Jeremy Irons: ¡°M¡¯agradaria interpretar Goya¡±

Potser des del seu personatge interposat de Charles Ryder de la inoblidable adaptaci¨® televisiva de Retorn a Brideshead (1981), quan contemplava extasiat la bellesa de la mansi¨® familiar del seu amic Sebastian Flyte, que Jeremy Irons no havia contemplat tanta bellesa art¨ªstica alhora, fregant la s¨ªndrome de Stendhal, com la que li ha proporcionat ser la veu i el privilegiat guia de Pintores y reyes del Prado, un documental cinematogr¨¤fic de la italiana Valeria Parisi que l¡¯actor angl¨¨s ha presentat a la capital catalana en el marc de la tercera edici¨® del Barcelona Film Festival.

Va acceptar l¡¯enc¨¤rrec, amb certa displic¨¨ncia inicial, el protagonista d¡¯El misteri von B¨¹low. ¡°M¡¯agrada Espanya, tenies tres dies lliures i sonava b¨¦ aix¨° d¡¯anar pel Prado, per¨° despr¨¦s va ser molt m¨¦s interessant del que m¡¯havia imaginat: hi havia moltes i molt bones idees d¡¯il¡¤luminaci¨®, tot est¨¤ molt ben trenat, se salta en desordre per¨° amb molta energia d¡¯una sala a l¡¯altra¡­ De fet, va ser vigoritzant¡±. Amb una americana fosca i un mocador al coll, Irons passeja el seu posat de gentleman privilegiadament per les sales d'un Prado buit que omple amb una veu tan vigorosa com suggeridora, plena de timbres. Havia estat, admet, ¡°dues vegades abans¡± a la pinacoteca que compleix el seu bicentenari, per¨° ha estat ara quan n'ha captat l'ess¨¨ncia. ¡°Hi ha molts llen?os, i no tots s¨®n igual d¡¯interessants, per¨° els viatges dels reis espanyols a It¨¤lia, llavors part de l¡¯imperi, ¨¦s una combinaci¨® fant¨¤stica. ?s com l¡¯Hermitage rus de Caterina la Gran¡­ Reflecteix el gust dels rics; en aquest sentit, ¨¦s un museu grandiosament ecl¨¨ctic¡±.

En un esfor? meritori que redueix just a la meitat el temps ja su?cida que va proposar Eugeni d¡¯Ors en el seu brillant Tres horas en el Museo del Prado, desfilen pel documental mig equip directiu del centre i les seves millors peces, intercalats amb sentits testimonis, com el de Marina Saura, filla del pintor, que la portava cada diumenge al centre amb les seves germanes. Irons, es nota, s¡¯hi troba com peix a l¡¯aigua, tocat per l¡¯encanteri de l¡¯art des de ben petit: ¡°A l¡¯internat ens projectaven una vintena de reproduccions de grans mestres de la pintura tipus Manet, Goya, i els dissabtes, pel¡¤l¨ªcules cl¨¤ssiques de tots els temps, de Buster Keaton¡­¡±. D¡¯aqu¨ª li ve una professi¨®, per¨° tamb¨¦ una afici¨® que fa, confessa, que de vegades trobi quadres ¡°dels quals no pot prescindir¡± i aix¨ª ha anat conformant una petita col¡¤lecci¨® de llen?os que ¡°tendeixen a ser d¡¯entre 1880 i 1930, for?a rom¨¤ntics¡±. Un marxant li va dir una vegada que era ¡°un col¡¤leccionista ins¨°lit: la majoria saben qui va pintar el quadre, per¨° res sobre el llen? ni per qu¨¨ els agrada; a mi em passa sempre a l¡¯inrev¨¦s: m¡¯oblido dels noms, per¨° puc dir de cadascun on i per qu¨¨ el vaig comprar. De vegades veig un quadre, el deixo i me¡¯n vaig; despr¨¦s torno al cap d¡¯una setmana, torno a mirar-me¡¯l, penso que ¨¦s massa car i me¡¯n torno a anar¡­ I al cap de cinc visites ¨¦s meu, m¡¯he fet amic del quadre¡±.

La connexi¨® ¨¦s tal que fins i tot les pintures, diu, li parlen. Va passar no fa gaire, a Par¨ªs, quan va trobar en un mercat un quadre antic d¡¯una dona asseguda, una criada. ¡°Estava cosint; el cap era un treball extraordinari, el cos, no tant; vaig veure de seguida on el penjaria al meu dormitori, pels colors i la llum, i aix¨ª ho vaig fer; tot perfecte, i de cop, el quadre es va posar a cridar: ¡®Treu-me de l¡¯habitaci¨®¡¯; el vaig deixar a la mateixa paret de baix, de la sala d¡¯estar¡­ I ¨¦s on s¡¯ha quedat. La miro i est¨¤ contenta. ?s una relaci¨® molt personal: era una noia massa modesta per ser a l¡¯habitaci¨®¡±.

