Dones de mar

Quan somies pots escollir ser Ching Shih, una ferotge pirata v¨ªdua del segle XIX que succeeix el seu marit i es dedica a navegar els mars. S¡¯ha de patir la mala premsa de saquejar i matar, per¨° ho compensen els cinc-cents vaixells i cinquanta mil homes a les teves ordes, una bona pila de canons a punt per a la batalla i l¡¯oce¨¤ als teus peus. Quan vius, la realitat es carrega qualsevol fantasia: dif¨ªcilment es pot ser la bucanera del Mar de la Xina si es t¨¦ por de ser engolida per les onades en un passeig assolellat en llanxa de les illes Medes a Sant Feliu de Gu¨ªxols.

Per¨° no hi ha f¨°bia prou angoixant per allunyar les persones d¡¯una passi¨®. El vertigen no va poder derrotar l¡¯amor d¡¯Edward Lewis (Richard Gere) pel lux¨®s ¨¤tic del seu hotel a la terrible ¨Cper masclista¨C i meravellosa Pretty Woman. Ni la por ven? les il¡¤lusions que amaga el mar al seu ventre, on se citen la vida i la mort, com tan b¨¦ expliquen Agus Morales i el fot¨°graf Edu Ponces, guanyadors del Premi Ortega y Gasset, en la seva cr¨°nica Los muertos que me habitan.

En aquesta atracci¨® fatal que sento pel mar, la setmana passada vaig visitar el Museu Mar¨ªtim de Barcelona, amagat entre els turistes al final de la Rambla. A l¡¯antic vest¨ªbul s¡¯hi mostra l¡¯humil exposici¨® fotogr¨¤fica Dones de mar. En blanc i negre, es pot veure una dona sargint una xarxa, al llindar de la porta d¡¯una Barceloneta irreconeixible, on la roba s¡¯asseca al sol, penjada d¡¯un cordill que va de casa a casa. O venent peix, sobre caixes de fusta, amb un mocador al cap, i amb els bra?os fent nanses.

S¨®n oficis tradicionals expulsats de la hist¨°ria i les estad¨ªstiques del mar. No s¡¯hi tenen en compte vides com la d¡¯Esther Pujol (1921-2013), que als 12 anys va canviar l¡¯escola pel cam¨ª ¡°de la sorra a casa i de casa a la sorra¡± a Sant Pol de Mar. Ni sargir xarxes ni vendre el que es pescava a la riba tenien cap import¨¤ncia perqu¨¨ ho feien les dones, expliquen Eul¨¤lia Torra i Eliseu Carbonell al llibre Les dones i el mar.

El petit projector, entre dos plafons explicatius, transita de les fotografies en blanc i negre, com les de la Barceloneta, a les de color, com la imatge d¡¯Elvira Pujol ¨Cno s¡¯ha de confondre amb l¡¯Esther¨C pujant les escales de cargol del far de cap de Creus. ¡°Per mi ¨¦s una q¨¹esti¨® d¡¯acoblament amb la feina. Res de romanticisme¡±, va explicar a EL PA?S el 1979, quan es va presentar a les oposicions. Va fer 20 anys de faronera, fins que l¡¯ofici es va extingir i va abandonar l¡¯atalaia del fam¨®s cap colpejat pel vent, ple de cales amb vaixells enfonsats i, avui dia, tamb¨¦ de turistes que busquen les muses que van inspirar Dal¨ª.

Clic-clic. Les dones guanyen terreny a mesura que les imatges passen, com si fossin diapositives. Investigadores a l¡¯Ant¨¤rtida, com Joana Vicente de Boves; estibadores al subm¨®n de pel¡¤l¨ªcula del Port de Barcelona, com S¨ªlvia Puig; futures oficials de m¨¤quines, com Martina P¨¦rez; regatistes i capitanes de la marina mercant, com Pilar Pasanau¡­

En una d¡¯aquestes s¡¯hi veu la pescadora Maribel Cera, somrient, amb una granota groga i la corda a les mans, pescant a Sant Carles de la R¨¤pita. El seu somriure recorda el de la francesa Sonia Borewski, que va ser pionera el 1966 com a patrona i mec¨¤nica d¡¯un vaixell pesquer a Fran?a. Somiava amb guanyar prou diners per mantenir els seus cinc fills i dedicar-se a la literatura, la seva veritable vocaci¨®.

¡°Ens ha servit per canviar el discurs del museu, per saber mirar. Centrar el relat a la comunitat per parlar d¡¯homes i dones¡±, explica Mireia Mayolas, responsable d¡¯educaci¨® i activitats del Museu Mar¨ªtim de Barcelona, sobre l¡¯exposici¨®, que ¨¦s part d¡¯un projecte m¨¦s ampli, Dona¡¯m la mar. El dirigeixen les periodistes Catalina Gay¨¤ i Laia Ser¨®, i buscar reexplicar la hist¨°ria del mar tenint en compte la dona.

Fins fa no tant, una dona en un vaixell era vista com un mal averany. De fet, les mitol¨°giques sirenes eren mig dones que feien naufragar els homes que sentien els seus cants a alta mar. Ulisses es va haver de lligar a un masteler per sobreviure a la seva mal¨¨fica seducci¨®. Hist¨°ries com la de la russa Anna Ivanova Schetinita, primera capitana mercant d¡¯un vaixell que va participar en la Segona Guerra Mundial, van obrir a poc a poc cam¨ª en un m¨®n oficialment mascul¨ª.

Si fins llavors alguna dona va destacat al mar ho va fer vestida d¡¯home. Com les populars pirates Mary Read i Anne Bonny, o Hannah Snell, que es va enrolar a la Marina usurpant l¡¯uniforme i el nom del seu cunyat. M¨¦s trista ¨¦s la proesa de Mary Patten, que el 1856, amb 19 anys i embarassada, va capitanejar el vaixell perqu¨¨ el seu marit es va posar malalt. Va ser una suplantaci¨® obligada. Als 24 anys va morir de tuberculosi, sense not¨ªcies que hagu¨¦s tornat a navegar.

Potser despr¨¦s de Dona¡¯m la mar ja no caldr¨¤ somiar amb la pirata, i abans prostituta, Ching Shih. Si el relat de dones de carn i ossos, sargidores de xarxes i investigadores a l¡¯Atl¨¤ntida, es normalitza, potser conquerirem de deb¨° el mar.