Un diamant a Bucarest

L'home esbufega quan la vigilant li demana que buidi les dues caixes que porta. Jo tamb¨¦ m'impaciento. Amb prou feines hi ha cua per passar el control de seguretat, per¨° em temo que ser¨¤ etern. Observo amb estranyesa que de les cistelles treu corones, polseres i vels. Miro darrere del detector de metalls i percebo un cartell escrit en roman¨¨s. Intueixo que anuncia un sal¨® de vestits de n¨²via, per¨° de totes maneres obro el traductor del m¨°bil. I aix¨ª ¨¦s. ¡°No ¨¦s aqu¨ª la reuni¨® de l'Eurogrup?¡±, pregunto amb inquietud. La vigilant assenteix i em dona una safata per passar la jaqueta i la motxilla per l'esc¨¤ner.

La perplexitat per topar-me amb aquest sal¨® al Palau del Parlament de Bucarest dura amb prou feines uns minuts. Els que trigo a pujar dues de les plantes del segon edifici administratiu m¨¦s gran del m¨®n, nom¨¦s per darrere del Pent¨¤gon. Ni amb dues cambres legislatives, tres consells, tres museus i sales de confer¨¨ncies i convencions hi hauria prou per omplir d'activitat l'obra m¨¦s delirant ordenada pel dictador Nicolae Ceausescu.

Durant dos dies, no faig m¨¦s que rec¨®rrer dos inacabables passadissos il¡¤luminats per desenes de llums gegants i entrar i sortir d'enormes i fredes sales. Despr¨¦s d'haver enviat l'¨²ltima cr¨°nica, vaig directe a visitar la ciutat. Abans de sortir de Brussel¡¤les m'havien explicat que Bucarest era coneguda com la petita Par¨ªs. Per¨° poc rastre queda de les seves semblances amb la capital francesa. Potser l'Arc de Triomf, un grapat d'edificis i unes petites galeries amagades al centre. Aquest aire parisenc dels anys trenta sembla haver quedat soterrat per la megalomania de Ceausescu.

Per¨° l'enrenou, les estrid¨¨ncies i l'ambient transgressor d'alguns antres fan de Bucarest una ciutat interessant. Amb els museus ja tancats, decideixo trepitjar llambordes fins que sigui l'hora de sopar. Literalment perdut, entro en una petita llibreria. Mentre busco el mapa al m¨°bil vaig fent un cop d'ull als llibres. Fins que topo amb un, que agafo immediatament. Piata Diamantului [La pla?a del diamant]. Tenir Merc¨¨ Rodoreda entre les mans es converteix en un moment gaireb¨¦ ¨ªntim, en un instant de tornada a Barcelona.

Faig una recerca a Google amb el nom de la traductora. Despr¨¦s de llegir diverses entrades, no ho dubto. ¡°Li enviar¨¦ un correu electr¨°nic¡±. Jana Balacciu Matei no triga a respondre i a deixar el seu tel¨¨fon. Quan truco, em respon en catal¨¤ una veu c¨¤lida, tranquil¡¤la, que utilitza les paraules que millor s'adapten al mat¨ªs que vol expressar.

La Jana va trepitjar per primera vegada Barcelona despr¨¦s de la caiguda del r¨¨gim comunista, als anys noranta. ¡°Vaig viure amb una fam¨ªlia catalana i em vaig interessar per una llengua, amb una literatura de la qual fins llavors nom¨¦s coneixia Ramon Llull¡±, explica. El seu enamorament per la llengua va ser tal que va moure la incorporaci¨® d'un lector en catal¨¤ per la Universitat de Bucarest i s'encarregaria d'una col¡¤lecci¨® de literatura catalana a l'editorial romanesa Meronia. Va comen?ar amb Solitud, de V¨ªctor Catal¨¤. I ¨¦s a punt de publicar la 42ena obra, una hist¨°ria de Catalunya de Jaume Sobrequ¨¦s.

La Jana coneix b¨¦ Catalunya. La seva tasca ha estat premiada amb la Fundaci¨® Ramon Llull, l'Institut d¡¯Estudis Catalans o la mateixa Generalitat, que li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Rodoreda, explica, ¨¦s una de les escriptores amb les quals m¨¦s ha gaudit traduint. L'altre ¨¦s Ramon Llull. ¡°Ho van agrair els especialistes i els lectors habituals, que van quedar at¨°nits que amb la llengua catalana del segle XIII es poguessin escriure llibres com els de Llull¡±, diu. Els estudis de catal¨¤ a la Universidad de Bucarest van complir l'any passat 25 anys. I es va celebrar amb el col¡¤loqui anual de Llengua i Literatures Catalanes.

L'entusiasme amb el qual parla de literatura s'esvaeix quan intercanviem impressions sobre la ciutat. Queda molt enrere aquest Par¨ªs del Danubi dels anys trenta que, sense ser una gran metr¨°poli, sobresortia per la seva cultura. L'urbs llavors llu?a, explica la Jana, grans edificis d'insignes arquitectes francesos al centre i habitatges al voltant a l'estil de la caseta i l¡¯hortet. Gaireb¨¦ cinc d¨¨cades de dictadures estalinistes van desdibuixar el centre i van entronitzar els blocs de pisos de seixanta metres quadrats, com en el que ella resideix.

No creu que mai hi hagi hagut un buit literari. Tampoc durant la dictadura, quan els llibres es van convertir en un refugi de la resist¨¨ncia malgrat el ferri control de la temuda Securitate. ¡°Cada any hav¨ªem d'anar al centre de policia del barri perqu¨¨ prenguessin una prova de la tipografia de la m¨¤quina d'escriure. D'aquesta forma, si trobaven octavetes o cartells podien identificar-los¡±, recorda.

Quan surto de la llibreria ja s'est¨¤ fent fosc. Decideixo anar de cam¨ª al restaurant, al centre de Bucarest, la ciutat sobre la qual la Jana confessa no ser massa optimista per¨° que demostra mantenir el pols cada vegada que els carrers s'omplen per protestar contra la corrupci¨® o la deriva autorit¨¤ria del govern del pa¨ªs.

En arribar al centre, els carrers estan atape?ts per una barreja de joves locals i estrangers que entren i surten de locals. La m¨²sica trenca les portes i arriba a les llambordes de forma ensordidora. S'estampen contra ells les lletres de Jennifer L¨®pez, Shakira i Enrique Iglesias. El gust per l'espanyol ¨Cm'explicaran despr¨¦s en un bar¨C ve de la vella tradici¨® de veure s¨¨ries llatinoamericanes. Quan arribo al restaurant, comento als meus col¡¤legues portuguesos que acabo de tenir un altre d'aquests instants de retorn. Per¨° no a Barcelona, sin¨® a Lloret de Mar.