Guimer¨¤ no va canviar de llengua

No, Guimer¨¤ no va canviar de llengua. Ara n¡¯hi ha molta tend¨¨ncia, de seguida que en un auditori un possible receptor expressa el seu desgrat amb l¡¯¨²s de la llengua catalana, sigui per principis, sigui per ignor¨¤ncia de l¡¯idioma, a l¡¯emissor li entra un arravatament d¡¯empatia que el fa solidaritzar-se amb els cinc-cents milions de parlants d¡¯espanyol i fa el salt a la llengua pr¨°pia per abra?ar la llengua comuna. I aix¨° que ara el catal¨¤ ¨¦s llengua oficial, i ens diuen que est¨¤ normalitzat, i disposem d¡¯una codificaci¨® gramatical completa, per¨° al seu moment, concretament el 30 de novembre de 1895, ?ngel Guimer¨¤ tot aix¨° no ho tenia i tanmateix no va canviar de llengua.

La segona meitat del segle XIX va ser l¡¯escenari d¡¯una formidable recuperaci¨® del catal¨¤ que va abastar pr¨¤cticament tots els ¨¤mbits de difusi¨® p¨²blica, exceptuant, ¨¦s clar, l¡¯oficialitat. Si l¡¯any 1859 Manuel Mil¨¤ i Fontanals, en la inauguraci¨® dels primers Jocs Florals (¡°Amb un entusiasme barrejat d¡¯un poc de tristesa, li donam aqu¨ª a aquesta llengua una festa, li dedicam un filial record, li guardam almenys un refugi¡± ¡ªno he vist mai inauguraci¨® m¨¦s trista), ja se sorprenia que l¡¯auditori hagu¨¦s aguantat un acte de tres hores en catal¨¤, les d¨¨cades seg¨¹ents van veure la revifada en poesia i teatre, en novel¡¤la i premsa, fins a arribar a una ¨²ltima d¨¨cada dol?a amb la campanya ling¨¹¨ªstica de L¡¯Aven? (1891) i la primera petici¨® d¡¯oficialitat de les Bases de Manresa (1892). La llengua havia assolit un estat d¡¯ignici¨® que nom¨¦s era contingut per la digl¨°ssia imposada per la llengua dels cinc-cents milions (b¨¦, aleshores no eren tants).

?ngel Guimer¨¤ decideix trencar aquesta digl¨°ssia en un dels cenacles habituals de la Barcelona tibada, d¡¯aquells que n¡¯hi ha encara, com era llavors l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s. Es tractava del discurs inaugural de la seva presid¨¨ncia de l¡¯entitat, el qual, titulat ¡°La llengua catalana¡±, cometia l¡¯estranya gosadia de voler ser pronunciat per primer cop en llengua catalana, una possibilitat que els dies previs ja havia aixecat suspic¨¤cies. Segons La Vanguardia del mateix dia, alguns ciutadans de l¡¯¨¨poca, membres de l¡¯Ateneu, ¡°que anoche ascend¨ªan a noventa y tantos, fundados en que el idioma oficial es el castellano y en que el Ateneo es corporaci¨®n oficial, han firmado una protesta para el caso de que el discurso inaugural no est¨¦ escrito en el idioma oficial¡±. (B¨¦ aqu¨ª per a La Vanguardia, que en el que queda d¡¯article es dedica a defensar l¡¯¨²s del catal¨¤ al discurs i desmunta la tesi que l¡¯Ateneu fos corporaci¨® oficial; no li ho havien reconegut tot i haver-ho demanat.)

Arriba el dia de la lectura del discurs, doncs, i sabem per les cr¨°niques de l¡¯endem¨¤ que ¡°jam¨¢s como anoche vio nadie el Sal¨®n del Ateneo rebosante de inteligencia, lleno de calor, vibrante de energ¨ªas¡±. Comen?a Guimer¨¤ l¡¯al¡¤locuci¨® ¡ª¡°Senyors, d¡¯en?¨¤ del dia en qu¨¨ se¡¯m don¨¤ l¡¯enc¨¤rrec honros¨ªssim de presidir aquesta Associaci¨®...¡±¡ª i tot d¡¯una s¡¯alcen de les cadires dos socis de l¡¯entitat que reclamen a crits que el discurs sigui en castell¨¤. I ho fan, atenci¨®, ¡°en catal¨¢n tambi¨¦n¡±, segons el diari La Publicidad. Abrandaments, estirabots, l¡¯auditori que replica amb aplaudiments per ensordir les protestes dels dos digl¨°ssics i finalment un dels dos surt de la sala. L¡¯altre es queda, per¨° aprofita la represa de Guimer¨¤ per tornar-hi una mica m¨¦s endavant, a crits altre cop, que aix¨° s¡¯hauria de fer en castell¨¤. I a la fi el segon ciutad¨¤ digl¨°ssic se¡¯n va tamb¨¦ i Guimer¨¤ prossegueix sense m¨¦s problemes. No ens pensem que eren nom¨¦s dos, n¡¯hi havia almenys noranta, que segons La Vanguardia ¡°guardaron una actitud correcta no pasando de dos o tres concurrentes los que intentaron protestar interrumpiendo al presidente¡±.

Per¨° no, Guimer¨¤ no va canviar de llengua malgrat la protesta escrita i els crits, i va enllestir un dels discursos m¨¦s importants de la hist¨°ria moderna del catal¨¤. Alg¨² s¡¯imagina que l¡¯hagu¨¦s fet en castell¨¤? Tal com van les coses, acabar¨¤ sent f¨¤cil imaginar-s¡¯ho.