Hist¨°ries reals d¡¯una aut¨°noma

Agita les mans amb for?a i se les empastifa d¡¯una crema rugosa; m¡¯unta la cara de dalt a baix. Conforme va parlant de gestions, diners i feina, les refrega amb m¨¦s for?a i la seva veu sincera i en¨¨rgica s¡¯escola per la mascareta. Es diu X¨¨nia Deler, ¨¦s jove, 41 anys, de cabells negres i al?ada mitjana. Aquesta ¨¦s la seva hist¨°ria, la hist¨°ria real d¡¯una aut¨°noma.

La X¨¨nia va arribar al m¨®n dels aut¨°noms el 2007 i paga una quota mensual de 285 euros per portar un negoci d¡¯est¨¨tica al barri barcelon¨ª de Gr¨¤cia, anomenat Sakara. ¡°Aquesta ¨¦s la cotitzaci¨® m¨ªnima. No entenc per qu¨¨ som tots al mateix sac, pagues el mateix facturis el que facturis. En altres pa?sos de la Uni¨® Europea, els aut¨°noms cotitzen molt menys o fins i tot paguen al final d¡¯any segons el que han treballat¡±. A Catalunya 550.095 persones cotitzen en aquests moments com a aut¨°noms.

Els primers vuit anys del negoci van ser durs. Va anar al banc per demanar un cr¨¨dit i poder comen?ar la seva hist¨°ria. ¡°Vaig portar la n¨°mina del lloc on estava treballant i que volia deixar, per¨° aix¨° no ho vaig dir perqu¨¨ si no no me¡¯ls haurien donat. Demanava una quantitat i me la denegaven. Anava cada dia al banc i abaixava la quantitat fins que va arribar un punt en qu¨¨ li vaig dir: ¡°Per menys, ja no podr¨¦ obrir¡±. Era el m¨ªnim i el paio s¡¯hi negava. Em vaig asseure, vaig insistir i el vaig conv¨¨ncer que demanava un cr¨¨dit per generar riquesa. Al final, per pesada, me¡¯l va concedir¡±. L¡¯avantatge va ser que va arrencar el 2007 amb els primers aires de crisi, partia de zero i va muntar la seva estructura d¡¯acord amb la situaci¨®. ¡°Els primers vuit anys nom¨¦s vaig fer una setmana de vacances l¡¯any. No ¨¦s vida. Qui ho aguanta?¡±. I per qu¨¨ aguanta la X¨¨nia? ¡°Perqu¨¨ ¨¦s la meva feina i el meu projecte, perqu¨¨ hi estic ficada i lluito. Per¨° ¨¦s molt complicat, sobretot si et planteges contractar alg¨²¡±.

La X¨¨nia sempre s¡¯ha mogut sola, sense aval. El seu principal problema ha estat trobar finan?ament. ¡°Dos anys despr¨¦s d¡¯inaugurar el meu primer centre, vaig tenir la possibilitat d¡¯obrir un segon local. Vaig tornar a fer la ruta de bancs i em van parlar d¡¯un del Pa¨ªs Basc que ajudava els empresaris. La conversa anava molt b¨¦ fins que el director em va preguntar quin era el sector i llavors em va anunciar que em denegava el cr¨¨dit perqu¨¨ els centres d¡¯est¨¨tica i les perruqueries tindrien un canvi d¡¯IVA. Em va assegurar que formava part d¡¯un grup de risc i que milers d¡¯aut¨°noms desapareixerien¡±.

Malgrat tot, la X¨¨nia es veu com a aut¨°noma per sempre. Pren les seves pr¨°pies decisions, fa i desf¨¤ i t¨¦ les regnes de la seva vida

¡°Soc dels aut¨°noms que no es posen mai malalts¡±. Un any despr¨¦s d¡¯obrir, la X¨¨nia es va posar malalta i la van haver d¡¯ingressar. Va estar una setmana de baixa. Va fer els papers. Per aquests cinc dies la Seguretat Social li va pagar 40 euros. Des de llavors s¨ª que s¡¯ha posat malalta, per¨° no agafa la baixa.

¡°Els horaris s¨®n quilom¨¨trics¡±. Noto com les mans de la X¨¨nia em tornen a pressionar la cara amb for?a. Per la intensitat dedueixo que el tema de la conciliaci¨® laboral la fa enfadar. I molt. ¡°No entenc els horaris que tenim. Aquests anys he seguit amb molta esperan?a el tema de la reforma hor¨¤ria a Catalunya. Parlaven d¡¯horaris europeus i van fer projectes pilot en alguns pobles. Si les oficines surten abans, els comer?os tanquen abans. Quan van presentar la proposta al Parlament, van incloure el tancament dels comer?os a les 20.00. Els vaig escriure, estava indignada, tant de temps esperant aquesta reforma. Per favor, Ven¨¨cia ¨¦s s¨²per tur¨ªstica, a les 18.00 est¨¤ tot tancat i no passa res¡±.

¡°Si hagu¨¦s de pagar les hores que faig jo, ja hauria tancat. Jo em surto gratis¡±. La X¨¨nia parla d¡¯una relaci¨® amor-odi amb el negoci. Es lamenta per¨° ha estat capa? de resistir una crisi letal, obrir un segon local i t¨¦ una ajudant mitja jornada. A m¨¦s, ara ja fa dues setmanes de vacances l¡¯any. La seva resposta: treballar molt. I una constataci¨®: ¡°Aix¨° amb nens ¨¦s inviable¡±.

¡°Ning¨² parla seriosament dels aut¨°noms. Ens quedem sempre igual. No noto millores¡±. Va escriure al Cercle Catal¨¤ de Negocis per con¨¨ixer les seves propostes: no li van arribar a contestar. Ella, malgrat tot, es veu com a aut¨°noma per sempre. Pren les seves pr¨°pies decisions, fa i desf¨¤ i t¨¦ les regnes de la seva vida.

En aquest temps ha tingut les seves petites batalles. Una ha estat el cas de la pissarreta. Al carrer del centre d¡¯est¨¨tica est¨¤ prohibit aparcar, per¨° est¨¤ enva?da per les motos a una i altra banda. Al principi del carrer, en una cantonada, on hi ha una paperera, la X¨¨nia va decidir posar una pissarra amb l¡¯oferta del mes. ¡°La pissarreta ha estat la millor inversi¨® de la meva vida. El primer mes no entrava ning¨², ni miraven. Va ser posar-la i la gent va comen?ar a venir¡±. I amb la gent tamb¨¦ va arribar la Gu¨¤rdia Urbana advertint que no podia tenir aquesta pissarra i, ¡°encara menys¡±, lligada al mobiliari urb¨¤. ¡°He trobat algun agent simp¨¤tic, i d¡¯altres que no tant. Ara, sorprenentment, la paperera ha desaparegut i poso la pissarra davant del local¡±.

?s l¡¯hora de tancar. La pissarra amb l¡¯oferta del mes de la neteja de cutis ja est¨¤ recollida. L¡¯¨²ltima clienta surt del local. ¡°Soc tossuda. Per aix¨° encara hi soc¡±. Aix¨ª ¨¦s la X¨¨nia.