Espanya plural

Els partits nacionalistes perif¨¨rics han tingut un pes important en la conformaci¨® de governs estables a Espanya, tant quan ha governat el Partit Popular com quan ha governat el Partit Socialista. En altres ocasions, el suport no ha estat constant i expr¨¦s, per¨° s¨ª que ha perm¨¨s aprovar lleis de pressupostos d¡¯Estat, instrument essencial de governabilitat, o altres iniciatives legislatives d¡¯enorme transcend¨¨ncia.

L¡¯efecte ¨²til que els partits nacionalistes perif¨¨rics han tingut en l¡¯estabilitat institucional espanyola els ha comportat una enorme visibilitat i un impacte pol¨ªtic superior al que els correspondria pel seu pes pol¨ªtic num¨¨ric al Congr¨¦s dels Diputats. No obstant aix¨°, el parlamentarisme i el sistema electoral previst a la LOREG han compensat, d¡¯alguna manera, el perfil baix amb qu¨¨ la Constituci¨® del 1978 ha configurat el Senat, te¨°rica cambra de representaci¨® territorial, i els instruments febles de participaci¨® de les comunitats aut¨°nomes en els processos de presa de decisi¨® de l¡¯Estat. La doctrina ha anat fent paleses aquestes circumst¨¤ncies des de fa molts anys i, per aquesta ra¨®, hem estat reclamant una reforma del model d¡¯organitzaci¨® territorial de l¡¯Estat previst a la Constituci¨®.

D¡¯altra banda, recordem que les autonomies tamb¨¦ s¨®n Estat. Una part dels problemes que tenim avui a Catalunya es deuen, precisament, al fet que l¡¯Estat ha anat desapareixent, i ha perm¨¨s que alguns exerceixin l¡¯autonomia com un ¨¤mbit de poder pol¨ªtic excloent. Al mateix temps, l¡¯aparell pol¨ªtic de l¡¯Estat (central) ha actuat en moltes ocasions amb desconfian?a respecte a les institucions auton¨°miques, tractant-les com a poders delegats, i no com a entitats que troben la seva legitimitat en la Constituci¨®, exactament igual que les de l¡¯Estat (central).

Pretendre restringir la pres¨¨ncia dels nacionalistes perif¨¨rics al Congr¨¦s podria suposar una nova manera de capar la pres¨¨ncia i la representaci¨® de les comunitats aut¨°nomes a les institucions de l¡¯Estat. ?s cert que els partits nacionalistes auton¨°mics no representen necess¨¤riament les comunitats aut¨°nomes o els seus interessos, per¨° ¨¦s evident que s¨®n partits amb un alt nivell de suport ciutad¨¤ i que tenen una alta pres¨¨ncia en les inst¨¤ncies de govern auton¨°miques.

De fet, les eleccions celebrades el 28 d¡¯abril han posat de manifest que hi ha una part important de la ciutadania que davant dels atacs d¡¯alguns partits a les seves institucions o a la seva identitat, han donat el seu vot a partits nacionalistes o regionalistes. Aquestes opcions pol¨ªtiques han estat percebudes com una manera de frenar l¡¯extrema dreta per¨°, tamb¨¦, les amenaces del PP i Ciutadans de recentralitzaci¨®.

ERC, JxCat, EAJ-PNV, EH-Bildu, CCa-PNC, NA+ i PRC sumen 2.462.977 vots, i 37 escons al Congr¨¦s (m¨¦s que Cs en les ¨²ltimes eleccions, o m¨¦s que Podem en aquestes). A aquests s¡¯hi poden sumar els vots de Comprom¨ªs (172.751), amb un esc¨®, i fins i tot els sobiranistes d¡¯ECP-Guanyem (614.738), amb 7 escons. Aix¨° ¨¦s, m¨¦s de 3.000.000 de persones, m¨¦s d¡¯un 12% dels electors, 45 diputats. Aquests resultats, per m¨¦s que determinats sectors ideol¨°gics s¡¯hi entestin, tamb¨¦ s¨®n representatius d¡¯Espanya i, precisament per aix¨°, la Constituci¨® ja va configurar el 1978 un sistema descentralitzat pol¨ªticament.

La LOREG es va pensar per a un moment democr¨¤tic molt concret, el de posar en marxa del nou sistema constitucional. Aix¨° requeria d¡¯estabilitat pol¨ªtica, ergo, un Parlament sostingut sobre dos grans partits acompanyats d¡¯alguns grups minoritaris. Avui l¡¯arc parlamentari, com la societat, ha canviat substancialment. Els interessos ciutadans ja no s¡¯ordenen en eixos exclusius d¡¯esquerra i dreta, sin¨® que concorren amb altres criteris que acaben determinant el vot ciutad¨¤. Un d¡¯aquests eixos ¨¦s el nacional. Tot el que ha passat a Catalunya en els darrers anys, que ens ha col¡¤locat en una situaci¨® pol¨ªtica d¡¯excepcionalitat democr¨¤tica, no es pot aprofitar per limitar la pres¨¨ncia auton¨°mica al Congr¨¦s dels nacionalismes perif¨¨rics, per altra banda, diversos entre si i, en molts casos, amb actituds del tot lleials al sistema.

Els nacionalismes perif¨¨rics no desapareixeran, com tampoc ho far¨¤ l¡¯independentisme a Catalunya. Qualsevol Govern haur¨¤ de comptar en aquesta nova etapa amb algunes d¡¯aquestes formacions. Sens dubte, l¡¯independentisme catal¨¤ genera recels, i amb ra¨®, per¨° el seu lideratge ara est¨¤ en mans d¡¯ERC, una for?a que sembla haver reorientat les seves prioritats. Aprofitant, a m¨¦s, la majoria al Senat del PSOE seria el moment de reprendre el debat de la reforma territorial, oferint, com a m¨ªnim, un full de ruta per al qual s¡¯exigeix lleialtat a les parts. Esperem, a m¨¦s, que almenys una part de la dreta hagi ent¨¨s el missatge.