Aznar 1934

El 30 d¡¯abril del 1976 es van reunir a casa de Miguel Boyer, Felipe Gonz¨¢lez, l¡¯historiador i fil¨°sof socialista Luis G¨®mez Llorente i Manuel Fraga. Fent un whisky, el ministre de l¡¯Interior va demanar a Felipe que retir¨¦s un par¨¤graf d¡¯un llibret del 30¨¨ congr¨¦s de la UGT, el primer legal despr¨¦s de la Guerra Civil, en qu¨¨ Nicol¨¢s Redondo reivindicava la revoluci¨® d¡¯Ast¨²ries del 1934. Fraga va expressar que no era bo iniciar un proc¨¦s democr¨¤tic enaltint un cop contra la democr¨¤cia.

Felipe va declinar i G¨®mez Llorente, fumant en la seva proverbial pipa, li va donar suport. Enutjat, Fraga va respondre que no retirar-lo era tan impropi com si ell li trenqu¨¦s la pipa a Luis, un fet que no va trigar a ser tema de les tert¨²lies madrilenyes. Va sobrevolar la censura, per¨° el fullet¨® es va publicar ¨ªntegre. Aix¨ª ho explica en les seves mem¨°ries el llavors componedor del gallec, Jos¨¦ Manuel Otero Novas.

Els fets del 1934 van ser una font de preocupaci¨® durant la Transici¨®. Despr¨¦s es van oblidar. Al gener del 2005 va reapar¨¨ixer la seva ombra quan el pla Ibarretxe es va presentar al Congr¨¦s. El mateix Fraga, que presidia la Xunta, va proposar suspendre l¡¯autonomia basca i va expressar que el 1934 s¡¯havia fet el mateix amb la catalana ¡°i no va passar res¡±. Jos¨¦ Lu¨ªs Rodr¨ªguez Zapatero ho va descartar. Les Corts van rebutjar la proposta del lehendakari sense trencar cap pipa i sic transit gloria mundi.

Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, que ¨¦s dels pol¨ªtics que llegeix, va recollir el guant del seu mentor. ¡°Conv¨¦ recordar que aquesta crisi nacionalista ja la vam viure el 1934¡± va deixar anar el 26 de novembre del 2012 en la presentaci¨® de les seves Mem¨°ries. El dia anterior l¡¯independentisme catal¨¤ havia aconseguit m¨¦s de 1,6 milions de vots, un 44,4% de l¡¯electorat, al Parlament. Al setembre Barcelona havia viscut la primera gran manifestaci¨® sobiranista, amb el lema, ¡°Catalunya, nou estat d¡¯Europa¡±.

¡°Aznar es remunta a la Guerra Civil per explicar la situaci¨® catalana¡±, va titular per error una primera versi¨® digital d¡¯aquest diari, corregida despr¨¦s per ¡°es remunta a 1934¡±. L¡¯endem¨¤ Aznar va parlar a Onda Cero del titular d¡¯El Pa¨ªs. ¡°?s curi¨®s que es refereixi aquest diari a aquell esdeveniment com a Guerra Civil, perqu¨¨ aix¨° significa i, ¨¦s cosa d¡¯agrair als que han escrit aquesta informaci¨®, que fa seva la tesi de l¡¯historiador P¨ªo Moa, que ent¨¦n que la Guerra Civil comen?a justament l¡¯any 34¡±.

En efecte, la proclamaci¨® de l¡¯Estat Catal¨¤ de Companys i la insurrecci¨® d¡¯una part del socialisme els presenta Moa ¡ªi d¡¯altres¡ª com el detonant de la contesa en llibres com 1934: comienza la Guerra Civil: el PSOE y la Esquerra emprenden la contienda (2004). La interpretaci¨® que va fer seva Aznar no ¨¦s una revisi¨® hist¨°rica sin¨®, com han expressat nombrosos historiadors, una actualitzaci¨® de la historiografia franquista que planteja el Sollevament com una actuaci¨® en ¡°leg¨ªtima defensa¡± i que exonera de culpa els rebels. Defensa que el juliol del 1936 va ser inevitable perqu¨¨ separatistes, comunistes i socialistes pretenien acabar amb la Rep¨²blica, quan aix¨° no ¨¦s cert.

L¡¯1 d¡¯octubre, a la presentaci¨® de la biografia de Miguel Maura, publicada per la FAES, Aznar va equiparar el refer¨¨ndum il¡¤legal del 2017 amb ¡°el cop d¡¯Estat del 1934, que va ser dut a terme per partits d¡¯esquerres i nacionalistes catalans que es van revoltar¡±. Apuntava contra el pacte PSOE, Podem, partits nacionalistes i independentistes.

El 19 de mar?, a la presentaci¨® de la biografia d¡¯Alejandro Lerroux, publicada tamb¨¦ per la FAES ¡ªque continua apropiant-se d¡¯un ampli elenc de figures del passat amb lectures interessades de les seves traject¨°ries¡ª, Aznar va aprofundir: ¡°no podem confiar el nostre futur a la conjunci¨® de l¡¯esquerra i els nacionalistes¡±, i va destacar de Lerroux que va combatre com a president del govern el 1934 ¡°una revolta dins d¡¯una insurrecci¨® m¨¦s general¡±.

Aquest inici de campanya Aznar ha tornat a l¡¯arena per donar suport a Cayetana ?lvarez de Toledo i ha utilitzat la situaci¨® penosa que va viure aquesta a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona per viatjar al 1934. ¡°El feixisme a Catalunya ¡ªva dir¡ª el representaven uns senyors, els escamots, que eren camises verdes que no eren negres perqu¨¨ s¡¯assemblaven massa a les de Mussolini. Aquests senyors d¡¯Estat Catal¨¤, de les Joventuts d¡¯Esquerra Republicana, que eren les partides de la porra dels anys trenta del segle passat van inventar el feixisme a Catalunya¡±.

No li falta ra¨® quan diu que els escamots eren una colla de coaccionadors. Que els l¨ªders independentistes, en especial els dencasistes, a m¨¦s es posin de perfil davant d¡¯episodis com el de la UAB li va d¡¯all¨° m¨¦s b¨¦. Aix¨ª refor?a el seu esquema que persegueix projectar que el Partit Popular i adl¨¤ters s¨®n els ¨²nics garants de l¡¯Estat i la naci¨®, apropiar-se¡¯n i segellar una forma un¨ªvoca d¡¯entendre¡¯ls.

La segona legislatura d¡¯Aznar va ser un cop de ma?a als fonaments de l¡¯Estat de les autonomies imbricat amb molta dificultat en la Transici¨®. La temperatura va pujar, per¨° Espanya anava b¨¦ i Europa no trontollava. Avui, despr¨¦s d¡¯una crisi econ¨°mica de la qual no hem sortit, donar arguments al seu esquema, per fals que sigui, no sembla l¡¯opci¨® m¨¦s intel¡¤ligent.