, es torna a produir per tercera vegada. La norma general ¨¦s que no s¡¯ha d¡¯insistir en una mateixa broma, per¨° la grandesa de Laurel i Hardy es troba precisament en la insist¨¨ncia in¨²til, que ¨¦s una de les coses que caracteritzen la vida humana.

A The Music Box, la repetici¨® del frac¨¤s arriba al virtuosisme. Els dos col¡¤legues, que s¨®n transportistes, han de pujar un piano per les llargues escales que condueixen a un d¡¯aquests apartaments de Los Angeles constru?ts dalt d¡¯un tur¨®. El piano, embalat dins una caixa de fusta, se¡¯ls escapa una i altra vegada de les mans i es precipita escales avall. Fascinat per aquesta pel¡¤l¨ªcula, Ray Bradbury va escriure un conte titulat Another Fine Mess (Un altre bon embolic), en qu¨¨ una dona que als anys noranta viu en un apartament contigu al del rodatge de The Music Box sent cada nit les veus de dos homes que discuteixen, acompanyades de cops i sorolls diversos i de notes que ressonen. Amb l¡¯ajuda d¡¯una amiga experta en el Hollywood antic, ent¨¦n que s¨®n els fantasmes de Stan Laurel i Oliver Hardy, condemnats a repetir sense rep¨°s la frustrada ascensi¨® del piano. Si el conte s¡¯hagu¨¦s interromput aqu¨ª, els dos c¨°mics haurien pogut competir eternament amb el mateix S¨ªsif, per¨° Bradbury els presenta com dues ¨¤nimes en pena que no podran deixar de carregar el piano per les escales fins que alg¨² els digui que els estima. I ¨¦s el que els criden les dues dones amb totes les seves energies: ¡°Us estimem!¡±. I ¨¦s el que demostra, una vegada m¨¦s, que el sentimentalisme sempre queda en evid¨¨ncia.