Sexisme i intel¡¤lig¨¨ncia artificial

Aquesta setmana s¡¯ha publicat a la revista Science un estudi si m¨¦s no inquietant. Pel que sembla, els programes d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial d¡¯aprenentatge de lleng¨¹es (aix¨° ¨¦s, sistemes inform¨¤tics que ¡°reconeixen¡± o ¡°entenen¡± un text a trav¨¦s de l¡¯an¨¤lisi de milions de dades i contextos possibles, com podria ser el traductor de Google) acaben ¡°comprenent¡± no tan sols les paraules i el que signifiquen, sin¨® tamb¨¦ les connotacions humanes que hi van associades, com ara interpretar que una flor ¨¦s bonica o b¨¦ que un insecte ¨¦s desagradable. Un insecte tamb¨¦ pot ser bonic, i una flor desagradable, per¨° tots convenim que, en general, les apreciacions primeres tendeixen a prevaler.

El m¨¦s destacat de l¡¯estudi i de les seves conclusions ¨¦s que aquests programes, d¡¯acord amb l¡¯an¨¤lisi del llenguatge, poden fer deduccions basades en biaixos racials i de g¨¨nere, una conseq¨¹¨¨ncia m¨¦s aviat preocupant. ?s a dir, un programa d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial que es dediqui a aprendre a llegir o a traduir una llengua pot esdevenir un programa masclista, en associar de manera autom¨¤tica connotacions negatives al g¨¨nere i al sexe femen¨ª i positives al mascul¨ª. Pel que sembla, un mer recompte estad¨ªstic de l¡¯¨²s dels noms d¡¯homes i dones relacionats amb carreres professionals a trav¨¦s del big data ja serveix per vincular la dona a una escala professional inferior.

Que en la llengua general els trets masculins reben sovint connotacions positives respecte dels trets femenins equivalents ¨¦s cosa sabuda. N¡¯hi ha casos explotats amb freq¨¹¨¨ncia pels ling¨¹istes, com ara la difer¨¨ncia entre un home p¨²blic (alg¨² d¡¯anomenada, sovint en pol¨ªtica) i una dona p¨²blica (una prostituta), o b¨¦ els sentits associats als genitals i els seus derivats, com ara quan ens descollonem de riure o trobem que una cosa ¨¦s collonuda, i en canvi ens esconyem si prenem mal o b¨¦ trobem que una cosa ¨¦s un cony¨¤s. Si pos¨¦ssim la interjecci¨® cony! en un programa inform¨¤tic que pens¨¦s i li deman¨¦ssim que en tragu¨¦s conclusions a trav¨¦s de milions de textos, veur¨ªem com de preocupant arriba a ser que sigui tan intercanviable per la interjecci¨® merda!, mentre l¡¯equivalent collons!, en canvi, participa sempre de contextos admiratius.

D¡¯un temps cap aqu¨ª el debat sobre el g¨¨nere en la llengua est¨¤ m¨¦s obert que mai, en canal i tot. La pretensi¨® de cert discurs pol¨ªtic d¡¯esquerres i feminista de construir un llenguatge no sexista a base d¡¯estratagemes impostats ¡ªduplicaci¨® de masculins i femenins (els diputats i les diputades), duplicaci¨® d¡¯articles (els i les alumnes), el recurs a les per¨ªfrasis (les persones refugiades per no dir els refugiats) o directament l¡¯¨²s convencional del femen¨ª com a gen¨¨ric (les diputades)¡ª ha topat frontalment amb l¡¯oposici¨® dels i les ling¨¹istes (permeti-se¡¯m la broma), entossudits a tenir ra¨® a trav¨¦s del saber que proporciona el coneixement de la gram¨¤tica. Si en una frase ben normal com la Nora i el Joel s¨®n germans el plural que proporciona la llengua ¨¦s mascul¨ª (i ¨¦s impensable una frase com la Nora i el Joel s¨®n germ¨¤ i germana l¡¯un de l¡¯altra), no som ning¨² per canviar-ho.

Per¨° ¨¦s clar que hem canviar alguna cosa, altrament ¡ªi m¨¦s enll¨¤ de reproduir t¨°pics en les generacions successives¡ª els programes d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial acabaran carregant amb tots els nostres prejudicis ling¨¹¨ªstics i tindrem robots que replicaran tots els nostres estereotips nom¨¦s perqu¨¨ hem sigut maldestres en la cura de la llengua escrita. Mai partidaris i detractors del llenguatge no sexista han mirat de treballar plegats, i tanmateix seria aventurat dir que als primers els importa poc maltractar la llengua i els segons s¨®n ben partidaris del sexisme en el llenguatge. El que no podem fer, tampoc, ¨¦s estendre les duplicacions in¨²tils perqu¨¨ llavors aquests mateixos robots seran rid¨ªculs.

?