Catalunya vota immersi¨®

No ¨¦s, el t¨ªtol d¡¯aquest article, una conseq¨¹¨¨ncia col¡¤lateral de les eleccions generals celebrades diumenge passat. No es tracta, la llengua, d¡¯un element m¨¦s que serveix per farcir els programes electorals, com si, fent una lectura dels resultats a posteriori, es poguessin extreure conclusions sobre mat¨¨ries concretes i deduir que la poblaci¨® s¡¯inclina cap a tal o tal mesura quan, de fet, ha votat per altres coses. La llengua ¨¦s i ha estat en els darrers anys al centre del debat pol¨ªtic i no haur¨ªem d¡¯oblidar que, especialment en aquesta darrera contesa electoral, ha format part del nucli dur de l¡¯argumentari dels partits. Els resultats parlen per si sols, doncs, sobre les inclinacions dels catalans (o dels ciutadans de Catalunya, que n¡¯hi ha que parlen aix¨ª) quant a la rellev¨¤ncia que donem a la llengua pr¨°pia.

Qui s¡¯end¨² la castanya m¨¦s gran ¨¦s sens dubte el Partit Popular, que ha vist com es premiaven les seves ocurr¨¨ncies en mat¨¨ria ling¨¹¨ªstica amb un ¨²nic esc¨® per a la seva cap de llista per Barcelona, Cayetana ?lvarez de Toledo. Alg¨² amb molt poc criteri i un coneixement nul de la realitat catalana va pensar que seria una bona idea presentar una candidata que no parla catal¨¤ i que necessita traducci¨® simult¨¤nia; o prometre l¡¯aplicaci¨® del 155 en el primer consell de ministres; o tirar endavant una llei de lleng¨¹es que havia de consagrar el castell¨¤ com a hegem¨°nic arreu. Els seus resultats han sigut calamitosos. Menys sorollosa ha estat la patacada de Ciutadans perqu¨¨ ha mantingut els escons de fa tres anys, per¨° resulta evident que no han rebut l¡¯aval a les seves promeses de tancar TV3 o d¡¯intervenir el model escolar. Ho sentiu? ?s el silenci dels contraris a la immersi¨® ling¨¹¨ªstica.

En aquestes eleccions la gent ha pogut escoltar opinions de tota mena al voltant de la llengua i l¡¯escola i ha tingut l¡¯ocasi¨® de decidir per mitj¨¤ de la papereta. I els resultats s¨®n aclaparadors, tot un desmentiment de les tesis que parlen d¡¯adoctrinament, d¡¯una societat dividida per la llengua, de ciutadans de segona perqu¨¨ parlen castell¨¤: de 48 escons en joc, 41 han anat a parar a partits que defensen l¡¯actual model ling¨¹¨ªstic a l¡¯escola, mentre que les formacions que en proposaven la impugnaci¨® nom¨¦s n¡¯han obtingut set. En vots, la difer¨¨ncia ¨¦s d¡¯un 80% contra el 20%, un aut¨¨ntic ab¨²s, segurament una de les pol¨ªtiques que, avui, desperta m¨¦s consensos a Catalunya. A desgrat del PP, Ciutadans i Vox, la gent no vota en funci¨® de la llengua que parla (recordem que hi ha un 55% de castellanoparlants d¡¯origen), sin¨® que, possiblement, ent¨¦n i comparteix el paper que desenvolupa el catal¨¤ en un ¨¤mbit, el de l¡¯escola, que demana altes dosis de consens i cohesi¨®.

Per si no n¡¯hi hagu¨¦s prou, pocs dies abans de les eleccions vam saber que el Tribunal Constitucional, en una demostraci¨® de dilig¨¨ncia, va emetre la seva sent¨¨ncia sobre la Llei d¡¯educaci¨® de Catalunya arran del recurs presentat pel Partit Popular fa ni m¨¦s ni menys que deu anys. I que aquesta sent¨¨ncia revelava dues coses: la primera, repetida pels altaveus dels mitjans de comunicaci¨®, que el m¨¦s alt tribunal espanyol no veia contradicci¨® entre la Constituci¨® i el model ling¨¹¨ªstic escolar, i que per tant la immersi¨® era plenament constitucional (cosa, d¡¯altra banda, que ja sab¨ªem tots, Ciutadans inclosos); i la segona, que si el Constitucional no havia entrat en aquesta q¨¹esti¨® era, ras i curt, perqu¨¨ el PP, en aquell moment, no va presentar recurs contra l¡¯article 11 de la llei, precisament el que consagra el catal¨¤ com a llengua emprada a l¡¯escola normalment. Tampoc ho va fer Ciutadans, tot sigui dit.

La immersi¨® ling¨¹¨ªstica no pot tenir un blindatge m¨¦s gran. No tan sols va sortir indemne de l¡¯aplicaci¨® del 155 (recordem que durant la darrera preinscripci¨® era plenament vigent), sin¨® que ha sortit airosa de les successives impugnacions i ha rebut el suport incontestable de la poblaci¨® en unes eleccions en qu¨¨, sense subterfugis, se¡¯n demanava la derogaci¨®. I, tamb¨¦ sense subterfugis, Catalunya ha votat immersi¨®.