Vida o congelaci¨®

Enguany, el premi que atorga la Fundaci¨® Mies van der Rohe ha recaigut en el Grand Parc de Bordeus, conjunt d¡¯edificis reparats format per grans blocs laminars d¡¯habitatges on viuen m¨¦s de 500 fam¨ªlies en cadascun. Als blocs premiats se¡¯ls han afegit unes amples galeries que n¡¯augmenten la superf¨ªcie i en milloren significativament l¡¯a?llament i, en conseq¨¹¨¨ncia, el comportament energ¨¨tic, una operaci¨® que de manera sint¨¨tica ha consistit a afegir a tot el bloc una nova i gruixuda fa?ana en tota la seva superf¨ªcie. ?s en aquest cas un premi a la l¨°gica m¨¦s que no pas a la racionalitat i al talent aplicat a solucions pr¨¤ctiques, un talent que sorgeix de l¡¯observaci¨® i no pas de l¡¯abstracci¨®, cosa que duu a reparar i no a enderrocar. Una de les coses m¨¦s atractives del projecte ¨¦s la publicaci¨® d¡¯algunes imatges dels nous interiors de les generoses galeries de qu¨¨ la gent sembla haver-se apropiat sense gaire esfor? aparent convertint-les en alguna cosa a mig cam¨ª entre una saleta i un hivernacle. Per als projectistes d¡¯aquest edifici, al qual li han donat una segona vida, aquesta obra ¨¦s una m¨¦s de la diversa manera d¡¯operar que han assajat altres cops, una manera disposada, si cal, a renunciar a un enc¨¤rrec si el motiu d¡¯aquest no ¨¦s estrictament necessari.

Per¨° en aquest cas no ¨¦s l¡¯obra premiada en si mateixa el que ens interessa, sin¨® la confrontaci¨® entre aquesta i la naturalesa que encarna la fundaci¨®, no tant del premi (que ja estava en funcionament al cap de poc de constituir-se la instituci¨®, amb la seva vinculaci¨® amb un gran nombre d¡¯institucions europees), sin¨® de la filosofia i les activitats que es realitzen des del Pavell¨® Alemany a Barcelona. D¡¯altra banda, de manera lenta per¨° inexorable, l¡¯obra de Mies van der Rohe ha estat sistem¨¤ticament utilitzada aqu¨ª per evocar valors i conceptes lligats a l¡¯arquitectura, especialment de mans d¡¯un sector de la professi¨® vinculat al catolicisme m¨¦s conservador, valors com ara precisi¨®, silenci, gravetat, pes o estructura, que han estat utilitzats per construir un discurs intencionat que formalment coincideix amb l¡¯ideari de l¡¯anomenat minimalisme i amb el qual aquest sembla identificar-se. Una geometria elemental, ordre, simplificaci¨®, abs¨¨ncia de trets ornamentals, buit i desmaterialitzaci¨®, uns ingredients que, a priori, podrien coincidir amb un ideari de pobresa i ascetisme amb el qual s¡¯ha constru?t un llenguatge arquitect¨°nic que t¨¦ nombrosos exemples escampats per tot Espanya i que paradoxalment ha acabat per fer de la ren¨²ncia pura ostentaci¨®. El Pavell¨® Alemany mateix ha servit en nombroses ocasions per assajar intervencions conceptuals que coincideixen amb aquest mateix esperit, per¨° sembla resistir-se a donar senyals de vida i d¡¯humanitat que tinguin una repercussi¨® social com en t¨¦ atorgar un premi a una obra com la que ens ocupa.

?s per aix¨° que premiar un edifici com aquest, un bloc d¡¯habitatges reformat i on viuen persones normals, resulta un fet sorprenent. Comen?ant per la construcci¨® en ella mateixa, realitzada amb p¨°rtics de formig¨® i lloses que formen una monumental bastida aplicada sobre la fa?ana del bloc amb tancaments a base de fusteries met¨¤l¡¤liques b¨¤siques sense cap sofisticaci¨® material. Aquest punt de construcci¨® pragm¨¤tica, quasi com un p¨¤rquing en al?ada, contradiu la polida ret¨°rica congelada del pavell¨® amb els seus pilars folrats d¡¯acer inoxidable i les seves elegants fusteries amb vidres de gran format. Per¨° el m¨¦s sorprenent ¨¦s l¡¯aspecte que ha pres la reforma a l¡¯interior amb les seves galeries ocupades amb objectes i mobles que posarien malalt qualsevol minimalista convers, deixant al descobert que la seva devoci¨® per la puresa ¨¦s una manera com qualsevol altra de defugir del m¨ªnim gest d¡¯humanitat. A les cases de la gent que viu en aquests blocs, els interiors no s¨®n instal¡¤lacions conceptuals com les que es realitzen peri¨°dicament al pavell¨® alemany, sin¨® un gest d¡¯apropiaci¨® carregat d¡¯humanitat. Per a quan el pavell¨® ressuscitat tindr¨¤ un gest veritablement vital i posar¨¤ peixos i plantes als estanys perqu¨¨ celebrin el Parad¨ªs? O ¨¦s pecat?