L¡¯¨²ltima pres¨® de Barcelona

¡°Aix¨° ens servir¨¤ de molt. Aprenem, ens posem maques, ens puja l'autoestima i ens ajuda a treure coses positives que fora no v¨¨iem¡±. L¡¯Eva porta davantal i guants per no tacar-se amb el tint. I quan diu ¡°fora¡±, es refereix al carrer. Perqu¨¨ som al Sal¨® de Bellesa de Wad-Ras, l'¨²ltima pres¨® de Barcelona, el trasllat de la qual no est¨¤ previst fins al 2025.

Despr¨¦s del tancament de la Model, i amb l'excepci¨® del centre obert de la Trinitat, l'¨²nic centre penitenciari de r¨¨gim tancat que hi ha a la ciutat ¨¦s aquest, a la Vila Ol¨ªmpica. Wad-Ras ¨¦s, a m¨¦s a m¨¦s, l'¨²nica pres¨® on hi ha un m¨°dul de mares: 12 preses que viuen amb els seus fills fins als tres anys.

Per aquest motiu, de bon mat¨ª, hi ha un grup de volunt¨¤ries que esperen al carrer per portar a la guarderia set d'aquests nadons, que tenen set places reservades a l¡¯escola bressol municipal Cobi. Al m¨°dul de mares hi ha estenedors replets de miniroba, perqu¨¨ les internes prefereixen no enviar la roba dels nadons a la bugaderia i la renten a m¨¤. Tamb¨¦ tenen habitacions individuals i un pati de colors. L¡¯Eva xerra amb la Grace. Reconeixen que hi ha moments dif¨ªcils en la conviv¨¨ncia, per¨° admeten que s¨®n privilegiades per complir condemna sense separar-se dels seus fills. ¡°Si ell estigu¨¦s fora ho passaria molt malament, aqu¨ª mengem, juguem i dormim junts¡±, somriu la Grace, a qui falten dos mesos per complir condemna.

El trasllat del penal m¨¦s antic de Catalunya est¨¤ previst el 2025

Wad-Ras ¨¦s una pres¨® de pros i contres. ?s la pres¨® m¨¦s antiga de Catalunya, 104 anys t¨¦ l'edifici, encara que fins al 1983 va ser un centre de menors. ?s petit i t¨¦ limitacions: la cuina es troba al primer pis, no est¨¤ adaptat per a persones amb mobilitat redu?da i hi ha cel¡¤les amb fins a sis internes. Per¨° ¨¦s un edifici relativament acollidor, amb espais comuns que evoquen un institut: classes amb ambient de treball, tallers, la biblioteca i rebombori als passadissos.

Tamb¨¦ hi ha reixes i barrots. I cabines telef¨°niques que ens recorden que aqu¨ª no est¨¤ perm¨¨s el m¨°bil. I encara que l'ambient ¨¦s agradable, en les mirades hi ha una mica de tristesa i r¨¤bia. Ning¨² vol estar aqu¨ª. Com a totes les presons, tamb¨¦ hi ha conflictes, que s'intenten evitar amb treball de prevenci¨® i aplicant el Model de Conviv¨¨ncia i Participaci¨®, en qu¨¨ les internes formen part de comissions i es reuneixen cada setmana amb la direcci¨®.

¡°Per a les dones, la pres¨® ¨¦s una doble condemna¡±, afirma la directora

La directora del centre ¨¦s Soledad Prieto. Explica que de Wad-Ras depenen 579 interns, i que la meitat s¨®n homes: 220 dormen a la pres¨® i la resta fora, en diferents moments del proc¨¦s de reinserci¨®. Prieto considera ¡°molt important que hi hagi presons de dones¡± i no nom¨¦s m¨°duls de dones en presons d'homes. ¡°Les dones s¨®n menys violentes, es reinsereixen abans, tenen c¨¤rregues familiars, tres de cada quatre s¨®n mares, cometen delictes diferents...¡±, diu.

Les dades oficials indiquen que a Catalunya les dones s¨®n el 7% de la poblaci¨® reclusa (614 persones de 8.500). El perfil ¨¦s una dona espanyola, de 38 anys, que passa cinc anys a la pres¨® i compleix condemna per robatori o tr¨¤fic de drogues. Aquest ¨²ltim delicte est¨¤ molt present en les dones d'origen estranger (el 40%) i moltes vegades ingressen directament despr¨¦s de ser detingudes a l'aeroport.

Per¨° de tot aquest reguitzell de dades, la que m¨¦s repeteixen els professionals de Wad-Ras ¨¦s que tres de cada quatre preses s¨®n mares i que dues de cada tres han patit viol¨¨ncia masclista. ¡°Per les dones, la pres¨® ¨¦s una doble condemna: la que s'associa al delicte i per la transgressi¨® del rol que la societat els assigna¡±, assenyalen la directora i els seus companys.

El psic¨°leg del centre, Ferran Blancafort, afegeix una altra dada rellevant: sovint, darrere del delicte que han com¨¨s les internes, hi ha un home. El professional assenyala les difer¨¨ncies de treballar amb dones preses: ¡°Hi ha un component emocional m¨¦s alt, els homes posen m¨¦s dist¨¤ncia. Amb les dones es pot treballar m¨¦s la vulnerabilitat¡±. Per treballar les emocions, com l'estr¨¨s que hi ha en una pres¨®, hi ha un taller d¡¯Expressi¨® Art¨ªstica en el qual la S¨°nia, la professora, intenta que les internes s'expressin a trav¨¦s de l'art.

La formaci¨® tamb¨¦ ¨¦s vital a les presons. Aqu¨ª hi ha escola d'adults amb 111 internes matriculades en diferents nivells, i el centre imparteix cursos homologats pel Servei Catal¨¤ d¡¯Ocupaci¨®: de perruqueria, confecci¨® i ofim¨¤tica. La responsable de Formaci¨® de Wad-Ras es diu Anna i assenyala com n¡¯¨¦s de vital: ¡°De vegades s¨®n perfils amb poca formaci¨® laboral i interessa que surtin m¨¦s b¨¦ del que han entrat per facilitar-los la reinserci¨®. A m¨¦s les classes s¨®n un par¨¨ntesi durant l'estada a la pres¨®: per nosaltres s¨®n alumnes abans que internes¡±, diu. A la pelu, la Marina, la seva responsable, remarca ¡°la import¨¤ncia¡± que les internes estiguin ocupades i ¡°es generin moments de companyonia, per l'aprenentatge en com¨²¡±. La pres¨® tamb¨¦ t¨¦ un petit taller del Cire (l'empresa p¨²blica de Just¨ªcia) en qu¨¨ 20 internes fan feina remunerada.

Amand Calder¨®, secretari de Mesures Penals, Reinserci¨® i Atenci¨® a la V¨ªctima, resumeix el que fa de Wad-Ras una pres¨® especial. ¡°Un model de treball de proximitat que ajuda molt al tractament i a la humanitzaci¨® del sistema. Si b¨¦ ¨¦s el centre que t¨¦ condicions m¨¦s dolentes des del punt de vista arquitect¨°nic, ¨¦s el que funciona m¨¦s b¨¦ des del punt de vista del tractament i de la vida que t¨¦: totes les internes estan ocupades en activitats que beneficiaran el seu futur¡±, resumeix. La directora ho diu d'una altra manera: ¡°Uns equips formidables i la participaci¨® compensen les defici¨¨ncies¡±. I posa un exemple: ¡°Aqu¨ª els caps de setmana no hi ha educadors, per¨° s'organitzen i hi ha vida social¡±.