Visita al Maesglasau

Qu¨¨ sabem dels gal¡¤lesos? Que la seva ¨¦s una llengua minoritzada; que, als anys seixanta, els activistes es llan?aven en bicicleta contra els cotxes de la policia (un cop detinguts, i l¡¯arma requisada, exigien ser atesos en la llengua del pa¨ªs, dret no sempre satisfet). Qu¨¨ sabem de la seva literatura? Que ens arriba de tant en tant; que quan arriba m¨¦s val apropar-s¡¯hi i abandonar les regions liter¨¤ries que el mercat insisteix a visitar una vegada i una altra.

Com que ha aparegut La vida de la Rebecca Jones, obra d¡¯Angharad Price (1972), podem escapar-nos al Gal¡¤les rural del XX. El principat ¨¦s muntany¨®s, humit, d¡¯arrels celtes; la novel¡¤la de Price, sensible, pr¨°xima, d¡¯encants persistents. Sense perdre cap lector pel cam¨ª, la narradora, Rebecca Jones, ens guia per la contrada de Maesglasau. Alguns par¨¤grafs s¡¯entreguen al lirisme paisatg¨ªstic, per¨° la narraci¨® s¡¯expressa amb la senzillesa de qui t¨¦ coses a dir: que uns s¡¯enamoren i d¡¯altres no, que alguns sobreviuen a la malaltia, que d¡¯altres necessiten capellans, que tots sentirem la p¨¨rdua algun dia. Tot ¨¦s descrit amb la paci¨¨ncia de l¡¯entorn pastor¨ªvol, aturant-se a esmentar les flors i els ocells, i amb la nost¨¤lgia de qui vol ressuscitar el passat tot i saber-lo irrecuperable. L¡¯obra ¨¦s com una falsa memoir on Price estraf¨¤ la veu de la seva bestia per part de mare.

El t¨ªtol escau malament: no tant perqu¨¨ no respecta l¡¯original gal¡¤l¨¨s, sin¨® perqu¨¨ Jones no ¨¦s tan determinant. En comptes de tancar-se en la pr¨°pia biografia, la narraci¨® s¡¯esplaia amb les ¡°gestes quotidianes¡± dels parents i els ve?ns. La Rebecca ¨¦s una m¨¦s, en un territori poc poblat per¨° ric en car¨¤cters i hist¨°ries. El t¨ªtol en gal¡¤l¨¨s ¨¦s O! Tyn y Gorchudd (Oh, descorre el vel!) i va ser reempla?at, en l¡¯edici¨® anglesa, per The Life of Rebecca Jones. ?s de l¡¯anglesa que Yannick Garcia ha derivat la versi¨® catalana. Les mem¨°ries de la Rebecca Jones, doncs, no acaben en ella mateixa sin¨® que recreen l¡¯estil de vida, el l¨¨xic familiar i les an¨¨cdotes d¡¯una nissaga arrelada a Maesglasau. Segons els arxius parroquials, els Jones neixen, reben el baptisme i resten a la comarca des del XI. Al mas familiar s¡¯hi ha acumulat una biblioteca tan rica o m¨¦s que les terres que els Jones conreen generaci¨® rere generaci¨®. El pare de la Rebecca ¨¦s un bandarra estimad¨ªssim. La mare, una cristiana persuasiva. Atzars de la vida, tres dels germans de Rebecca s¨®n cecs. I ja se sap que els cecs (literaris) sovint auguren l¡¯esdevenidor. Dos dels germans han de ser internats en escoles especials, a Anglaterra, per tal d¡¯assegurar-los un futur que en cap cas heretaran de la vida camperola. S¨®n portadors de les noves de la vida ciutadana: l¡¯altre m¨®n. Un d¡¯ells, aficionat als programes de ci¨¨ncia de la r¨¤dio brit¨¤nica, compleix la funci¨® de profeta i vaticina la tecnologia del futur. Els familiars se sorprenen quan els pron¨°stics es van fent realitat i a la vall s¡¯introdueixen el tel¨¨fon, la turbina o el forn. ?s la influ¨¨ncia del progr¨¦s sobre l¡¯arc¨¤dia gal¡¤lesa o, llegit entre l¨ªnies, la destrucci¨® de tot un univers. La vall rec¨°ndita de Maesglasau semblava aliena al pas del temps, per¨° el segle XX irromp i els ve?ns senten el ress¨° de les V-1 sobre les casetes de Londres, arriba el tel¨¨fon, que ho altera tot, i la rentadora, amb les seves revolucions. Cert dia, els anglesos benestants troben, aqu¨ª, la pau de la segona resid¨¨ncia. Estem perduts.

Com a recreaci¨® d¡¯un m¨®n defallent, per mitj¨¤ d¡¯una llengua arraconada, la Jones ¨¦s cosina germana d¡¯El llibre dels finals, de Joan Bodon, i d¡¯Historia universal de Paniceiros, de Xuan Bello. L¡¯elegia ¨¦s tan refinada com emotiva mentre s¡¯avan?a cap a l¡¯epitafi final, una addenda de quatre l¨ªnies que (com a Expiaci¨®, d¡¯Ian McEwan) fa repensar la petita meravella llegida.