Preguntes inquietants per a nacionalistes

Els nacionalismes es necessiten els uns als altres. Es busquen sempre perqu¨¨ sempre busquen baralla. Viuen de la baralla. Fins i tot animen el contrari quan no estan prou madurs per al combat cos a cos. Per aix¨° desenvolupen estranys mimetismes que de vegades es converteixen en simetries grotesques. Els sentiments nacionals s¨®n purs i immaculats quan s¨®n els propis i totalitaris i excloents quan s¨®n dels altres. El nacionalisme necessita sempre un enemic, al qual s'expulsa als exteriors de la comunitat nacional. Els insults i mentides que fabriquen per desqualificar l'altre serveixen per a ells mateixos. S¨®n aut¨¨ntics miralls.

El nacionalisme considera la comunitat nacional com un fet natural en la hist¨°ria. Al m¨®n hi ha nacions com en les nacions hi ha individus. La naci¨® com a esdeveniment etern no pot ser m¨¦s que el fruit de la difer¨¨ncia i de l'excepcionalitat, xifrada en el territori, la llengua, la ra?a, la religi¨® o la cultura, elements que f¨¤cilment donen peu a complexos de superioritat i a supremacismes. Fill de l'excepcionalitat ¨¦s el cam¨ª propi o particular de cada naci¨® preinscrita en la hist¨°ria que condueix a la maduresa pr¨°pia de les nacions, a tenir un Estat propi independent i ¨²nic i despr¨¦s a afirmar el seu paper en el m¨®n, amb freq¨¹¨¨ncia expansiu.

La naci¨® genu?na dels nacionalistes no pot ser cultural, no pot ser ling¨¹¨ªstica, ni tan sols pot ser territorial si es troba inclosa en un altre territori. ?s tot l'anterior i ha de ser plenament reconeguda com jur¨ªdicament diferent, separada de totes les altres nacions, independent i plenament sobirana. Cosa realment dif¨ªcil, perqu¨¨ aquestes nacions, per desgr¨¤cia per als nacionalistes, es troben en franca decad¨¨ncia, en l'¨¨poca del multiculturalisme, la globalitzaci¨® i les integracions regionals i els solapaments d'identitats i nacions.

Les nacions pertanyen a una breu ¨¨poca de la humanitat i no a tota la seva hist¨°ria, com pretenen els historiadors nacionalistes, que hi veuen els subjectes eterns i ¨²nics del passat hist¨°ric i de la vida present de la comunitat internacional. En aquest raonament mil¡¤lenari es basa el dret del prototip de la naci¨® nacionalista en qu¨¨ s'ha convertit Israel a ocupar unilateralment tot el territori que hist¨°ricament li ha assignat el seu pacte etern amb la divinitat, per sobre de qualsevol legalitat interna o externa.

El nacionalisme no pot viure sol. Necessita un nacionalisme de signe contrari per cr¨¦ixer i enfortir-se. Si no existeix, se l'inventa. Si est¨¤ adormit, el desperta. Si no t¨¦ forces per al combat, les hi proporciona. Quan els nacionalismes estan ben desvetllats arriba l'orgia, que hist¨°ricament ha estat de sang. Afortunadament no ¨¦s el cas ara, almenys a les nostres terres, on els durs combats entre nacionalismes de signe contrari s¨®n el pa de cada dia nom¨¦s en els mitjans de comunicaci¨® i en les xarxes socials i, amb menys freq¨¹¨¨ncia, en les batalles de s¨ªmbols als carrers i a les manifestacions. De moment.

Tamb¨¦ en l'enfrontament els nacionalismes solen comportar-se de manera sim¨¨trica. Els agraden i els convenen les simetries. Divideixen el m¨®n entre uns i altres, nosaltres i vosaltres, dins i fora, amunt i avall, cadascun amb els seus colors i les seves banderes, les seves creences i els seus fetitxes, els seus herois i els seus mites, amb les seves lleng¨¹es tamb¨¦ si ¨¦s possible. De manera que els que quedin al mig i demanin conviv¨¨ncia, di¨¤leg i pactes seran declarats tebis i tra?dors per cada un dels b¨¤ndols.

Quan el nacionalisme es troba en la seva plenitud, aconsegueix que la naci¨® ho ocupi tot. Les banderes, els himnes, les consignes d'orgull i de forta identitat omplen la realitat. El dest¨ª de la naci¨® es converteix en el monotema, el tema ¨²nic al qual cal dedicar fins a l'¨²ltima energia, una foguera ¨¤vida que vol acabar amb tot: temps, espai, recursos, campanyes electorals, l¨°gicament. Tot t¨¦ a veure amb la naci¨® i el seu futur. Com en la intel¡¤lig¨¨ncia paranoica, res passa en el m¨®n que no tingui un efecte o una causa vinculada a la naci¨® que pugna pel seu futur.

Aix¨ª estem ara. Primer van ser sis anys del monotema encapsulat i ara estem en el monotema en expansi¨®, en una contaminaci¨® nacionalista en totes direccions com no s'havia vist des dels anys trenta, quan les dretes, totes les dretes ¡ªunes i altres¡ª, les que se saben tals i les que es camuflen, caminaven entusiasmades amb la mateixa tabarra: la naci¨® en perill i el seu futur, el p¨¤nic a la decad¨¨ncia i a la desaparici¨®, la tra?ci¨® dels conciliadors i dialogants, l'exig¨¨ncia d'una liquidaci¨® de l'altre que nom¨¦s pot ser absoluta, total.

A la simetria entre nacionalismes cal respondre amb la simetria d'una pregunta inquietant. Qu¨¨ ofereixen i qu¨¨ volen fer els nacionalistes amb els conciutadans que no volen pert¨¤nyer a la seva naci¨®, sigui aquesta Espanya o sigui una Catalunya independent? Quin ¨¦s el dest¨ª que han reservat als d¨ªscols en els seus programes electorals? En tenen prou amb la submissi¨®? Un cop arribin a la seva vict¨°ria, fins on voldran arribar, uns i altres, nacionalistes de signes diferents, en la liquidaci¨® de l'altre?