El protagonisme ¡®in absentia¡¯ de Vox

Aquesta ¨¦s una campanya electoral molt at¨ªpica. Una campanya que s¡¯ha iniciat de manera sobtada, que s¡¯ha partit per la meitat per les vacances de Setmana Santa i que comen?a amb un 41% dels electors indecisos t¨¦ tots els n¨²meros d¡¯aconseguir r¨¤pidament un alt voltatge. Els candidats saben que ser¨¤ decisiva per decantar voluntats i, per aix¨°, s¡¯han llan?at a una batalla a matadegolla amb la dificultat afegida que s¡¯han de barallar en diferents fronts, at¨¨s que gaireb¨¦ tots s¡¯han de protegir dels altres partits per diverses fronteres. La batalla es dirimeix als mitjans i a les xarxes, per aix¨° els dos debats a quatre previstos per als dies 22 i 23 seran decisius.

El que m¨¦s preocupa a les casernes generals de cada candidat ¨¦s la manera com s¡¯ha de plantejar el debat. Tots hi arrisquen molt. Pel que s¡¯ha vist fins ara, no ¨¦s dif¨ªcil preveure una alian?a entre Rivera i Casado per intentar assetjar Pedro S¨¢nchez. Iglesias tamb¨¦ necessitar¨¤ diferenciar-se de les posicions del PSOE per retenir els seus electors, i Pedro S¨¢nchez s¡¯haur¨¤ de defensar de tots, at¨¨s que ¨¦s el que parteix com a guanyador. La manera com ho faci ser¨¤ determinant per al resultat.

Fins ara, l¡¯estrat¨¨gia desesperada de Casado i Rivera per evitar la fugida de vots a Vox ha portat la campanya a un terreny inh¨°spit dominat per l¡¯ansietat. Al comen?ament de la campanya, Ciutadans era el partit amb un percentatge d¡¯antics votants indecisos m¨¦s alt: el 49%. El 12% de tots els indecisos de l¡¯enquesta del CIS dubtaven entre Ciutadans i el PP, per¨° el 10% entre Ciutadans i el PSOE, la qual cosa explica el gran nerviosisme de Rivera. M¨¦s que fer propostes, Casado i Rivera han intentat colonitzar l¡¯espai p¨²blic a for?a d¡¯exageracions i falsedats. Les seccions de Fact cheking que han estrenat diversos mitjans per desemmascarar les mentides constitueix un esfor? lloable, per¨° no ha evitat que aconseguissin el seu prop¨°sit: dominar la conversa i enfangar.

Pedro S¨¢nchez no s¡¯ha hagut d¡¯esfor?ar tant. N¡¯ha fet prou d¡¯alimentar la por a un govern de la dreta i mantenir un to presidencial per fer ressaltar el contrast entre la seva actitud conciliadora i l¡¯agressivitat dels seus contrincants. Ells, amb les seves exageracions, li han fet la campanya, especialment davant dels que prefereixen un enfocament de la pol¨ªtica racional i constructiu. De moment, no li ha anat malament. O almenys aix¨° diuen les enquestes.

Per¨° el recurs a l¡¯agressivitat no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® d¡¯estils. No ¨¦s casualitat que Vox amb prou feines recorri als mitjans convencionals per llan?ar els seus missatges. Es dirigeix als seus possibles votants directament a trav¨¦s de portals afins. Tampoc polemitza amb Ciutadans o amb el PP. Es limita a exposar propostes retr¨°grades i provocadores com la de permetre la tin¨¨ncia d¡¯armes, desmantellar la Seguretat Social o rebaixar 15 punts l¡¯IRPF a les rendes m¨¦s altes. Nom¨¦s amb el ress¨° que provoca en t¨¦ prou. Sap que, competint al seu terreny per l¡¯espai de la dreta, Rivera i Casado treballen per a ell.

Vox vol fer-se amb l¡¯electorat extremista que votava de mala gana el PP perqu¨¨ li semblava massa tou. ?s el votant que es manifestava amb la jerarquia eclesi¨¤stica contra l¡¯avortament o el matrimoni homosexual, l¡¯ultranacionalista espanyol al qual li irriten els altres nacionalismes o el ressentit contra tot i contra tots perqu¨¨ no li agraden ni ent¨¦n els canvis de la modernitat. Per¨° Vox tamb¨¦ es nodreix de l¡¯antipol¨ªtica. Sedueix gent que no solia votar, aquesta que diu que tots els pol¨ªtics s¨®n iguals, que tots roben i tots menteixen, i aix¨° ho arreglava jo amb dues h¨°sties. Molts soci¨°legs, entre els quals hi ha Jos¨¦ F¨¦lix Tezanos, el director del CIS, creuen que hi ha un vot ocult a Vox que no es reflecteix en les enquestes. El partit d¡¯Abascal no participar¨¤ finalment en els debats electorals, per¨° hi ser¨¤ molt present.

Que els partits de la dreta recorrin tant a la brega i la desqualificaci¨® ¨¦s un senyal que esperen algun resultat d¡¯aquest tipus d¡¯estrat¨¨gia. D¡¯una banda, mobilitzar el segment dels seus votants m¨¦s rabiosament militants. De l¡¯altra, desmobilitzar aquells que els molesta que la pol¨ªtica passi per aquests camins, molts dels quals s¨®n votants d¡¯esquerra. L¡¯estil de Cayetana ?lvarez de Toledo, la cap de llista del PP per Barcelona, ¨¦s el paradigma. Ella mateixa ho ha dit: ¡°He vingut a provocar¡±. Molts dels qui van veure el primer debat televisat es van sentir profundament inc¨°modes. Si alg¨² va nom¨¦s a provocar, ¨¦s dif¨ªcil debatre. El que emergeix no ¨¦s un contrast d¡¯idees, sin¨® d¡¯invectives, i aix¨° provoca descoratjament entre els que se senten fastiguejats per aquest clima pol¨ªtic i la mobilitzaci¨® dels que, per por o per malestar, volen fer una puntada al tauler.