Vetada ¡®La Caputxeta Vermella¡¯ per sexista

L¡¯escola T¨¤ber de Barcelona, titularitat de la Generalitat, ha decidit sotmetre a revisi¨® el llistat de t¨ªtols que formen part del cat¨¤leg de la biblioteca infantil. Despr¨¦s d¡¯analitzar els llibres destinats a nens i nenes de fins a sis anys han decidit retirar-ne 200 que consideren ¡°t¨°xics¡± perqu¨¨ reprodueixen patrons sexistes, una xifra que suposa el 30% del fons. En el 60% dels contes el problema ¨¦s menys greu, mentre que nom¨¦s n¡¯han trobat un 10% que estaven escrits tenint en compte la perspectiva de g¨¨nere. Altres centres tamb¨¦ treballen per adquirir llibres m¨¦s igualitaris.

S¡¯apropa Sant Jordi, una cita ideal en qu¨¨ les escoles recuperen la llegenda i molts pares remenaran llibreries i parades per trobar un conte per als seus fills. Una ullada a l¡¯ampli cat¨¤leg de contes sobre l¡¯heroi que derrota el drac revela que la majoria de t¨ªtols recullen els estereotips en qu¨¨ el personatge mascul¨ª ¨¦s l¡¯heroi valent que ha de salvar la princesa poruga. Per¨° al mercat comencen a irrompre t¨ªtols alternatius, com Santa Jordina (In¨¦s Macpherson, editorial La Galera) o La revolta de Santa Jordina (Lyona i David Fern¨¤ndez, editorial Amsterdam), on la noia ¨¦s l¡¯hero?na i on, per cert, el drac s'escapa de la mort.

La llegenda de Sant Jordi ¨¦s un dels retirats a l¡¯escola T¨¤ber, per¨° tamb¨¦ La Bella Dorment o La Caputxeta Vermella, segons va avan?ar dimecres la televisi¨® municipal Betev¨¦. No obstant aix¨°, Anna Tutz¨®, una de les mares que forma la comissi¨® que va revisar el cat¨¤leg, prefereix no donar t¨ªtols perqu¨¨ considera que el m¨¦s important ¨¦s posar el focus en el problema de fons, que va m¨¦s enll¨¤ dels contes tradicionals. ¡°A m¨¦s, aquests s¨®n minoritaris, tamb¨¦ afecta llibres per aprendre l¡¯abecedari, els colors o els h¨¤bits. La societat est¨¤ canviant i ¨¦s m¨¦s sensible a la q¨¹esti¨® de g¨¨nere, per¨° aix¨° no s¡¯est¨¤ reflectint en els contes¡±, apunta.

Les situacions m¨¦s habituals que s¡¯han trobat, explica Tutz¨®, ¨¦s associar la masculinitat a valors com la valentia i la competitivitat. ¡°Tamb¨¦ en les situacions de viol¨¨ncia, encara que siguin petites gamberrades, ¨¦s el nen el que les fa contra la nena. Amb aix¨° es dona un missatge de qui pot exercir la viol¨¨ncia i contra qui¡±, afegeix.

La preocupaci¨® pel tipus de llibre que llegeixen els petits s¡¯est¨¤ estenent a moltes escoles. Al col¡¤legi Montseny de Barcelona tamb¨¦ comen?aran ara a revisar el cat¨¤leg, aprofitant el proc¨¦s d¡¯informatitzaci¨®. I tamb¨¦ anuncia que retiraran els llibres que considerin sexistes.

L¡¯AMPA de l¡¯escola Fort Pienc tamb¨¦ ha creat una comissi¨® d¡¯igualtat de g¨¨nere que, entre altres coses, mira amb lupa el contingut dels llibres. L¡¯escola no t¨¦ biblioteca, per¨° el curs passat les fam¨ªlies van comprar desenes de llibres per crear un espai tranquil al pati perqu¨¨ els alumnes que ho volguessin poguessin canviar la pilota per un llibre. Llavors, van mirar que no n¡¯hi hagu¨¦s cap de sexista. ¡°?s molt important el tipus de llibres que llegeixen els nens perqu¨¨ els llibres tradicionals repliquen els estereotips de g¨¨nere i est¨¤ b¨¦ tenir a disposici¨® llibres que els trenquin¡±, explica Estel Crusellas, presidenta de l¡¯AMPA de Fort Pienc. Aquesta mare, a m¨¦s, defensa la import¨¤ncia de tenir cura del tipus de lectura com m¨¦s petit sigui l¡¯alumne. ¡°Amb cinc anys els nens ja han consolidat els rols de g¨¨nere, saben qu¨¨ ¨¦s ser nen o nena i qu¨¨ implica. Aix¨ª que ¨¦s essencial treballar amb perspectiva de g¨¨nere en l¡¯etapa infantil¡±.

La revisi¨® del cat¨¤leg d¡¯infantil de l¡¯escola T¨¤ber es va fer l¡¯any passat i ara estan abordant els que afecten prim¨¤ria. En aquest cas, assegura Tutz¨®, no s¡¯han plantejat retirar cap t¨ªtol. ¡°En la primera infantesa els nens s¨®n esponges i absorbeixen tot el que hi ha al seu voltant, aix¨ª que poden naturalitzar els patrons sexistes. En canvi, a prim¨¤ria els estudiants ja tenen m¨¦s capacitat cr¨ªtica i els llibres poden ser una oportunitat per aprendre, perqu¨¨ ells mateixos s¡¯adonin dels elements sexistes¡±. Des de l¡¯escola Montseny, tamb¨¦ coincideixen que a prim¨¤ria aquest tipus de llibres s¨®n una altra eina per aprendre des d¡¯una mirada cr¨ªtica. Ester Murillo, mare de l¡¯AMPA d¡¯aquest centre, considera, a m¨¦s, que ¡°aquesta conscienciaci¨® sobre els continguts dels llibres ha de ser compartida tant per les fam¨ªlies com pels professors, que han d¡¯interioritzar-la i transmetre-la a l¡¯aula¡±.