Pur teatre

Vivim en permanent campanya electoral. Des de fa temps, massa temps. La fragilitat de la situaci¨® pol¨ªtica facilita i potencia no disposar d¡¯un calendari tancat per a tots els comicis coneguts com tenen altres pa?sos i com s¨ª que passa aqu¨ª amb els municipals i europeus. Dit aix¨°, aquesta pressi¨® ambiental no per ser sabuda deixa de ser indigesta. En conseq¨¹¨¨ncia, i a mesura que s¡¯apropa la cita amb les urnes, els pol¨ªtics, tots, candidats o no, es veuen obligats a pujar els seus decibels fins a l¡¯estr¨¨pit. Ja se sap, aquesta ostentaci¨® imprescindible d¡¯imatge i so per fer-se notar i procurar estar presents en com m¨¦s discussions, millor. I cadasc¨² ho fa com sap, com pot, com el deixen o com s¡¯hi troba.

Torra lligant lla?os a la seva consci¨¨ncia i posant en perill la instituci¨®. Borrell rebel¡¤lant-se contra el periodisme europeu que li pregunta per la realitat. Casado i Rivera marcant-se i rivalitzant amb el poder dels ministeris que no tenen. S¨¢nchez envoltant-se de banderes i atalaiant l¡¯horitz¨® des de la seva altura de mires tan institucional com creguda. Iceta fent-se notar amb declaracions que despr¨¦s li corregeixen. Cayetana ?lvarez de Toledo presentant-se en societat catalana amb guant de seda que amaga una thatcheriana m¨¤ de ferro. Aznar emulant l¡¯spaghetti western. Valls buscant la br¨²ixola del seu dest¨ª. Colau recuperant per un dia la provocaci¨® social amb qu¨¨ va arribar al c¨¤rrec. Abascal desenfundant el seu Smith & Wesson. Rufi¨¢n assajant els seus nous rugits via tweet que per alguna cosa ¨¦s cap de lle¨®. Asens modulant el seu to d¡¯advocat ser¨¨ per dissimular la seva condici¨® de candidat espantat. Cuevillas arengant les masses que calmava quan portava toga. Iglesias tornant ell i recuperant les celles frunzides de les seves preocupacions, ara tamb¨¦ paternals i espiades. I aix¨ª van desfilant davant la societat els qui diuen que els preocupa al mateix temps que aquesta els veu nom¨¦s preocupant-se de si mateixos.

En aquest joc de miralls, emergeixen els relats. Aquesta narraci¨® estructurada per conv¨¨ncer els qui els escoltin gr¨¤cies a unes hist¨°ries que persegueixen la credibilitat pr¨°pia. Ho estem veient en el judici al proc¨¦s. Les dues parts en clar litigi pugnen per imposar la seva visi¨® dels fets de manera contraposada. Tant, que quan algun dels interrogadors q¨¹estiona el que s¡¯ha descrit abans, el balboteig succeeix la convicci¨® i el dubte, la contund¨¨ncia.

En la pol¨ªtica actual passa el mateix. Fora de l¡¯argumentari estipulat, o hi ha ansietat o desesperaci¨®, aquell estat de l¡¯esperit que sap perfectament que, si el seu personatge mor, ning¨² no se n¡¯apiadar¨¤, com Shakespare feia clamar en la seva desolaci¨® a Ricard III.

La memoritzaci¨® de les raons dictades, la rigidesa del marc establert, l¡¯obligaci¨® del gui¨® imposat i el risc de l¡¯error amena?ador es converteixen en una cotilla que estreny fins a l¡¯ofec. Per aix¨° s¡¯acudeix a la Junta Electoral per a qualsevol min¨²cia informativa. Perqu¨¨ les regles del joc s¡¯adaptin a una situaci¨® tan extrema com asfixiant, tan il¡¤l¨°gica com extenuant.

Fa temps, i per aquestes mateixes raons professionals, em vaig atrevir a definir la campanya electoral com un per¨ªode d¡¯excepci¨® informativa. Disculpeu l¡¯autocita. Parlava dels mitjans audiovisuals, esclar. Especialment dels p¨²blics, tot i que amb la llei revisada a la m¨¤ els recursos b¨¦ es podrien aplicar als privats. Ho mantinc. Potser per aix¨° la proposta de Podem d¡¯impedir que els bancs financin empreses de comunicaci¨® com si aquelles entitats no facilitessin el flux de les arques p¨²bliques i no influ?ssin en les pol¨ªtiques econ¨°miques i els mitjans no afavorissin la promoci¨® de les activitats dels partits. Una altra cosa diferent ¨¦s l¡¯encert o l¡¯error de les seves propostes, de les seves accions o de les omissions. ?s un altre relat que es pret¨¦n testimonial quan l¡¯economia tamb¨¦ t¨¦ ideologia, tot i que de vegades es vulgui fer creure el contrari.

Emergeix en aquest punt el paper de les xarxes socials que ajuden a entotsolar els qui impermeabilitzen les seves conviccions fins a convertir-les en principis teol¨°gics. Impassible el posat, tot el que s¡¯allunyi del nucli existencial de l¡¯opci¨® escollida o no ¨¦s veritat o ¨¦s mentida. Assenyalem els qui no formen part del nostre grup, repudiem el contrari i ens reconcentrem en el relat dels nostres per molt que des de fora s¡¯insisteixi en la seva inconsist¨¨ncia. Desmuntar les fake news ¨¦s avui un exercici molt aplaudit quan ¨¦s el contrari a qui es despulla, per¨° innocu quan ens afecta, perqu¨¨ ja ¨¦s fe i no confian?a la que dipositem en els nostres referents.

Aquesta ¨¦s la representaci¨® electoral al gran teatre del m¨®n de la nostra ¨¨poca. Calder¨®n de la Barca va quedar curt descrivint-ho, Vargas Llosa s¡¯hi va aproximar amb la veritat de les mentides i La Lupe va encertar esquin?ant el bolero: aix¨° teu ¨¦s pur teatre, falsedat ben assajada, simulacre estudiat.