Diu l¡¯actor, col¡¤leccionista tamb¨¦ de premis (t¨¦ un Oscar, un Tony i un Emmy), que el quadre que escolliria del Prado seria, ¡°perqu¨¨ no recordo altres pintors¡±, Les Menines de Vel¨¢zquez. ¡°?s l¡¯¨²nic quadre en el qual tenim la visi¨® de qui est¨¤ sent pintat, les dues persones que s¨®n al mirall: el que estem veient ¨¦s el que ells veuen¡±. I si hagu¨¦s d¡¯encarnar en la pantalla un pintor, sens dubte, Goya. ¡°M'agradaria interpretar-lo, em fascina; alguna cosa li va passar en els ¨²ltims anys de la seva vida. Hi ha el nexe amb els amics de l'escola, les seves relacions homosexuals, l'abandonament de la seva fam¨ªlia, el satanisme i altres coses extraordin¨¤ries que expliquen els seus quadres foscos¡­ M¡¯interessa veure com un home al final de la seva vida pot ser capa? de canviar completament en relaci¨® amb ell mateix i amb el seu treball¡±.

No est¨¤ d¡¯acord l¡¯actor angl¨¨s (Cowes, illa de Wight, 1948) que aquest tipus de documentals estiguin destinats a un p¨²blic redu?t, uns happy few en un context de menyspreu general per la cultura. ¡°La gent necessita mirar enrere per entendre el m¨®n d'avui i la prova ¨¦s l'¨¨xit de documentals de canals com Discovery Channel, National Geographic¡­¡±. Encara l¡¯inquieta menys que sigui pensat per al cinema, on s'estrenar¨¤ a Espanya a l'octubre. En aquesta l¨ªnia, ecl¨¨ctic, potser perqu¨¨ ha participat en gaireb¨¦ una vintena de projectes televisius, no est¨¤ gaire d'acord amb Steven Spielberg en la seva batalla perqu¨¨ l¡¯Acad¨¨mia de Hollywood no deixi participar als Oscar pel¡¤l¨ªcules i s¨¨ries principalment distribu?des per plataformes de streaming. ¡°Solia pensar que no volia treballar a la televisi¨® perqu¨¨ un treballa tant per una pel¡¤l¨ªcula de tele com per un llargmetratge i despr¨¦s la gent no li dona import¨¤ncia i canvia de canal o salta al futbol mentre passen la pel¡¤li¡­ Per¨° tot aix¨° ha canviat amb l¡¯streaming i el v¨ªdeo sota demanda, on decideixes qu¨¨, quan i on veus el film. Spielberg s¡¯equivoca. Un bon treball ¨¦s un bon treball, es vegi on es vegi¡±. Per¨° sempre hi haur¨¤ cinemes? ¡°Sempre: el cinema comporta veure¡¯l amb altres persones, implica un fet social diferent; crec que ¨¦s millor, personalment, per¨° jo mateix veig bona part de treballs de cinema a la televisi¨®; vaig al cinema una vegada cada dues setmanes i, en canvi, miro dues altres coses de cinema per televisi¨® a la setmana. Est¨¤ en mans dels distribu?dors trobar una manera d'omplir els cinemes. Com? Fent que anar-hi sigui una experi¨¨ncia agradable¡±.

Irons ha acabat la seva participaci¨® a Watchmen, que completar¨¤ una filmografia de m¨¦s de mig centenar de t¨ªtols on hi ha tantes cabanyes (La pantera rosa 2, Assassin¡¯s Creed, La Liga de la Justicia¡­) com palaus (M. Butterfly, Inseparables¡­). ¡°Intento combinar aquests projectes a consci¨¨ncia: aquelles pel¡¤l¨ªcules et presenten a grans p¨²blics que despr¨¦s intentes atreure parcialment pel¡¤l¨ªcules m¨¦s petites; la meva motivaci¨® ¨¦s sempre un paper interessant, una cosa que m'ompli; prefereixo les petites, esclar: no em donen tants diners, per¨° b¨¦, un tamb¨¦ es fa gran i intenta treballar menys, per poder fer altres coses, com anar a museus i comprar art¡±.