Feli?os tots

L¡¯altre dia em vaig trobar en la situaci¨® de celebrar l¡¯alegria i els ¨¨xits d¡¯un amic i, cap al final dels fastos, em va semblar notar una mena de viol¨¨ncia que ja havia notat abans en aniversaris i casaments: que, al capdavall, tot recolza sobre la felicitat del celebrat. Per aix¨°, ens acostumem a passar la festa mesurant i gestionant el grau de satisfacci¨® del celebrat, amb graus d¡¯insist¨¨ncia i de detall que dependran de les neurosis de cadasc¨². T¡¯ho est¨¤s passant b¨¦? Qu¨¨ vols fer? ?I ara, qu¨¨ et ve de gust? No s¨¦ si els passa, per¨° a mi no hi ha res que m¡¯interrompi m¨¦s definitivament un moment de felicitat que la pregunta sobre si soc o no feli?. Suposo que perqu¨¨, en la pregunta, hi ha sempre impl¨ªcit un ¡°prou¡±. ¡°Prou feli?¡±, et pregunten, i tu notes de seguida l¡¯oferiment de fer el que calgui per ampliar (augmentar?) aquesta felicitat, per¨° tamb¨¦ s¡¯hi perfila una demanda, una certa expectativa que la teva felicitat mediocre corre el risc de decebre. No t¡¯oblidis mai de ser feli? i de tenir la cortesia de mostrar-te¡¯n de manera constant i inconfusible per tal que tots els que hem vingut a celebrar amb tu puguem tornar cap a casa amb la consci¨¨ncia tranquil¡¤la.

La possibilitat de no marxar d¡¯una festa amb la consci¨¨ncia tranquil¡¤la indica que la felicitat toca alguna cosa de la norma social. En aquesta exig¨¨ncia de respondre a un cert imaginari de la felicitat s¡¯hi amaga, a m¨¦s, un impuls opressiu. No ¨¦s nom¨¦s, com explica Sara Ahmed (a La promesa de la felicidad, Caja Negra, 2019), que la felicitat sigui una eina ideol¨°gica, que naturalitza certes maneres de ser feli? i n¡¯exclou d¡¯altres, sin¨® que se¡¯ns ofereix com un prop¨°sit necess¨¤riament irrealitzable. Nom¨¦s cal donar un cop d¡¯ull a la construcci¨® que la publicitat ha fet de la joventut, i que ara cau sobre els joves com un globus aerost¨¤tic immens i desinflat. D¡¯acord amb aquest imaginari, el jove est¨¤ndard hauria de mantenir una vida social intens¨ªssima, unes carreres acad¨¨miques i professionals mete¨°riques, a banda de dedicar tot el temps del m¨®n a enamorar-se, a matar les nits gaudint d¡¯un sexe fet de rebentades de matal¨¤s i d¡¯orgasmes simultanis, per¨° alhora, ha d¡¯obrir-se a experimentar amb tota mena de flu?deses, ha de viatjar i ha de fer barri, ha de perdre¡¯s tant com pugui i resoldre¡¯s de seguida. Aquesta mena de felicitat ¨¦s desp¨°tica i acaba generant bosses d¡¯angoixa que despr¨¦s correm a punxar comprant aix¨° o all¨° altre. La promesa de la felicitat ¨¦s una producci¨® obscenament rendible d¡¯infelicitats.

Roser Cabr¨¦ escrivia sobre aquest car¨¤cter desp¨°tic de la felicitat a Nosaltres, els feli?os (Estats alterats de la ment, Males Herbes, 2017). All¨¤, la felicitat ¨¦s el deliri dels poderosos que no els deixa percebre el dolor i la mis¨¨ria del m¨®n en qu¨¨ guerregen i que provoquen. Si han arribat fins aqu¨ª, deixin el diari i corrin a llegir-lo.