Mia Couto: ¡°A l¡¯?frica, les idees es defensen explicant hist¨°ries¡±

Va tenir sort, el nen Mia Couto: com que els seus pares, que fugien de la dictadura de Salazar, no tenien els prejudicis dels colonitzadors portuguesos, el deixaven que es barreg¨¦s amb els mo?ambiquesos negres. I aix¨ª va beure de dues deus narratives: ¡°Vaig viure a la frontera entre Europa i l¡¯?frica: les hist¨°ries que explicaven els meus pares a casa els permetia rescatar l¡¯enyoran?a, eren el seu vaixell, la seva manera de viatjar a Europa. El que sentia al carrer era en altres lleng¨¹es, amb una altra m¨ªstica; eren dues maneres de produir encantament i potser, sense saber-ho, he volgut tendir un pont¡±. La millor manera de transitar-lo potser sigui llegint Trilog¨ªa de Mozambique (Alfaguara), una saga vibrant sobre la guerra colonial, o Terra son¨¤mbula (Edicions del Periscopi; Alfaguara, en castell¨¤), sobre un jove que troba el manuscrit d¡¯un altre mentre fuig de la guerra civil. Aquest ¨²ltim est¨¤ considerat un dels 12 llibres africans m¨¦s importants del segle XX, i tots dos estan ara a les llibreries a rebuf de la pres¨¨ncia de Couto a Barcelona, on avui far¨¤ el preg¨® de Sant Jordi a l¡¯Ajuntament. En aquest relat, els paisatges canvien gaireb¨¦ imperceptiblement sense moure¡¯s d¡¯una carretera morta. Un home cava i cava sense parar per quan plogui i per crear aix¨ª la llera d¡¯un riu on l¡¯aigua portaria vida i la guerra quedaria a l¡¯altra riba¡­

Les hist¨°ries dels seus pares i dels mo?ambiquesos tenien una cosa en com¨²: ¡°S¡¯explicaven a les nits: el ritual afric¨¤ marca que, si el practiques de dia, et quedes calb¡­ Explicar hist¨°ries per a ells t¨¦ una mica de moment religi¨®s. Ho vinculen sempre amb els seus avantpassats. Potser la meva obra no deixa de ser una manera de buscar aquesta veritat, aquest sentiment religi¨®s que tenen i que a mi em falta, potser perqu¨¨ els meus morts no estan enterrats en aquest lloc¡±. Aquesta recerca, per a joiosa tortura dels seus traductors, la fa Couto (Beira, Mo?ambic, 1956) amb una prosa l¨ªrica amb profusi¨® de neologismes i alteracions inusuals de la sintaxi, que marca, com el seu particular realisme m¨¤gic, l¡¯obra de qui va comen?ar a publicar poesia amb 12 anys. ¡°A Mo?ambic hi ha 25 lleng¨¹es vives i els que parlen portugu¨¨s tenen com a llengua materna alguna d¡¯africana. La meva recreaci¨®, per tant, no ¨¦s una q¨¹esti¨® liter¨¤ria, buscada, sin¨® que ¨¦s social, cultural: la llengua portuguesa d¡¯aqu¨ª est¨¤ desordenada, es torna m¨¦s pl¨¤stica. En un lloc en qu¨¨ els objectes tenen ¨¤nima, el portugu¨¨s est¨¤ndard no em serveix¡±.

Els llibres de Couto apareixen i reapareixen davant d¡¯un boom de la literatura africana. En la seva opini¨®, ¡°a l¡¯?frica es preserva el domini de l¡¯oralitat: la gent no nom¨¦s apr¨¨n a escoltar hist¨°ries sin¨® tamb¨¦ a explicar-les. Si escolta un debat parlamentari a Mo?ambic veur¨¤ que ¨¦s molt freq¨¹ent que els pol¨ªtics expliquin hist¨°ries per fonamentar els seus arguments. Les idees, a l¡¯?frica, es defensen amb hist¨°ries, explicant-les. A Europa es defensa amb la l¨°gica cartesiana de l¡¯escrit, amb idees i amenaces i pors i m¨¦s mentides¡±.

Publicada el 1992, Terra son¨¤mbula t¨¦ una vig¨¨ncia inquietant. Com quan un personatge afirma: ¡°Ara que el desordre era total tot estava autoritzat¡±. Couto insinua un trist somriure elegant despr¨¦s de les seves fines ulleres daurades, la barba rasurada i els ulls blau clar. ¡°La idea de desordre ¨¦s m¨¦s gran, crec, que el desordre mateix que impera. El poder fabrica un sentiment en el qual la gent ha perdut tota la certesa i per aix¨° busca un salvador. D¡¯aix¨° a la temptaci¨® de buscar un poder autoritari que posi ordre nom¨¦s hi ha mig pas¡­¡±.

En un altre moment, es lamenta un dels narradors que els poderosos siguin tan cecs al patiment dels altres. ¡°Des que ho vaig escriure hi ha ara una doble ceguesa: els poderosos no veuen els pobres, per¨° els pobres no veuen la cara dels poderosos, que no tenen naci¨®. S¨®n un enemic invisible. Prefereixo aquell moment, la veritat¡±, diu Couto, recordant la guerra civil que va sacsejar Mo?ambic entre el 1977 i el 1992, en la qual va participar intel¡¤lectualment des de les files del marxisme-leninisme.

Poc despr¨¦s d¡¯aconseguir el premi Camoes (el Cervantes portugu¨¨s), el 2013, Couto va dir que la seva literatura no t¨¦ intenci¨® de reviure dimonis sin¨® d¡¯¡°ajudar a tancar una identitat nacional a partir de mites i valors¡­¡±. Avui, diu, matisaria: ¡°No parlaria d¡¯una identitat nacional sin¨® d¡¯identitats m¨²ltiples. Aquesta croada per la identitat ¨²nica va ser un dels motius de la guerra civil¡±. Potser per aix¨° ressalta que el gran valor de l¡¯?frica avui, i que Europa hauria d¡¯imitar, ¨¦s ¡°la capacitat d¡¯escoltar l¡¯altre, hi ha torns per parlar¡­ A l¡¯?frica encara queda gent disposada a escoltar¡±.