L¡¯incendi del Liceu, cr¨°nica d¡¯una desgr¨¤cia anunciada

Passejant per la Rambla, l'incendi que va devastar el Liceu el 31 de gener del 1994 no era perceptible. Les flames havien destrossat l'interior del teatre, nom¨¦s va quedar dempeus l'esquelet de ferro, per¨° no va afectar altres parts nobles de l'edifici com el Sal¨® dels Miralls o el Cercle del Liceu i tampoc hi va haver desperfectes a la zona de les oficines. "Acompanyats pels bombers vam tornar a entrar a buscar documentaci¨® i tothom va donar un cop de m¨¤ per rescatar objectes de valor", recorda Christina Scheppelmann, actual directora art¨ªstica del teatre i en aquella ¨¨poca directora adjunta d'Albin H?nseroth. Entre els objectes de valor, es van salvar els quadres del teatre i els del Cercle, una vintena de llen?os de Ramon Casas, Modest Urgell i Santiago Rusi?ol, entre d'altres. El foc va reduir a cendres l'¨¤nima del Liceu, una desgr¨¤cia que tots donaven per anunciada: "Era un teatre del 1847, amb pr¨¤cticament tots els elements de fusta, amb cordes resseques a l'escenari i tot recobert de pols i m¨¦s pols. Tots sab¨ªem la situaci¨® de risc", explica. De fet, ni tan sols hi havia alarma d'incendi: "Ens vam assabentar que s'havia calat foc per un maquinista. Vam sortir tots i ens vam quedar all¨¤, al mig de la Rambla, mirant. Va ser un impacte brutal. Quan veia el que estava passant a Notre-Dame,?pensava que jo ja ho havia viscut".

M¨¢s informaci¨®n

Una xarxa de ll¨¤grimes per la catedral de Notre-Dame

L¡¯¨²ltim Diumenge de Rams a Notre-Dame

L¡¯incendi de Notre-Dame, en imatges

Aquells dies de gener, al Liceu es representava l'¨°pera Mathis der Maler (Mathis el pintor) de Paul Hindemith, en la qual hi havia foc real en escena perqu¨¨ s'hi cremaven llibres: "Sempre es feia amb control, amb bombers al costat". Per¨° el detonant de l'incendi va ser una espurna dels treballs de soldadura que es feia a la boca de l'escenari. En un informe els arquitectes Ignasi de Sol¨¤ Morales, Xavier Fabr¨¦ i Llu¨ªs Dilm¨¦, que treballaven en el projecte d'ampliaci¨® del teatre, demanaven que es fes una intervenci¨® urgent, precisament per manca de seguretat. Aquest document es va lliurar al llavors director del Liceu, Miquel Caminal, el desembre del 1993, un mes abans de l'incendi. "Ho recordo perfectament, perqu¨¨ era una situaci¨® insostenible", apunta Fabr¨¦, un dels signants de l'informe, que despr¨¦s s'encarregaria de la reconstrucci¨® del teatre amb Sol¨¤ Morales i Dilm¨¦.

A la gran quantitat de material inflamable s'hi afegien uns sistemes contra incendis molt precaris, com m¨¤negues insuficients i poca pressi¨® d'aigua: "Est¨¤vem conven?uts que era una temeritat mantenir el teatre en marxa, per¨° la tessitura en aquell moment era intervenir per fases en el projecte d'ampliaci¨® i d'adequaci¨® del teatre. No ¨¦s la primera vegada que crema un teatre perqu¨¨ es perd la percepci¨® del perill i aix¨° ¨¦s el que realment ¨¦s lamentable", denuncia Fabr¨¦.

El mateix dia que es va cremar, es va decidir que el Liceu es reconstruiria all¨¤?mateix, en part per la determinaci¨® de les administracions, tamb¨¦ pel desig de no pocs artistes que havien fet del teatre de la Rambla la seva segona casa, com la soprano Montserrat Caball¨¦ o Josep Carreras, i perqu¨¨ Barcelona el volia. "Quan es va tornar a obrir, tothom en deia meravelles, de la reconstrucci¨® de la platea i del treball d'artesania, els colors¡­ Per¨° aix¨° no va ser el m¨¦s dif¨ªcil, perqu¨¨ els ornaments de la sala es poden reproduir amb criteris hist¨°rics, el que va ser complicat de deb¨° va ser l'ampliaci¨® amb la construcci¨® de murs pantalla de contenci¨® i l'excavaci¨®", afegeix Fabr¨¦.

L'aigua fre¨¤tica no deixava de rajar de la terra i l'excavaci¨® de les actuals cinc plantes subterr¨¤nies del teatre va ser tot un calvari. Com a expert en recuperaci¨® de patrimoni, Fabr¨¦ considera que quan passen desgr¨¤cies com la de Notre-Dame o la del Liceu s'ha de reflexionar sobre el valor del patrimoni: "Crec en les reconstruccions i estic conven?ut que l'agulla d'Eug¨¨ne Viollet-de-Duc es pot tornar a erigir a Notre-Dame perqu¨¨ hi ha tecnologia, materials i recursos per fer-ho encara que es podria plantejar per qu¨¨ s'hauria de fer, per reconstruir alguna cosa que es considera patrimoni o per perpetuar un parc tem¨¤tic? Estic conven?ut que no hi haur¨¤ problemes per recaptar fons per fer-ho per¨° es podria argumentar que potser hi ha altres desastres culturals m¨¦s greus, com la destrucci¨® del Museu Nacional de Brasil de l'any passat, que potser no tenen aquests recursos".

La recuperaci¨® del Liceu va trigar cinc anys i no va ser senzilla, ja que, a m¨¦s dels avatars d'un projecte arquitect¨°nic, va afectar diversos edificis d'habitatges per a la construcci¨® de la nova caixa esc¨¨nica. El cost final va ser de 22.000 milions de pessetes (132 milions d'euros) i la seva configuraci¨® despr¨¦s del foc no era exactament la mateixa; es van perdre butaques i llotges, i l'acer i el metall va substituir bona part de les velles estructures de fusta. Es va convertir en un teatre d'¨°pera modern en una pell, en realitat, trasplantada despr¨¦s del foc. Amb una nova sonoritat que, segons diuen els experts, no ha estat mai igual que la del vell Liceu, aquell que va desapar¨¨ixer en un fred mat¨ª de gener del 1994.