Vila-Matas: ¡°Soc capa? d¡¯albergar dos escriptors o m¨¦s¡±

¡°Simon Schneider. Prove?dor de citacions liter¨¤ries. Expert en l¡¯anticipaci¨® de frases¡±. Alg¨² aix¨ª nom¨¦s pot presentar-se (o existir) en una novel¡¤la d¡¯Enrique Vila-Matas. Efectivament, ¨¦s el narrador que apareix a Esta bruma insensata (Seix Barral), alg¨² que nodreix amb les millors frases i les idees m¨¦s intertextuals i metaliter¨¤ries l¡¯ess¨¨ncia triomfal de les obres del seu germ¨¤, un escriptor molt reconegut, per¨° que viu amagat a Nova York. De manera inopinada, aquest li anuncia que l¡¯anir¨¤ a veure a Barcelona el 27 d¡¯octubre del 2017, el dia de la tragic¨°mica proclamaci¨® de la rep¨²blica catalana.

Vila-Matas (Barcelona, 1948) ha esquitxat amb mir¨ªades de citacions tots els seus llibres, per¨° no n¡¯atresora ni un diccionari ni les col¡¤lecciona. S¨ª que utilitza, en canvi, un vell i llarg document de Word en el qual t¨¦ ¡°citacions de llibres i coses apuntades i fins i tot d¡¯altres que descarta, amb coses que crec que puc utilitzar algun dia, per¨° barrejat amb tel¨¨fons, n¨²meros de DNI de gent, comptes¡­ se m¡¯ha convertit en un cementiri de citacions¡±. Quedar-se paraules d¡¯altres autors i la utilitzaci¨® expl¨ªcita o no de frases d¡¯altres llibres ¨¦s gaireb¨¦ un leitmotiv en l¡¯obra de l¡¯escriptor barcelon¨ª, especialment a Impostura (1984). ¡°?s cert, hi apareix tamb¨¦ la figura d¡¯un servent i la d¡¯un escriptor amb doble personalitat¡­ en realitat, la majoria dels meus personatges s¨®n molt humils i estan en situacions l¨ªmit i molt dif¨ªcils per ser feli?os; les coses els milloren una mica, per¨° sempre de manera insuficient¡±.

A Esta bruma insensata, l¡¯an¨°nim subministrador no deixa de construir una novel¡¤la i ven?, d¡¯alguna manera, el seu germ¨¤ fam¨®s, alg¨² que construeix una brillant teoria sobre la literatura a partir de les idees del seu gris germ¨¤, per¨° que, en el fons, no creu en la literatura. ¡°El prove?dor s¨ª que creu en la literatura, hi continua tenint fe; el fam¨®s, en el fons, la rebutja¡±. I Vila-Matas? ¡°Es tracta d¡¯aix¨°: de tenir fe en la literatura o de rebutjar-la; jo la dicotomia escriure o no escriure la vaig resoldre a Bartleby y compa?¨ªa; ara estic en una fase del tipus: ¡®Shakespeare, est¨¤ molt b¨¦ el que em dius, per¨° no em facis creure que aix¨° ¨¦s perfecte, que sigui veritat, perqu¨¨ aix¨° est¨¤ inventat¡¯¡­ Aquests dubtes conviuen en mi i haurien de conviure en tots els escriptors; en qualsevol cas, jo soc capa? d¡¯albergar dos escriptors o m¨¦s¡±.

Simon Schneider admet la fatiga que sent per viure dins la seva ment, t¨¦ ¡°por de distanciar-se tant de tot i del m¨®n¡±, i potser qui parla aqu¨ª ¨¦s l¡¯escriptor real. ¡°?s una ironia amb mi mateix; no estic distanciat del m¨®n, per¨° admeto que el que escric ¨¦s sobre un m¨®n molt especial; tamb¨¦ ¨¦s cert que faig vida d¡¯escriptor, o sigui, escric i no vaig a festes, i s¨ª que li dono moltes voltes al que escric. Fatigat de pensar tant? Soc molt conscient que estic moltes hores treballant en aquest m¨®n diferent del que ¨¦s la vida real; ¨¦s solitari, a casa, per¨° ¨¦s el que hauria de fer tot escriptor, no?... L¡¯altre dia em deien que no sabien de qu¨¨ parlar amb mi si no era de literatura. I vaig respondre: ¡®Potser ¨¦s perqu¨¨ nom¨¦s soc un escriptor¡±.

