El que est¨¤ en joc

No ¨¦s possible saber si i en quina mesura podran influir sobre les opcions de l¡¯electorat el doblet de debats televisats a quatre dels ¨²ltims dos dies. L¡¯organitzaci¨® d¡¯aquestes cites ha marcat tant la cursa electoral que s¡¯han acabat transformant en un tema de la campanya. Tampoc hi ha disponibles indicacions demosc¨°piques un¨ªvoques. M¨¦s ben dit, l¡¯¨²nica tend¨¨ncia que sembla clara i detectable ¨¦s l¡¯exist¨¨ncia d¡¯indecisos: entre les dretes i les forces de progr¨¦s, un element que pot decantar finalment l¡¯orientaci¨® general del proper govern; i tamb¨¦ indecisos dins dels blocs, un element que pot condicionar, i molt, unes relacions de forces entre els diferents partits que seran determinants a l¡¯hora de plantejar aliances. El que s¨ª que ja se sap ¨¦s que aquesta campanya ha estat fins ara aspra, especialment per obra d¡¯una dreta que, impel¡¤lida per les dificultats d¡¯una in¨¨dita competici¨® a tres, ha deixat (o ha volgut?) que l¡¯aparici¨® de Vox funcion¨¦s com un imant de relat, de discursos i maneres de fer, incloent-hi el recurs massiu a la pr¨¤ctica de les fake news.

I, no obstant aix¨°, caldria saber abstreure¡¯s una mica de les pol¨¨miques di¨¤ries, eixamplar la mirada i entendre fins a quin punt aquestes eleccions ¡°hist¨°riques¡± no ho seran nom¨¦s per a Espanya, sin¨® que seran determinants per a la dimensi¨® europea. ?s aquesta la seva import¨¤ncia real, aix¨° ¨¦s el que est¨¤ en joc, i en aquest marc agafa un pes decisiu el senyal que des d¡¯Espanya s¡¯enviar¨¤ al conjunt de la ciutadania del continent amb el resultat de les eleccions generals.

Cal mirar enrere i preguntar-se per qu¨¨ Europa es troba en la disjuntiva actual, amb el risc de ser literalment presa per forces que volen canviar a fons la seva naturalesa, i derogar, per exemple, la carta de drets inserida en els tractats en l¡¯article 6, que fixa un marc de protecci¨® avan?ada en dignitat, llibertat, igualtat, solidaritat, ciutadania i just¨ªcia per a tota la ciutadania de la Uni¨®, independentment dels estats de pertinen?a (i que, d¡¯una manera gens sorprenent, ni Pol¨°nia ni el Regne Unit han volgut subscriure). Europa ha arribat a aquest punt per la incapacitat de les seves institucions a donar respostes raonables a la crisi econ¨°mica del 2008. Atrinxerades en l¡¯austeritat i limitades per una posici¨® de subalternitat respecte als grans interessos econ¨°mics i financers, les institucions europees van decidir impulsar els Estats a fer processos de devaluaci¨® de salaris i de serveis que (especialment als pa?sos del sud) van portar a un augment de les desigualtats impressionant, amb les dones, els joves i la possible (i necess¨¤ria, per a qui escriu) nova ciutadania (com en el cas dels migrants) com a primeres v¨ªctimes. El que es va fer amb Gr¨¨cia ens parla de tot aix¨°, i ho haur¨ªem de tenir present quan s¡¯analitzen les raons de l¡¯afebliment de la Uni¨® i del sorgiment dels replegaments nacionals.

Per aix¨° el que es dirimeix aqu¨ª el proper 28-A va m¨¦s enll¨¤ de les fronteres estatals espanyoles per convertir-se en un element pol¨ªtic decisiu per al conjunt de la Uni¨® en aquest moment crucial. El projecte europeu pot sortir d¡¯aquesta conjuntura rebaixat a una mera alian?a econ¨°mica entre estats ¨Camb nacionalismes m¨¦s o menys agressius¨C, o b¨¦ ser la gran oportunitat democr¨¤tica: un espai on es garanteixen drets, es reparteix la riquesa i es construeixen oportunitats de ciutadania. La balan?a es pot decantar cap a un costat o cap a l¡¯altre. I en els electors espanyols recau una part de l¡¯oportunitat d¡¯inclinar-la. Cal evitar costi el que costi que el proper Govern espanyol incorpori forces de l¡¯extrema dreta (o de la dreta tradicional ja radicalitzada). Per¨° la q¨¹esti¨® no ¨¦s ¨²nicament aquesta: tamb¨¦ ¨¦s a les mans de la ciutadania espanyola que no es torni a una visi¨® austerit¨¤ria de l¡¯economia i d¡¯erosi¨®(m¨¦s lenta o accelerada) dels drets socials que ha portat a unes cotes de desigualtat que amenacen la democr¨¤cia mateixa. ?s a les mans de l¡¯electorat espanyol apostar (com, d¡¯altra banda, est¨¤ fent Portugal, el pa¨ªs ve¨ª, massa vegades oblidat) per una clara i forta majoria de progr¨¦s, que posi al centre de les seves pol¨ªtiques la redistribuci¨® de la riquesa, la defensa i l¡¯ampliaci¨® dels drets socials, la sostenibilitat ambiental, un enfocament que vinculi finalment les migracions als drets humans i a la ciutadania, la construcci¨® de la igualtat real entre homes i dones. Aix¨° ¨¦s el que pot donar futur i sentit al projecte europeu, i la ciutadania espanyola pot jugar un paper decisiu en la seva construcci¨®. Comen?ant per fer-ho diumenge.