El negoci ecol¨°gic floreix a Catalunya

El que va comen?ar com una moda ja s'est¨¤ convertint en norma per a moltes persones. El negoci de productes ecol¨°gics ha comen?at l'any amb les xifres m¨¦s altes a Catalunya, on ja hi ha gaireb¨¦ 4.000 operadors treballant en el subsector. ¡°S'est¨¤ produint un canvi de panorama respecte al comer? ecol¨°gic, ja es comen?a a creure en la idea que la salut ha de comen?ar per l'alimentaci¨®¡±, afirma Pablo Guasch, membre de la marca ecol¨°gica Tribu Woki. Guasch va iniciar el projecte juntament amb Guido Weinberg el 2007, i actualment l'empresa ja t¨¦ vuit supermercats, sis restaurants i dues fleques biol¨°giques a Barcelona. A part de vendre productes, Tribu Woki t¨¦ un blog amb propostes gastron¨°miques saludables i organitza esdeveniments familiars als seus establiments. Ells ho defineixen com un ¡°estil de vida¡± que aposta per tornar a les arrels en un context modern. ¡°Nosaltres vam comen?ar creient en una veta de mercat, i ara la veta s'ha convertit en un fet¡±, sost¨¦.

Segons l'¨²ltim informe publicat pel Consell Catal¨¤ de la Producci¨® Agr¨¤ria Ecol¨°gica (CCPAE) ¡ªl'organisme que certifica i audita els productes ecol¨°gics a Catalunya¡ª el 2018 la superf¨ªcie amb cultius ecol¨°gics va arribar a les 210.000 hect¨¤rees, una xifra que s'ha triplicat en l'¨²ltima d¨¨cada. La meitat d'aquests terrenys s¨®n a Lleida (108.353 hect¨¤rees), seguits de Girona (42.983), Barcelona (38.985) i Tarragona (20.542). La major part es dediquen a pasturatge i farratge (69%) i Barcelona ¨¦s la prov¨ªncia amb m¨¦s hect¨¤rees destinades al cultiu dirigit al consum hum¨¤ (33,5%), sobretot de vinyer, que ¨¦s el predominant a Catalunya, seguida de les oliveres i els cereals.

Els nombres afavoreixen el sector hortofrut¨ªcola, que va facturar m¨¦s de 100 milions l'any passat. La demanda es nota en els negocis locals. ¡°La fruita, verdura, la fruita seca i els productes elaborats com la melmelada s¨®n el que m¨¦s venc¡±, explica Cristina Sancho, copropiet¨¤ria de la botiga ecol¨°gica Vida Meva del barri del Poblenou (Barcelona). Sancho tamb¨¦ destaca la fama que estan guanyant la cervesa i el vi, i altres elaborats com les galetes, les cremes i la xocolata.

A les prestatgeries de Tribu Woki, en canvi, el que est¨¤ m¨¦s de moda ¨¦s la beguda fermentada kombucha, els ous i la llet vegetal. Pablo Guasch descriu el negoci com un comer? de proximitat, ja que intenten aconseguir els productes ¡°dels punts m¨¦s propers possibles i sense que passin per tercers¡±. Encara que, segons Guasch, aix¨° de vegades ¨¦s inevitable, aix¨ª que treballen amb centenars d'empreses productores i distribu?dores com, per exemple, Green Organic i Eco-Green.

El comer? de proximitat tamb¨¦ ¨¦s la filosofia de Vida Meva, on es compra directament als productors. ¡°Nosaltres acostumem a anar fins als productors cada dia, perqu¨¨ ens lliurin els aliments directament. Si no, hi ha productes que ens els porten dues vegades per setmana¡±, explica el copropietari David Capdevila. La botiga nom¨¦s es proveeix de productes de Catalunya. ¡°En el cas de la fruita i la verdura, l'obtenim de productors del Parc Agrari del Baix Llobregat i del Baix Pened¨¨s, que ¨¦s el punt m¨¦s proper¡± argumenta Capdevila.

Les dades dels operadors ecol¨°gics mostren un creixement en el mateix percentatge que les hect¨¤rees de cultiu: s'han triplicat en l'¨²ltima d¨¨cada, amb 3.859 inscrits en l'actualitat a la CCPAE. Quatre de cada deu s¨®n a Barcelona i la meitat es dediquen a l'agricultura. El president de l'organisme regulador, Daniel Valls, assegura que inscriure's com a operador ¨¦s crucial per formar part del negoci ecol¨°gic a la Uni¨® Europea: ¡°Tota empresa comercialitzadora que tingui un m¨ªnim de vendes, i sobretot si ven productes a granel o manipulables, ha d'estar inscrita i tenir el certificat per considerar-se ecol¨°gica¡±. Les companyies passen auditories per tenir el certificat ecol¨°gic, i en alguns casos el proc¨¦s pot allargar-se fins a tres anys. Tamb¨¦ s'han de pagar unes quotes d¡¯¡°entre 250 i 600 euros¡± anuals, explica.

Valls defensa tamb¨¦ les suposades bondats dels productes ecol¨°gics per a la salut, perqu¨¨ no tenen qu¨ªmics afegits. El director de l¡¯Ag¨¨ncia Europea de Seguretat Aliment¨¤ria, Bernhard Url, va assegurar en una entrevista amb EL PA?S que ¡°l'org¨¤nic no ¨¦s ni m¨¦s nutritiu ni m¨¦s segur¡±, per¨° s¨ª que va admetre ¡°avantatges de sostenibilitat¡± per la forma en la qual s'usa el s¨°l. Segons Valls, el proc¨¦s ecol¨°gic ajuda a mantenir la terra f¨¨rtil, mentre que moltes vegades l'agricultura convencional comporta la desertitzaci¨® del s¨°l, i tamb¨¦ mant¨¦ els animals en m¨¦s bones condicions.

L¡¯Ajuntament de Barcelona tamb¨¦ s'ha sumat al carro ecol¨°gic. A comen?aments d'any va anunciar que exigiria que les escoles bressol p¨²bliques serveixin productes ecol¨°gics en els seus men¨²s. Aquest fet, no obstant aix¨°, no permet cap segell per al menjador. Tampoc els restaurants amb una carta ecol¨°gica disposen d'un certificat per a l'establiment.

La normativa de la Uni¨® Europea restringeix la possibilitat d'obtenir un certificat als comer?os i subratlla que nom¨¦s els qui el tenen poden fer servir els termes ¡°ecol¨°gic¡±, ¡°biol¨°gic¡± o ¡°org¨¤nic¡±. Els restaurants i menjadors nom¨¦s poden fer publicitat com a ecol¨°gics dels productes que serveixen, no l'establiment en el seu conjunt. Intereco ¡ªl'associaci¨® que agrupa les autoritats p¨²bliques de vigil¨¤ncia d'agricultura ecol¨°gica d¡¯Espanya¡ª ha proposat una s¨¨rie de normes perqu¨¨ el sector de la restauraci¨® pugui tenir plats, men¨²s o menjadors certificats com a ecol¨°gics.

Segons CCPAE, el sector est¨¤ en auge, i l'expansi¨® es deu a una ¡°gran demanda del consumidor¡±. Les dades apunten que a Catalunya ha aconseguit consolidar-se, amb el 25% de comercialitzadors ecol¨°gics i el 25% dels elaboradors de tot Espanya.