Entre dos mons

El haiku, en una llengua rom¨¤nica, ¨¦s un entreteniment menor. Consisteix en la transposici¨® d¡¯una forma de la l¨ªrica japonesa que ve a ser un epigrama molt breu. Tal com el va establir Carles Riba ¡ªencara que no directament sin¨® mitjan?ant una forma m¨¦s extens la tanka¡ª, el haikus¨®n tres versos, el primer i el tercer, de quatre s¨ªl¡¤labes, i el segon, de cinc, tots amb terminaci¨® femenina, o sigui 17 s¨ªl¡¤labes en total. El problema ¨¦s que en japon¨¨s, per les caracter¨ªstiques de la llengua i per la tradici¨® ret¨°rica en la qual s¡¯inscriu, amb 17 s¨ªl¡¤labes es poden dir moltes m¨¦s coses que no pas en catal¨¤.

Llum a les golfes permet resseguir la hist¨°ria del nostre haiku al llarg d¡¯un segle llarg, des de Joan Alcover fins ara mateix. Es tracta d¡¯una antologia de haikus extrets de l¡¯obra de 96 autors. Un pr¨°leg de D. Sam Abrams centra perfectament el tema, per¨° hi ha alguns petits inconvenients. Els autors estan ordenats per la data de naixement, de manera que els textos seleccionats no segueixen l¡¯ordre cronol¨°gic de publicaci¨®. Aix¨ª, a la plana 96 trobem els de Miquel Mart¨ª i Pol, nat el 1929, que pertanyen al seu llibre Haikus en temps de guerra, que ¨¦s del 2002, i a la plana 222, els de J. N. Santaeul¨¤lia, nat el 1955, publicats uns quants anys abans, el 1996, en el seu llibre Llum d¡¯aigua. Un altre problema ¨¦s que la proced¨¨ncia dels textos cal anar a buscar-la a la bibliografia que surt al final del llibre, i no sempre cont¨¦ prou dades. Aix¨ª, dels haikus de Salvador Espriu nom¨¦s ens informa que es poden trobar en una recopilaci¨® de tota la seva poesia, apareguda el 2013. Sovint els autors presenten aquestes composicions agrupades en s¨¨ries, com els Haikus dels marges, de Feliu Formosa; en aquest cas, l¡¯antologia ens l¡¯ofereix sencera, per¨° en bona part dels casos no ¨¦s aix¨ª, i sempre cal consultar la font per situar-los.

De haikus n¡¯han escrit poetes de totes les tend¨¨ncies. Des de l¡¯avantguardisme, amb ganes d¡¯experimentar, com Josep Maria Junoy, fins al proc¨¦s d¡¯interioritzaci¨® de Carles Camps Mund¨®, passant per l¡¯observaci¨® moral del paisatge, com Pon? Pons. En general, ¨¦s un estil secundari a qu¨¨ molts, m¨¦s dels que sembla, han recorregut alguna vegada. No ¨¦s un cap¨ªtol essencial de la poesia catalana ¡ªno hi ha haikus de Carner, ni de Foix, ni de Ferrater, ni de Vinyoli, ni de Pere Gimferrer ni de Joan Margarit¡­¡ª, per¨° s¨ª una constant que demostra la inclinaci¨® de molts poetes, en algun moment de la seva creaci¨®, per assumir el desafiament d¡¯anar a l¡¯essencial. Es tracta d¡¯al¡¤ludir m¨¦s que de dir, d¡¯abandonar la ret¨°rica; no hi caben paraules llargues ni frases complexes; es tracta de donar una impressi¨® forta amb molt pocs elements, sovint donats per la natura. No cal dir que aquest g¨¨nere es presta a l¡¯enganyifa, a l¡¯acudit superficial amb una profunditat fingida, i aquesta antologia no n¡¯est¨¤ mancada.

A vegades, l¡¯intent ¨¦s insatisfactori perqu¨¨ xoca contra els l¨ªmits; potser, m¨¦s que tancar-se en la forma m¨¦s usual, la de 17 s¨ªl¡¤labes, cadasc¨² hauria d¡¯inventar la seva pr¨°pia forma. Per exemple, el reeixit llibre Immediacions (2000), de Feliu Formosa, cont¨¦ textos amb un sol vers, decas¨ªl¡¤lab o alexandr¨ª, que se situen en un terreny intermedi entre l¡¯aforisme i el poema brev¨ªssim. Aquest i altres experiments, juntament amb una altra forma prou emprada entre nosaltres, la tanka(unes 31 s¨ªl¡¤labes), s¡¯han de posar al costat del haiku a l¡¯hora d¡¯estudiar les formes de la brevetat en catal¨¤. Per comen?ar, ja tenim Llum a les golfes, on figuren els millors haikus, i n¡¯hi ha una quantitat considerable.