La propietat i els desnonaments

El problema de l¡¯habitatge ¨¦s un dels m¨¦s greus de la nostra societat urbana, acompanyat, amb freq¨¹¨¨ncia, del llan?ament dels seus ocupants per impagament de rendes o quotes.

Aquesta situaci¨® s¡¯ha vist agreujada, de males maneres,?fins a la vig¨¨ncia del Reial decret 7/2019 de mesures urgents en mat¨¨ria d¡¯habitatge i lloguer, amb els anomenats desnonaments per sorpresa, ¨¦s a dir, els que s¡¯executen sense comunicar als afectats el moment concret en qu¨¨ els desnonaran.

Per¨° encara alguns jutjats, es diu, continuen practicant aquests llan?aments sorprenents amb posterioritat a l¡¯entrada en vigor d¡¯aquest reial decret, que no els ho permet, sense que puguin argumentar que el fet que el proc¨¦s s'havia iniciat amb anterioritat a aquesta vig¨¨ncia autoritza aquesta mala pr¨¤ctica. Totalment fals. Aquestes dilig¨¨ncies secretes han estat, sempre, il¡¤legals. Malgrat tot, durant el 2018, es van fer a Barcelona 47 desnonaments secrets, mentre que el 2017 nom¨¦s se n¡¯havien fet set. Tot, pel que sembla, emparat per alguna decisi¨® judicial que resolia que aquesta pr¨¤ctica de llan?aments secrets estava justificada per la circumst¨¤ncia que la normativa aplicable, que establia la publicitat i assenyalament previ dels desnonaments, havia deixat de ser ¨²til en un 100%. Se suposa que per l¡¯oposici¨® ciutadana, com si no hi hagu¨¦s altres mitjans per superar-la. La comoditat i l¡¯efic¨¤cia no han de prevaler sobre la seguretat i el respecte a la llei.

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquesta particular per¨° greu situaci¨®, en el fons batega una q¨¹esti¨® m¨¦s transcendental: els l¨ªmits del dret de propietat en un Estat social i democr¨¤tic de dret.

Els fonaments ideol¨°gics de la nostra societat civil s¨®n complexos i fins i tot contradictoris. D¡¯una banda, hi ha l¡¯element cristi¨¤ i tamb¨¦ el laic il¡¤lustrat i progressista, que inclinen cap a la solidaritat i la pietat social encara que amb realisme i moderaci¨® i, tamb¨¦, per altra banda, de signe contrari, d¡¯inclinaci¨® a la riquesa i al lucre com a fonts de poder, de llibertat i seguretat, que es compaginen malament amb la pobresa dels altres, que moltes vegades s¡¯atribueix a la seva mandra o poca laboriositat i que, en definitiva, fa que es converteixen en ¨¦ssers molestos i culpables perqu¨¨ la seva pen¨²ria constitueix un retret a la nostra tranquil¡¤la prosperitat.

Aquesta contradicci¨® es constata en el tractament del problema de l¡¯habitatge i d¡¯aqu¨ª neixen els arranjaments originats per la preocupaci¨® del legislador, davant d¡¯una situaci¨® que excedeix de les possibilitats del progressisme reformista, que, no obstant aix¨°, constitueixen, segurament, les millors armes de qu¨¨ es disposa per solucionar aquest problema.

Aix¨ª s¡¯han de tenir en compte els esfor?os realitzats en aquesta l¨ªnia de coordinaci¨® de la propietat privada i els drets de les classes desfavorides: l'augment del parc d¡¯habitatges socials, l'aprofitament dels habitatges buits (uns tres milions el 2011), l'augment de la seva tributaci¨®, l'expropiaci¨® for?osa d¡¯habitatges, l'allotjament provisional en situacions d¡¯emerg¨¨ncia social, la moderaci¨® dels preus de lloguer dels habitatges lliures, el llindar m¨¤xim de les despeses destinades a habitatge, l'establiment de la mediaci¨®, etc. Atenci¨®: no s'han de perdre de vista els drets dels petits propietaris, que han de quedar fora de perill.

Totes aquestes mesures s¨®n lloables per¨° no impedeixen, de moment, que moltes persones perdin l¡¯habitatge i es converteixin en bombes errants?que busquen recer. Algunes, fins i tot, arriben al su?cidi o als aldarulls, i d¡¯altres s¡¯apunten a plataformes de protesta social. Els milers de persones que s¡¯han manifestat, ¨²ltimament, a Barcelona, contra el present i insostenible estat de les coses en donen fe.

El contingut essencial del dret de la propietat, protegit per la Constituci¨®, no resulta alterat en virtut de les restriccions que recaiguin sobre aquest dret a conseq¨¹¨¨ncia del seu vessant social.

Per acabar, una nota optimista: el Reial decret 7/2019 ha introdu?t una mesura que pot evitar o retardar que es donin determinades situacions de desesperaci¨®: en el cas d¡¯un desnonament judicial, per impagament de rendes, en possibles situacions de vulnerabilitat, el jutjat haur¨¤ de suspendre el proc¨¦s durant el termini d¡¯un a tres mesos fins que els serveis socials adoptin les mesures corresponents. ?s a dir, que es para el primer cop, que no ¨¦s poca cosa, confiant a aconseguir el remei m¨¤xim que autoritza el vigent sistema econ¨°mic i social.

La pau civil t¨¦ un preu: cal actuar amb intel¡¤lig¨¨ncia i sensibilitat amb els drets aliens, especialment si es tracta dels de persones en situacions de risc.

?ngel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s exmagistrat del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.