Petits indicis de canvi de paradigma

La primera derrota de la majoria independentista al Parlament catal¨¤ segurament tindr¨¤ un recorregut limitat. La moci¨® no ¨¦s vinculant. Nom¨¦s el president Torra t¨¦ capacitat per convocar eleccions i ni el seu tutor ni la seva tossuderia fan previsible que emprengui aquest cam¨ª. La resist¨¨ncia ¨¦s el seu lema. A m¨¦s, qualsevol c¨¤lcul racional fa desaconsellable per als interessos del sobiranisme convocar unes eleccions que vindrien a completar un cicle electoral ja molt sobrecarregat, amb dues convocat¨°ries a la vista que no sembla que els seran gaire favorables. El vot en clau espanyola d¡¯unes generals no els ajuda, encara menys quan els seus portaveus han expressat un reiterat i irresponsable menyspreu pel que passi a Espanya. Tant el 28 d¡¯abril com les municipals i europees de maig contribuiran a evidenciar la mal dissimulada fractura del bloc independentista, que t¨¦ els ulls posats en la batalla entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana per l¡¯hegemonia sobiranista.

Per¨° aquesta primera punxada parlament¨¤ria de l¡¯independentisme t¨¦ cert valor indiciari. La moci¨® l¡¯havia promogut el PSC. I aquest partit ha aconseguit una cosa que ni tan sols ha gosat plantejar-se Ciutadans, primer partit de l¡¯oposici¨®, que mai ha pogut aspirar a obtenir prou suport per donar algun ensurt a l¡¯independentisme. Els seus parlamentaris no han pogut dissimular la frustraci¨® perqu¨¨ Iceta amb menys escons ha aconseguit el que estava fora del seu abast. I per aix¨° no han entrat en el joc fins a l¡¯¨²ltim moment i a contracor. Els comuns s¡¯havien sumat a la protesta. I la CUP es quedava a casa.

De manera que l¡¯evoluci¨® del camp de joc no passa per l¡¯alternativa unionista, sin¨® per una ampliaci¨® de les opcions que, en aquests moments, est¨¤ prenent cos a trav¨¦s del PSC com a dipositari del vot ¨²til per evitar que el trident de la dreta governi Espanya. Una q¨¹esti¨® a la qual l¡¯independentisme ha renunciat, en bona part per interessos personals dels qui necessiten sarau per continuar existint i mantenir l¡¯ambig¨¹itat sobre el suport a un Govern socialista, amb el doctrinari argument que en el fons tots s¨®n iguals. I Ciutadans paga haver-se deixat arrossegar pel que li demanava el cos, sempre emprenyat, i alinear-se incondicionalment al front de la dreta reaccion¨¤ria, apuntant-se sense escr¨²pols al carrusel de les inj¨²ries, presentant S¨¢nchez com a ariet de l¡¯independentisme (que D¨¦u els agafi confessats!) i convertint la seva derrota en un objectiu prioritari. Amb els Comuns en dificultats per l¡¯eterna malaltia infantil de l¡¯esquerra ¨Cel narcisisme de les petites difer¨¨ncies¨C, el PSC ¨¦s el candidat m¨¦s ben situat per aconseguir el vot ¨²til dels qui, a una i altra banda, pensen que la pau ¨¦s possible.

La gent ja ha apr¨¨s que per m¨¦s teatre que es faci, quan l¡¯autoritat ho ordena, els lla?os s¡¯acaben traient

I, en aquest context, la votaci¨® parlament¨¤ria de dijous anuncia, i qui ho vulgui entendre que ho entengui, l¡¯evident: el final de recorregut d¡¯una estrat¨¨gia presumptament unit¨¤ria de l¡¯independentisme, que ho ¨¦s nom¨¦s de boca, que est¨¤ demostrant el seu esgotament i que comen?a ja a tenir costos indissimulables per als seus promotors. El recurs permanent als gestos simb¨°lics t¨¦ els seus l¨ªmits. I si els absents haguessin pogut votar, ¨¦s a dir, si se¡¯ls hagu¨¦s substitu?t per diputats efectius, l¡¯independentisme no hauria perdut la votaci¨®. Donar la culpa a Llarena ¨¦s un recurs gastat que dissimula malament la punxada. Aquests arguments cada vegada tenen menys recorregut. I la gent ja ha apr¨¨s que per m¨¦s teatre que es faci, quan l¡¯autoritat ho ordena, els lla?os s¡¯acaben traient.

Pot ser que una vegada es completi el cicle electoral es recompongui l¡¯escenari i es revisin les estrat¨¨gies. Per¨° quan s¡¯intenta sortir de l¡¯espai del possible i es fracassa per¨° es posa l¡¯obstinaci¨® a no recon¨¨ixer-ho, a mesura que els dies passen la fabulaci¨® decau. I els retards a l¡¯hora de canviar d¡¯estrat¨¨gia es poden pagar cars. ?s probable que Torra continu? pensant que encara tindr¨¤ un momentum amb la sent¨¨ncia del Suprem, per¨° fins i tot pot ser que aquesta sigui prou astuta perqu¨¨ no aporti la gasolina necess¨¤ria perqu¨¨ torni a atiar el conflicte.

De manera que, tot i tenir car¨¤cter m¨¦s testimonial que no pas real, l¡¯ensurt parlamentari de dijous s¨ª que aporta indicis d¡¯un cert canvi de paradigma que comen?a a trencar la l¨°gica simple de la confrontaci¨® unionistes/sobiranistes. I Ciutadans sembla que ha captat que, atrapats en la seva estrat¨¨gia radical-nacionalista, aquesta mutaci¨® ¨¦s una mala not¨ªcia per a ells.