La medalla de Puyal

Acostumada a la gent de pas, Barcelona ha estat finalment agra?da amb un dels seus ciutadans m¨¦s generosos com ¨¦s Joaquim Maria Puyal, distingit aquest dilluns amb la Medalla d¡¯Or al M¨¨rit Esportiu. No ha estat un acte grandiloq¨¹ent, sin¨® m¨¦s aviat discret, com volia el seu protagonista i, malgrat tot, ha resultat colpidor pel missatge i per la gent que s¡¯ha trobat al Sal¨® de Cent. No eren molts ni pocs, ni importants ni an¨°nims, nom¨¦s els que senten devoci¨® per un personatge ¨²nic i fascinant, fil conductor dels ¨²ltims 50 anys de la hist¨°ria del Bar?a.

Hi ha una generaci¨® que ha apr¨¨s a escoltar el futbol per boca de Puyal de la mateixa manera que se¡¯l mira amb els ulls de Cruyff. Aquests hi eren tots, a l¡¯Ajuntament. Hi havia Sebasti¨¤ Serrano, Jordi Mir, Enric Granados, Antonio Franco, Sergi P¨¤mies, Antoni Bassas, Josep Creuheres, Jaume Gir¨®, o sigui la comunicaci¨®, la llengua, el mecenatge, l¡¯ofici, els millors deixebles, l¡¯empresa, La Caixa, i tamb¨¦ s¡¯hi comptaven representants de les institucions, dels pol¨ªtics, dels clubs i seguidors seus, com Iu Forn, Ricard Torquemada o Toni Padilla.

Hi ha una generaci¨® que ha apr¨¨s a escoltar el futbol per boca de Puyal de la mateixa manera que se¡¯l mira amb els ulls de Cruyff

No hi havia gaires joves, ni tan sols estudiants de Periodisme, segurament perqu¨¨ la convocat¨°ria era restringida i tamb¨¦ perqu¨¨ a vegades a molts nom¨¦s els interessen els temes que es promocionen a trav¨¦s de les xarxes socials, no pas els directes ni els discursos i menys si venen des de l¡¯Ajuntament. No es tracta pas de renyar ning¨², sin¨® de constatar que hi ha hagut una manera de viure el periodisme que caduca com si fos llei de vida, sense que ning¨² hi faci res, ara representada per Puyal. La q¨¹esti¨® ¨¦s donar les gr¨¤cies i quedar en pau, com va fer el gran P¨¤mies.

L¡¯obra, en canvi, es perd o nom¨¦s perdura simplement per imitaci¨® o contraposici¨®, dif¨ªcilment a partir de la creativitat i de l¡¯esfor?, com va quedar pal¨¨s en el discurs del mateix Puyal. El premiat va presumir de la seva condici¨® de barcelon¨ª, com correspon al guard¨®, i va parlar de consci¨¨ncia, d¡¯il¡¤lusi¨®, de sort, de bondat, de curiositat, d¡¯ideals i d¡¯estimaci¨®, paraules que remeten a la seva manera de fer i tamb¨¦ als seus mestres, conscient que es feia escoltar, com es comentava despr¨¦s de la cloenda que va fer aquest dilluns l¡¯alcaldessa Ada Colau.

La paraula de Puyal anava a missa mentre els camps de futbol eren encara catedrals i no pas plat¨®s de televisi¨®, com ara s¡¯ha convertit tamb¨¦ el Camp Nou. No hi ha dubte que s¡¯imposa una nova manera de transmetre els partits de futbol diferent i segurament ja n¡¯hi ha que evolucionen com les de RAC1, moguts pel Bar?a o la mateixa TdT. Mentrestant, en qualsevol cas, conv¨¦ recordar que les millors f¨®rmules no han sortit precisament de la improvisaci¨® sin¨® del m¨¨tode, del rigor, de la creativitat, de la innovaci¨®, de l¡¯¨¨tica, talment com Cruyff o Ferran Adri¨¤.

Els genis no s'esfumen mai, com Puyal; el seu llegat ¨¦s justament la seva millor defensa davant dels cr¨ªtics, d¡¯aquells que nom¨¦s funcionen per oposici¨® o negaci¨®, mai per afirmaci¨®. ¡°Ara porto aquesta medalla al pit; tota la vida portar¨¦ Barcelona al cor¡±, va dir com a agra?ment despr¨¦s de recordar que ¡°si perdem la llengua, al darrere perdrem el pa¨ªs¡±. Puyal va llegir per acabar una carta d'agra?ment que li va enviar Joaquim Forn i va aprofitar l'avinentesa per demanar "que ell i la resta de presos tornin a casa al m¨¦s aviat possible". Paraula de Puyal.