Aiguader, ¡®cara A¡¯

La Fundaci¨® Irla, vinculada a ERC, continua amb la tasca de recuperaci¨® de la traject¨°ria dels seus dirigents pol¨ªtics durant la Segona Rep¨²blica. Es tracta de biografies est¨¤ndards que destaquen per la seva cuidada part gr¨¤fica.

JAUME AIGUADER. LA NACI? POPULAR

Manuel P¨¦rez Nespereira

Fundaci¨® Irla

238 p¨¤g.

Descarregable gratu?tament a Irla.cat

La tria dels biografiats, vinculada en ocasions a les beques Irla (per a figures del republicanisme de les comarques gironines) i Maci¨¤ (per a les barcelonines), ¨¦s atzarosa. Aix¨° fa que la col¡¤lecci¨® sigui desigual i que, per exemple, s¡¯hagin publicat perfils d¡¯Antoni Dot i Arxer, Josep Puig Pujades o F¨¨lix Figueras, que, bo i essent molt ¨²tils, han passat per davant de figures (un nombros¨ªssim estol de consellers, posem per cas) de qui no en sabem gaire res.

El format tancat, de no m¨¦s de 250 p¨¤gines, tamb¨¦ fa que mentre que per a noms com Josep Fontbernat, Salvador Albert o Josep Abril l¡¯espai sigui suficient, en altres casos aix¨° limiti la profunditat de l¡¯estudi. ?s el cas del darrer t¨ªtol, Jaume Aiguader. La naci¨® popular, un treball fruit d¡¯una continu?tat, la col¡¤laboraci¨® amb l¡¯Ajuntament de Barcelona, que ja va permetre a Pau Vinyes recuperar l¡¯actuaci¨® d¡¯Hilari Salvad¨®, que va ser alcalde de la ciutat durant la Guerra Civil (1937-1939).

Fins ara, de qui fou el primer alcalde republic¨¤ de Barcelona, entre el 1931 i el 1934, diputat a les Corts Constituents i ministre de la Rep¨²blica ten¨ªem tot just la biografia an¨¨mica de Josep Maria Poblet, Jaume Aiguader, una vida. Una mirada mancada de documentaci¨® i laudat¨°ria en exc¨¦s, sobretot per la voluntat que hi havia el 1977, l¡¯any de publicaci¨®, de reivindicar noms que actuessin com a referents i dels quals es pogu¨¦s empeltar la democr¨¤cia recuperada.

El treball ara de l¡¯historiador Manuel P¨¦rez Nespereira va molt m¨¦s lluny. Sobretot (i d¡¯aqu¨ª el subt¨ªtol) perqu¨¨ perfila el pensament social i nacional d¡¯Aiguader (1882-1943), reusenc d¡¯origen, i que a partir de la seva professi¨® de metge i de la filosofia higienista es va apropar a la pol¨ªtica i a la realitat de la classe treballadora i dels estaments m¨¦s desafavorits.

Els nombrosos articles que reprodueix la biografia s¨®n representatius del cam¨ª inicial que van rec¨®rrer molts metges que van acabar a les files d¡¯ERC, com Josep Denc¨¤s, Salvador Armendares o Nicolau Battestini, encara que despr¨¦s els seus camins divergissin. Aiguader represent¨¤ dins del partit el sector m¨¦s esquerr¨¤. De fet, en comen?ar els anys vint tenia doble milit¨¤ncia a la Uni¨® Socialista de Catalunya i a l¡¯Estat Catal¨¤ de Francesc Maci¨¤.

Durant la darrera part de la dictadura de Primo de Rivera, Aiguader va ser l¡¯home de l¡¯exiliat Maci¨¤ a Catalunya. En aquell moment queda pal¨¨s, com remarca l¡¯autor, que fou en primer lloc un home d¡¯acci¨®, per b¨¦ que tamb¨¦ deix¨¤ un serial d¡¯articles de premsa, llibres (tamb¨¦ fou editor) de teoritzaci¨® pol¨ªtica i m¨¨dica i fins un perfil de Miquel Servet aparegut despr¨¦s del seu trasp¨¤s a l¡¯exili mexic¨¤.

Hi ha aspectes que podrien completar la valuosa feina de l¡¯historiador. Per exemple, a les acaballes dels anys vint, com explic¨¤ Enric Ucelay-Da Cal en la seva primera tesi, Aiguader va voler fusionar la USC i Estat Catal¨¤ en un Partit Obrer Catal¨¤. Aix¨° tib¨¤ la relaci¨® amb l¡¯Avi. La biografia ho obvia. Tot i aix¨°, el 1931, Maci¨¤ el nomen¨¤ alcalde, entre altres motius perqu¨¨ ¡ªtampoc s¡¯explicita¡ª no ho fos Llu¨ªs Companys. Caldria aprofundir tamb¨¦ en el joc pol¨ªtic dins d¡¯ERC i els motius que el 1934, mort Maci¨¤, el van descavalcar de l¡¯alcaldia en favor de Carles Pi i Sunyer.

Un aspecte absent ¨¦s la participaci¨® d¡¯un dels fills d¡¯Aiguader, Joan Anton, en un escamot de les JEREC contra la impremta NAGSA d¡¯El Be Negre perqu¨¨ la publicaci¨® atacava el seu pare. Els treballadors el van recon¨¨ixer per la fotografia del 22 d¡¯octubre del 1933 a l¡¯Estadi de Montju?c, al costat de Maci¨¤ i Denc¨¤s, que recull la biografia. L¡¯episodi ¨¦s conegut. L¡¯explic¨¤ T¨ªsner i en vam parlar a QUADERN (6 de juny del 2018).

P¨¦rez Nespereira no eludeix episodis de corrupci¨® a l¡¯Ajuntament, per¨° cal anar m¨¦s enll¨¤ en les zones d¡¯ombra. No per treure m¨¨rits a la notable traject¨°ria d¡¯Aiguader, ni a la de la seva ERC, sin¨® perqu¨¨ afegir arestes, la cara B, al passat potser ens ajudaria a ser m¨¦s capa?os de no caure en simplismes en el present.