La ¡°boira insensata¡± surt d¡¯una citaci¨® de Raymond Queneau. ¡°Vivim en aquesta boira¡±, diu Vila-Matas i l¡¯¨²s que en fa s¡¯ha de llegir, d¡¯una banda, ¡°com una boira de la vida mateixa: qu¨¨ hi ha aqu¨ª i all¨¤; per¨° tamb¨¦ com all¨° que no deixa veure el riu i quan amaini, d¡¯aqu¨ª a un temps, veurem qu¨¨ estava passant avui¡±. Aquesta segona mirada ¨¦s la pol¨ªtica. I davant d¡¯aix¨° no ha fet com Yeats (¡°em fascina la imatge que un poeta com ell tingu¨¦s una escopeta darrere la porta per defensar-se dels b¨¤ndols pol¨ªtics¡±), sin¨® que s¡¯ha apropat m¨¦s a Joyce (¡°va optar per silenci, exili, ast¨²cia¡±). Resumint: ¡°No estic c¨°mode ni amb l¡¯ex-CiU ni amb el PP, dos partits corruptes que alimenten el conflicte sempre per poder mantenir els vots i el poder; fa anys que passa i quan hi ha alguna millora imperceptible, corren a dir m¨¦s burrades per mantenir aquesta situaci¨®¡±. El que pensa Vila-Matas sobre el proc¨¦s est¨¤ t¨¤citament aqu¨ª: la rep¨²blica catalana ¡°com a simulaci¨®, una cosa amb estructura de ficci¨®, tal vegada un relat¡±, reflexiona el prove?dor de citacions; una ¡°farsa¡± ara davant la ¡°trag¨¨dia¡± de la declaraci¨® de l¡¯octubre del 1934; el soroll dels helic¨°pters policials d¡¯aquest 27 d¡¯octubre del 2017 i els dos dies seg¨¹ents, com si es tract¨¦s d¡¯Apocalypse Now: Barcelona com ¡°un poblat vietnamita¡±.

Si Kafka i la seva cosmovisi¨® era l¡¯escriptor tapat d¡¯Hijos sin hijos; Melville, el de Bartleby¡­ i Blanchot, el de Dr. Pasavento, aqu¨ª ¨¦s Thomas Pynchon, paradigma amb Salinger de l¡¯escriptor que desapareix. ¡°Encara que no ho sembli, sento irritaci¨® pels escriptors que s¡¯amaguen perqu¨¨ acaben generant i volent que siguin els m¨¦s vistos; ¨¦s un joc ximple¡±. Per¨° aqu¨ª tenim una novel¡¤la una mica an¨°mala en la traject¨°ria de Vila-Matas: hi ha invertit m¨¦s temps del que ¨¦s habitual en l¡¯autor (dos anys) i l¡¯ha comen?at ¡°15 vegades¡± perqu¨¨, afirma, ¡°he tallat i depurat m¨¦s que mai; l¡¯he fet arrencar com a trag¨¨dia fins a acabar-la en com¨¨dia perqu¨¨ em vaig veure incapa? de mantenir aquest sentiment tr¨¤gic de la vida moltes p¨¤gines; he estat menys xarlat¨¤ que altres vegades¡±. Tamb¨¦ assegura que, ¡°tot i ser la m¨¦s metaliter¨¤ria, ¨¦s la que ho ¨¦s menys¡±, tot i que hi apunten, per exemple, la teoria de les exist¨¨ncies menors, del minoritari fil¨°sof franc¨¨s ?tienne Souriau, o hi batega la tesi que la novel¡¤la ha perdut avui el seu component de reflexi¨® i de prosa sense additius per donar pas a les novel¡¤les period¨ªstiques o sociol¨°giques. ¡°Els avan?os digitals fan que avui tot estigui gravat, registrat; internet treballa sola; ja no ¨¦s necessari l¡¯escriptor tipus Flaubert que registra la vida d¡¯una senyora de prov¨ªncies; avui seria dif¨ªcil vendre un Proust o un Ulisses de Joyce: l¡¯¨¨xit ara est¨¤ lligat a una cosa concreta, period¨ªstica, actual, tant en novel¡¤la com en cinema: un episodi nazi, una corrupci¨®, el m¨®n dels deficients mentals¡­¡±.

Per¨° Esta bruma insensata no podia no ser metaliter¨¤ria. La g¨¨nesi, admet Vila-Matas, ¨¦s una confer¨¨ncia que va fer fa dos anys al Coll¨¨ge de France, on al protagonista que proveeix de citacions el va batejar llavors, aleat¨°riament, Bastian Schneider. ¡°Vaig rebre una carta d¡¯un escriptor alemany dient que es deia aix¨ª i que ara pensa escriure sobre el que ha passat¡±. Un final genu?nament vilamati¨¤.