Les causes in¨²tils

En el moment de redactar aquest article, sabia que es publicaria aquest dimarts, dia de Sant Jordi. Aix¨° em va venir com l¡¯anell al dit per escriure sobre el que cal escriure en un dia com aquest. O el que ¨¦s el mateix, escaquejar-me d¡¯escriure sobre el proc¨¦s. Una q¨¹esti¨® que devia ser apassionant i una oportunitat irrepetible per canalitzar Espanya cap al cam¨ª d¡¯un estat plurinacional i pluriling¨¹¨ªstic, acordat per totes les forces pol¨ªtiques. Per¨° de moment, Espanya no dona per m¨¦s. I sembla que Catalunya tampoc est¨¤ per la feina, excepte per dividir-se perillosament, amb un independentisme entossudit, sense cap mena d¡¯autocr¨ªtica ni remordiments ideol¨°gics. Tamb¨¦ estem a molt pocs dies d¡¯una de les eleccions m¨¦s importants dels darrers anys, i aix¨° significa que un hauria de ser m¨¦s sensible quant a aquesta q¨¹esti¨® i parlar-ne. Per¨° si s¡¯ha de jutjar pel nivell del debat inexistent, per la temperatura dels insults, per la intoler¨¤ncia dels extrems (la dreta aliada a la ultradreta, d¡¯una banda, i l¡¯independentisme, de l¡¯altra), per tot el que ¨¦s tot menys pol¨ªtica, deixant al mig al PSOE, Podem i el partit nacionalista basc amb la greu responsabilitat de cicatritzar ferides m¨¦s incurables a cada hora i de retornar el pa¨ªs al cam¨ª del sentit com¨² i la sensatesa, male?des ganes, despr¨¦s d¡¯aquest paisatge, et queda malbaratar el Dia de Sant Jordi parlant de llibres. O d¡¯alguns llibres concrets. Per aix¨°, avui escriur¨¦ sobre un que em va deixar una sensaci¨® de tristesa i impot¨¨ncia hist¨°riques, com fa molt que no em passava. Es tracta de Como si un ¨¢ngel, de l¡¯escriptor austr¨ªac Erich Hackl (Perif¨¦rica). Aix¨° que escric no ¨¦s una ressenya ni res de semblant. Si ¨¦s alguna cosa, potser sigui un desfogament. O una manera com qualsevol altra de comunicar la immensa pena que em va produir llegir-lo. Jo crec que l¡¯empatia hist¨°rica existeix. I si no existeix, caldr¨¤ inventar-la. Seria l¡¯¨²nica manera que molts tr¨¤gics per¨ªodes o moments hist¨°rics no es tornessin a repetir. Quan un veu, per exemple, Esp¨¤rtac, la gran pel¡¤l¨ªcula de Stanley Kubrick, ha de procurar lamentar l¡¯infortuni final d¡¯Esp¨¤rtac i posar-se en el seu lloc i en el de la gent que el va seguir fins a la crucifixi¨® final, i no quedar-se a la butaca del cinema lamentant el dest¨ª de Kirk Douglas en el film. Aix¨° ¨¦s l¡¯empatia hist¨°rica.

Como si un ¨¢ngel tracta de la desaparici¨® d¡¯una noia de 22 anys durant la terrible dictadura de Jorge Videla. Erich Hackl narra els fets des d¡¯una mena de veu omniscient solid¨¤ria amb totes les persones que passen pel seu relat. ?bviament, la protagonista ¨¦s la noia desapareguda, Gisela Tenenbaum. Hackl ens informa que Gisela, Gisi per als amics i la fam¨ªlia, era estudiant de Qu¨ªmica i F¨ªsica. Era aplicada, molt intel¡¤ligent i amb notes que no baixaven mai de 9 o 10. Destacava tamb¨¦ pel seu sentit de la responsabilitat social, davant del que considerava que era innegociable, la lluita contra els poders de l¡¯estat i la just¨ªcia per al poble argent¨ª. Aix¨° la va portar a militar en el grup terrorista Montoneros. No obstant aix¨°, tot i que la curta traject¨°ria de la noia va ser dram¨¤tica, el fet que m¨¦s em va cridar l¡¯atenci¨® i em va omplir d¡¯una r¨¤bia indescriptible i inesperada va ser el paper que van jugar els seus pares en tota aquesta dolorosa hist¨°ria. Eren jueus austr¨ªacs. Van arribar a l¡¯Argentina al voltant del 1940, escapant del nazisme, amb 17 anys d¡¯edat. Despr¨¦s de casar-se, es van instal¡¤lar a la prov¨ªncia de Mendoza, al costat dels Andes. Van treballar molt dur, van tenir fills, es van posar a estudiar medicina i van obtenir els respectius t¨ªtols passada la trentena. Van tenir tres filles. Gisi, que, a m¨¦s de brillant alumna, va ser una destacada nedadora professional. Els seus pares les van educar perqu¨¨ fossin aut¨°nomes. Els van crear les condicions ¨°ptimes perqu¨¨ es desenvolupessin intel¡¤lectualment i espiritual. Nom¨¦s van cometre un error terrible. Van fer molt poc, per no dir res, perqu¨¨ Gisi, com s¨ª que van fer les seves germanes, s¡¯alluny¨¦s de l¡¯enorme su?cidi col¡¤lectiu que va significar desafiar l¡¯engreixada maquin¨¤ria d¡¯extermini que els tenia preparada l¡¯aparell militar de l¡¯estat argent¨ª.

Despr¨¦s d¡¯acabar de llegir aquest commovedor llibre, continuo sense saber exactament si Erich Hackl acusa o no els pares de Gisi d¡¯alguna cosa imperdonable. Potser no ho va voler fer tan transparent, donada la dimensi¨® del dolor que van haver d¡¯arrossegar durant la resta de les seves vides.

Jo els perdonaria, per¨° com a pares no haurien d¡¯haver perm¨¨s mai que Gisi sacrifiqu¨¦s la seva bella joventut.