Convocar o no convocar

Quim Torra no pensa convocar eleccions. Ho diu amb contund¨¨ncia o, m¨¦s aviat, amb aquesta cad¨¨ncia d'homilia que adopta quan es posa solemne, aquesta musicalitat una mica sobreactuada de poeta en joc floral (diria que la cad¨¨ncia ¨¦s do-si-la descendent, per¨° no em feu gaire cas, no en soc cap expert). No convoca, encara que no tingui pressupost i tingui tantes opcions d'aprovar-lo com jo de guanyar el campionat asi¨¤tic de gimn¨¤stica r¨ªtmica. No far¨¤ un Pedro S¨¢nchez. On va a parar, si el pa¨ªs va fent com si res. No hi ha pressupost ¡ªcoses de la petita pol¨ªtica¡ª, per¨° hi ha una cosa m¨¦s important: el judici als l¨ªders independentistes, i fa tota la impressi¨® de que el president ¡ªo qui decideixi aquestes coses avui dia¡ª acompassar¨¤ el ritme de la legislatura al del proc¨¦s al proc¨¦s; ves per on, el que vindria a ser judicialitzar la pol¨ªtica.

Torra t¨¦ tan clar que no convocar¨¤ eleccions que a la portaveu dels Comuns, J¨¦ssica Albiach, li va deixar anar ahir una cosa que semblava un ¡°munta'm una moci¨® de censura si t'hi atreveixes¡±. Llavors, per qu¨¨ li va dir al portaveu del PP, Alejandro Fern¨¢ndez, que ¡°a la vista del seu programa aviat tindran vost¨¨s zero diputats¡±, i li va proposar una abra?ada ¡°perqu¨¨ vost¨¨s desapareixeran d'aquest hemicicle en les properes eleccions catalanes¡±? De quin programa parla? I si les eleccions del Parlament van per a llarg, a qu¨¨ ve aquesta invitaci¨® entusiasta a l'abra?ada de comiat? No vull ni pensar que, per un moment, Torra confongu¨¦s les eleccions catalanes amb les espanyoles, que s¨ª que estan convocades. Seria molt lleig venint d'ell, sobretot ara que gr¨¤cies al zel digne de millor dest¨ª de la Junta Electoral i el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, el president ja pot lluir una ferida en la lluita per la llibertat de la p¨¤tria: una querella per desobedi¨¨ncia. No ¨¦s rebel¡¤li¨® ni sedici¨®, per¨° ja ¨¦s alguna cosa.

No obstant aix¨°, el mat¨ª va tenir un altre protagonista, el vicepresident del Parlament, Josep Costa, de JuntsxCatalunya Premium Xtreme (ha publicat un assaig que es titula O secessi¨® o secessi¨®, tota una declaraci¨® a favor de la pol¨ªtica dels matisos). Costa exercia de president substitut quan In¨¦s Arrimadas, des de la tribuna, ha recordat ¡ªoh, sorpresa¡ª les floretes que Torra va dedicar en el seu moment als catalans no nacionalistes, all¨° de les b¨¨sties salvatges i tal. A Costa li va semblar que aix¨° deixava en mal lloc el president?¡ªno va desencaminat, el deixa en bastant mal lloc, tot i que a c¨°pia d'anar-ho repetint, el tema ja ¨¦s un xiclet massa mastegat a les boques de Ciutadans¡ª, i va cridar a l'ordre la l¨ªder de l'oposici¨®. Com us podeu imaginar, no va ser ordre el que va aconseguir ¡ªsi ¨¦s que el buscava, ja ¨¦s una altra hist¨°ria. Va arribar a discutir-se amb el seu company a la Mesa del Parlament, Espejo-Saavedra, de Ciutadans ¡ªuna novetat en la hist¨°ria parlament¨¤ria¡ª, i va voler imitar l'speaker del Parlament angl¨¨s proferint un ¡°Ordre!¡± que es va esvair enmig del fragor del moment, amb diversos diputats demanant la paraula i d'altres prenent-la pel seu compte. Com devia ser d'extravagant la intervenci¨® de Costa que fins i tot els Comuns i el PSC van sortir en defensa d'Arrimadas, un fet ins¨°lit. Tot un ¨¨xit, doncs, com a president del Parlament ocasional i un disgust per al titular, Roger Torrent (ERC). Encara que aix¨° ¨²ltim a Costa no el deu molestar.