La bella fidel

Aquesta Setmana Santa em vaig comprar un llibre a Li¨®, a la Librairie Passages. Un volum petit i barat, biling¨¹e i de versos, per llegir al vol, sense la dictadura del fil, com qui mira quatre tuits mentre pren caf¨¨ ¨Cper llegir a la menuda, espigolant, i de propina poder contrastar original i traducci¨®. Un llibre de Fernando Pessoa, m¨¦s aviat d¡¯?lvaro de Campos, Tabacaria, un dels poemes, diuen, m¨¦s enrevessats del segle XX.

La primera sorpresa que vaig endur-me ¨¦s que el traductor (Max de Carvalho) per comptes de titular-lo Tabaquerie el titula Bureau de tabac (Chandeigne, 2019), tot i ser, la primera opci¨®, connatural al geni de la llengua francesa. D¨¦u me¡¯n guard de llegir-li la cartilla al senyor de Carvalho, per¨° en una versi¨® catalanoportuguesa jo hi hauria posat Tabaqueria, encara que aqu¨ª se¡¯n digui Estanc, tot fora per mantenir la pilastra del poema, el t¨ªtol, ¨¦s a dir el to d¡¯antigalla, de comer? arcaic que tenia per a Pessoa. Jo miraria de xiuxiuejar aquest to al lector des de la coberta, i ¨¦s que ja no en queden gaires, d¡¯establiments acabats en -ia, pelleteria, drogueria, bacallaneria. Fins i tot les sabateries ara es diuen Cal?ats.

La versi¨® castellana d¡¯Octavio Paz es va dir Tabaquer¨ªa.

Vaig llegir el poema, al ping-pong entre les dues lleng¨¹es. En portugu¨¨s ¨¦s escrit amb frases curtes i planeres, de vegades telegr¨¤fiques, aix¨ª parla el pensament d¡¯un dubitatiu. No hi ha cap paraula estramb¨°tica. Des de la seva simplicitat, cada mot serveix a l¡¯alamb¨ª del conjunt. I el traductor avan?ava de manera literal, id¨°nia pel cas. Per¨°, a mesura que el poema s¡¯elevava, vaig veure que de Carvalho hi anava posant salsa. Afegitons estranys. Ara un verb de m¨¦s, ara un adjectiu nascut del no-res, com si necessit¨¦s fer-lo entenedor. Aviat Tabacaria s¡¯anava convertint en Bureau de tabac, es burocratitzava, i perdia el desassossec i les tenebres cerebrals pessoanianes, tan ben travades des de la simplicitat.

No ¨¦s pas que el traductor tra¨ªs l¡¯original. Tampoc no m¡¯estava davant d¡¯una bella infidel?¨Ca la Fran?a dels segles XVII i XVIII es tradu?en els cl¨¤ssics adaptant-los a les exig¨¨ncies est¨¨tiques de l¡¯¨¨poca, quan l¡¯historiador Charles Rollin deia que ¡°la traducci¨® literal no ¨¦s res m¨¦s que el revers d¡¯un tap¨ªs¡±. Etc¨¨tera. No. Max de Carvalho passava de traduir a interpretar i pel cam¨ª extraviava la musiqueta. Saltava, maldestre, del traductor al torsimany.

En acabat vaig recordar el meu amic Rub¨¦n Mart¨ªn Gir¨¢ldez, una tarda que mandrej¨¤vem en un bar xin¨¨s. Em va regalar una traducci¨® seva que acabava de sortir. La grande vie, de Jean-Pierre Martinet: llibre arg¨°tic, eg¨°tic i s¨°rdid que el Rub¨¦n havia titulat Vidorra (Underwood, 2017). El protagonista ¨¦s un recl¨°s en vida, un aclaparat, una mica com el de Tabacaria. Aquella tarda vam parlar de traducci¨®, d¡¯infidelitats, de trobar el to per nostrar l¡¯altre. Arribat a casa, vaig llegir el llibre de Martinet, d¡¯una tirada. I al final em va semblar, no l¨°gic, sin¨® sublim, que de La grande vie hagu¨¦s passat a dir-se Vidorra. Bon torsimany, el Rub¨¦n.