Torna el feixisme?

Encara que oficialment ha comen?at aquest divendres, fa mesos que som en una campanya electoral deplorable, que la dreta ha convertit en un vot sobre Catalunya redu?t a dues opcions: confrontaci¨® o distensi¨® o, si es prefereix, autoritarisme patri¨°tic o negociaci¨® pol¨ªtica. Amb la conseg¨¹ent r¨¨plica en el camp independentista en forma de divisi¨® entre els partidaris del com pitjor va, millor, i els que pretenen assumir una estrat¨¨gia possibilista, d¡¯acord amb una avaluaci¨® racional de les relacions de forces. Als ciutadans els tocar¨¤ escollir. I veurem la dimensi¨® real del vot ¨²til contra les pulsions autorit¨¤ries. Per¨° no deixa de ser preocupant el grau de degradaci¨® de la vida pol¨ªtica al qual s¡¯ha arribat, amb una dreta que fa aflorar els dimonis familiars que l¡¯han acompanyada hist¨°ricament i que durant molt de temps van mantenir Espanya lluny d¡¯Europa.

L¡¯inici de la campanya espanyola coincideix amb l¡¯ofensiva de l¡¯extrema dreta europea per manar a la Uni¨®, amb l¡¯itali¨¤ Salvini com a primer tenor. Fa nom¨¦s dos anys els seus l¨ªders, fascinats pel Brexit, pensaven a sortir d¡¯Europa, ara volen decidir. Se senten capa?os de rosegar les r¨ªgides institucions europees des de dins, com a conseq¨¹¨¨ncia de la crisi de representaci¨® que viu la democr¨¤cia liberal, que els partits tradicionals es resisteixen a recon¨¨ixer perqu¨¨ ho veuen com un q¨¹estionament al seu poder. Amb el seu immobilisme, en un horitz¨® en qu¨¨ hi ha poques expectatives de futur, obren la porta als qui es presenten amb les regressives i repressives promeses de redempci¨® de sempre.

Torna el feixisme? En l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic hi ha dues respostes: els que creuen que ¨¦s un fenomen hist¨°ric, indissociable d¡¯un temps determinat, i els que creuen que, amb mutacions, el feixisme sempre ¨¦s a l¡¯aguait. Com en altres moments de la hist¨°ria ¨Caquest any es compleix el centenari de la Rep¨²blica de Weimar¨C hi ha una certa tend¨¨ncia a negar els mals auguris. I a minimitzar el retorn del patriotisme transcendental (la p¨¤tria com a horitz¨® insuperable), la defensa del patriarcat davant de la revoluci¨® feminista, el rebuig als qui venen de fora o la restricci¨® de llibertats individuals conquerides amb molt d¡¯esfor? que havien perm¨¨s sortir de la tutela de la moral religiosa. Tant ¨¦s aix¨ª que, com hem vist a Espanya, la dreta que s¡¯havia autoproclamat liberal o conservadora ha donat carta de legitimitat a Vox i li ha comprat part de l¡¯agenda.

Fa mesos que som en una campanya electoral deplorable, que la dreta ha convertit en un vot sobre Catalunya redu?t a dues opcions: confrontaci¨® o distensi¨®

Robert Paxton, cl¨¤ssic historiador del feixisme, ens en proposa aquesta definici¨®: ¡°Una forma de conducta pol¨ªtica caracteritzada per una preocupaci¨® obsessiva per la decad¨¨ncia de la comunitat, la seva humiliaci¨® o victimitzaci¨® i per cultes compensatoris d¡¯unitat, energia i puresa, en la qual un partit amb una base de masses militants nacionalistes compromeses, treballant amb una cooperaci¨® inc¨°moda per¨° efica? amb elits tradicionals, abandona les llibertats democr¨¤tiques i persegueix amb viol¨¨ncia redemptora i sense limitacions ¨¨tiques o legals objectius de neteja interna i expansi¨® exterior¡±. El mateix Paxton sustenta que el feixisme es propaga i s¡¯ent¨¦n millor per ¡°les passions mobilitzadores¡± (contra l¡¯enemic de la p¨¤tria) i els sentiments viscerals que no pas per les proposicions raonades.

La destinaci¨® de la radicalitzaci¨® actual de la dreta est¨¤ lluny del repertori del feixisme cl¨¤ssic per¨° les passions mobilitzadores es continuen encenent amb facilitat, adaptades ara a un sistema de comunicaci¨® ¨Cla societat digital¨C i a un estadi del capitalisme completament diferents. De manera que el que cal combatre no ¨¦s el feixisme cl¨¤ssic amb la seva parafern¨¤lia, que ¨¦s un eco del passat, sin¨® l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic que pot portar a la dissoluci¨® de la democr¨¤cia, sense l¡¯aparatositat dels sistemes totalitaris. Si no estem alerta, la democr¨¤cia pot desapar¨¨ixer sense que ning¨² s¨¤piga com ha estat.

Per aix¨°, el m¨¦s caracter¨ªstic de l¡¯extrema dreta actual ¨¦s que sent autorit¨¤ria en l¡¯¨¤mbit social, cultural, pol¨ªtic i moral ¨¦s neoliberal en l¡¯econ¨°mic i assumeix de ple el mite que no hi ha alternativa, que ¨¦s el fil que uneix Vox, el PP i Ciutadans. A partir d¡¯aqu¨ª, davant de les profundes bretxes de desigualtat que amenacen l¡¯estabilitat de les nostres societats, els discursos d¡¯exclusi¨® (d¡¯ideologies i de persones) i de restricci¨® de drets adquirits operen com a passarel¡¤les cap a la soluci¨® autorit¨¤ria. No ¨¦s el feixisme el que torna, ¨¦s l¡¯autoritarisme com a sortida a la crisi de la democr¨¤cia representativa. Fantasiejant amb amenaces del passat no hem de perdre de vista els perills reals del present.