La Generalitat no sap, no contesta

El 155 s¡¯ha convertit en un n¨²mero m¨¤gic. ?s el que, com a anatema i fidels a l¡¯Antic Testament, utilitzen el PP, Ciutadans i Vox per proclamar que les institucions catalanes han de ser intervingudes a perpetu?tat fins que el poble d¡¯Israel entri en ra¨® o aquesta massa de dos milions de votants independentistes mori d¡¯avorriment. No sembla una proposta raonable. Tampoc resulta gaire assenyat que a Catalunya existeixin 155 prestacions socials, tal com la mateixa Generalitat va comptabilitzar el 2015: 65 d¡¯aquestes ajudes s¨®n de car¨¤cter econ¨°mic a persones i 90 s¨®n de serveis. Tanta prestaci¨® fa que la poblaci¨® socialment vulnerable s¡¯endinsi en un laberint burocr¨¤tic infinit. Enfronta el ciutad¨¤ amb un monstre burocr¨¤tic potser amb l¡¯objectiu inconf¨¦s del desistiment, com busquen respecte a l¡¯independentisme els?hassidites de la dreta i el nacionalpopulisme. Nom¨¦s cal veure la lectura restrictiva-cabal¨ªstica que fan de la Constituci¨®.

El cas ¨¦s que ajudes que haurien de tenir com a objectiu pal¡¤liar situacions d¡¯emerg¨¨ncia social semblen destinades a sembrar el des¨¤nim i la desafecci¨® cap a una administraci¨® que predica una cosa i fa la contr¨¤ria. La burocr¨¤cia actua com una efica? barrera. D¡¯una banda, hi ha el factor irracional d¡¯aquest mar de prestacions de les quals la meitat s¨®n de dret subjectiu (¨¦s a dir, garantides) i el 50% restant est¨¤ subjecte a disponibilitat pressupost¨¤ria, amb tot el que aix¨° pot suposar de xarxa clientelar. La denegaci¨® de les prestacions garantides es fa amb dosis m¨¦s que notables d¡¯opacitat sense adduir raons, la qual cosa a la pr¨¤ctica suposa esperar fins que el demandant desisteixi per esgotament, com si es tract¨¦s d¡¯un personatge de Kafka. Una vegada s¡¯aprova una llei transparent i objectivable com la de la renda garantida de ciutadania, l¡¯Administraci¨® engega la seva m¨¤quina i es comporta com si el peticionari fos el protagonista d¡¯El proc¨¦s, a qui se li recordava que el procediment era secret per al p¨²blic i per a ell.

B. i J., inicials d¡¯una parella, tenien un petit negoci que amb la crisi se¡¯n va anar en orris. El 15 de setembre del 2017 van sol¡¤licitar la renda garantida de ciutadania. Complien els tres requisits: ser majors de 23 anys (ronden els 60), haver residit els dos ¨²ltims anys a Catalunya (resideixen a la comunitat des dels anys setanta) i no disposar de patrimoni (tenen un primer habitatge, amb un acord amb el banc per evitar el desnonament). El mar? del 2018 els van dir que els denegaven la petici¨®. Van presentar un recurs aquell mateix mes. Encara esperen resposta. El problema de la parella ¨¦s que les seves dues filles, independitzades des del 2016, figuraven empadronades al domicili familiar. De res van servir les certificacions del nou padr¨® de les filles ni el registre de b¨¦ns realitzat per part de l¡¯Ajuntament. La Generalitat, davant del recurs, no sap, no contesta.

El cas ¨¦s que ajudes que haurien de tenir com a objectiu pal¡¤liar situacions d¡¯emerg¨¨ncia social semblen destinades a sembrar el des¨¤nim i la desafecci¨®

N. t¨¦ dos fills. Un d¡¯ells amb una discapacitat reconeguda del 42%. El 24 d¡¯octubre del 2017 va demanar la renda garantida de ciutadania. El maig del 2018 li van dir que li faltava l¡¯extracte d¡¯un compte bancari, despr¨¦s que quan el febrer d¡¯aquell any s¡¯havia interessat per l¡¯estat de la tramitaci¨® no l¡¯hi advertissin. Va presentar el document en el per¨ªode h¨¤bil de recurs. Al juny l¡¯hi van denegar. Aquests s¨®n dos casos. En molts d¡¯altres la Generalitat envia la carta de desistiment sense haver fet el requeriment de documentaci¨®, expliquen des de les entitats socials.

Els promotors de la iniciativa legislativa popular que va engegar la RGC, i que va ser aprovada per unanimitat pel Parlament, estan sol¡¤licitant des de l¡¯agost del 2018 a la Generalitat informaci¨® sobre aquesta restricci¨®. Davant de les vagues respostes del Departament de Treball, han hagut de demanar auxili la Comissi¨® de Garantia del Dret d¡¯Acc¨¦s a la Informaci¨® P¨²blica (GAIP). Malgrat els requeriments, moltes de les seves preguntes fa m¨¦s de mig any que esperen resposta. La burocr¨¤cia mareja la perdiu amb arguments d¡¯all¨° m¨¦s variats: ¡°Actualment no disposem de dades en relaci¨® amb els motius principals de la denegaci¨®¡±, ¡°les dades respecte a l¡¯habitatge estan en fase d¡¯explotaci¨®¡±, ¡°la informaci¨® que vost¨¨s sol¡¤liciten s¡¯avalua bimensualment¡± o ¡°no tenim prou efectius de personal¡±. Mentre es galleja amb banderes i p¨¤tries, la vida segueix i la ciutadania consumeix amb m¨¦s o menys fortuna la seva vida. 350.000 catalans viuen en pobresa severa, el 23,8% de la poblaci¨® frega el forat negre del precariat. Dels 4.000 milions d¡¯euros retallats en partides socials fins al 2014, se n¡¯han recuperat 1.800 milions. Mentrestant, el Govern no sap, no contesta.