Olivier Schrauwen, un visionari del c¨°mic amb una impressora bicolor

No ¨¦s per casualitat que les seves vinyetes, sempre inquietantment fascinants, semblin retaules d'una macabra orde religiosa o el que hauria dibuixat un Franz Kafka que hagu¨¦s crescut llegint Lucky Luke, amplificant la seva idea de l'absurd i de la condemna de l'¨¦sser hum¨¤ que mai encaixar¨¤ en la massa. Olivier Schrauwen (Bruges, 1977) ¨¦s, amb el perm¨ªs de Chris Ware, el dibuixant que m¨¦s lluny ha portat la historieta contempor¨¤nia, fins al punt que cada cosa que toca, comen?ant per l'estrany?Mi peque?o?(Fulgencio Pimentel, 2018) i passant per l'imprescindible Ars¨¨ne Schrauwen (Fulgencio Pimentel, 2017), ¨¦s gaireb¨¦ una pe?a d'art d'avantguarda.

Schrauwen va cr¨¦ixer envoltat de vells llibres il¡¤lustrats; ho explica assegut en una de les peces d'antic mobiliari que hi ha en un ampli espai de la f¨¤brica Fabra i Coats de Barcelona. De fet, va ser un dels convidats estrella del darrer GRAF, un festival de c¨°mic d'autor i edici¨® independent celebrat a la capital catalana.

¡°No vaig ser conscient fins a l'adolesc¨¨ncia que els c¨°mics amb qu¨¨ havia crescut eren dels anys quaranta. Recordo que hi havia una reproducci¨® d'un quadre de Magritte a la meva habitaci¨® quan era petit. Jo buscava ¨¤vidament tot el que fos visual. Creia que aquelles imatges explicaven el m¨®n. Em recordo ja d'adolescent reunint-me amb els meus amics en un parc i mirant junts un vell llibre de pintures en qu¨¨ es torturava la gent. A Bruges tot l'art que hi ha ¨¦s antic, i hi convivim sense que ens n'adonem. Suposo que si cadascun dels meus dibuixos recorda alguna cosa que va passar fa molt de temps ¨¦s per aix¨°¡±, s'explica. I per qu¨¨ el bicolor? ¡°?s un l¨ªmit que m'imposo per poder controlar-ho tot¡±, contesta.

Cada petita taca en una obra de Schrauwen ¨¦s una taca que ell mateix ha col¡¤locat aqu¨ª, perqu¨¨ treballa amb una impressora que nom¨¦s t¨¦ dos colors. Aix¨ª va fer Ars¨¨ne Schrauwen, la delirant odissea del seu avi a les acaballes de l'imperi colonial belga, i aix¨ª ha impr¨¨s Sunday, obra encara in¨¨dita que combina un intens blau amb un rosa fosforescent.

Intrigant i marciana

La seva intrigant i marciana producci¨® ¡ªa la qual acaba de sumar-se Guy, retrato de un bebedor?i ben aviat hi afegir¨¤ Vidas paralelas, una col¡¤lecci¨® d'hist¨°ries de ci¨¨ncia-ficci¨®¡ª torna una vegada i una altra sobre la ridiculesa del comportament hum¨¤ i la impossibilitat de connectar amb els altres. El m¨®n exterior ¨¦s, per als protagonistes de qualsevol historieta d'Olivier Schrauwen, una amena?a monstruosament absurda. Per qu¨¨? L'autor arronsa les espatlles. ¡°No ¨¦s que ho hagi triat. Suposo que ¨¦s el que penso. Arribar a tenir una relaci¨® de deb¨° amb un altre alg¨² ¨¦s molt complicat¡±. Li sorgeix sempre una imatge, o li apareix el personatge de la hist¨°ria, abans de comen?ar? ¡°Abans de comen?ar ho haig de tenir tot clar: l'estil, els dos colors, el lloc, el tipus de gent que hi apareixer¨¤, i despr¨¦s espero que tot flueixi. Si no flueix, ho deixo estar¡±.

La seva manera de treballar ¨¦s pura intu?ci¨®. ¡°Em deixo influir per tot el que m'envolta i actualment el que m'envolta ¨¦s l'art contemporani¡±, diu. L'artista viu a Berl¨ªn i la seva parella es dedica al m¨®n de l'art. ¡°Fa instal¡¤lacions art¨ªstiques¡±, especifica. Aix¨ª que es passen el temps envoltats d'¡°aquest tipus de gent¡±, ¡°del m¨®n de l'art¡±, diu. Encara que les persones del seu entorn no apareixeran en res del que faci. Les pinzellades autobiogr¨¤fiques de la seva obra s¨®n gruixudes. En un determinat moment d'El hombre que se dej¨® crecer la barba, un home ha de dibuixar, en una classe, segons uns par¨¤metres (hi ha una taula, una ampolla de llet, un gat i un ratol¨ª), i acaba atrapat en un malson que ¨¦s el propi dibuix o la idea de la norma. ¡°Em va passar a l'institut, ho recordo com una cosa horrible; per a mi el dibuix no t¨¦ l¨ªmits, ha de lluitar per ser tan lliure com pugui; ¨¦s un joc, per¨° un de molt seri¨®s¡±, assegura.

La seva aposta per la imaginaci¨® ¨¦s clara. En les seves historietes la vida imaginada ¨¦s sempre superior a la real. ¡°Per¨° ¨¦s que jo no crec en la vida real. Aix¨° ¨¦s vida real? Per a mi, tot ¨¦s ficci¨®¡±, sentencia. El que lamenta ¨¦s que el m¨®n contemporani s'hagi tornat tan ¡°cruelment literal i textual¡±. ¡°Una imatge ja no val m¨¦s que mil paraules, i aix¨° ¨¦s terrible¡±, diu. Per a ell no canviar¨¤ mai res. El text continuar¨¤ sent una cosa que sent nom¨¦s en determinats moments el lector de les seves vinyetes, a les quals sovint els basta la imatge per explicar-se. El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que, malgrat que les situacions absurdes de la seva obra recordin Samuel Beckett, no l'ha llegit mai. ¡°Per qui comen?o?¡±, pregunta, des del sof¨¤. I, com que els seus protagonistes s¨®n sovint grans fracassats que sempre fracassen, potser per Esperant Godot.