L¡¯el¡¤lipsi (I)

D¡¯acord amb el r¨¨gim visual m¨¦s comercialot, les parelles, despr¨¦s de sopar en un restaurant rom¨¤ntic, es materialitzen immediatament a l¡¯entrada del pis on han decidit anar a passar la nit; de la mateixa manera, el sexe nom¨¦s s¨®n uns primers petons i l¡¯endem¨¤ llevar-se junts, amb unes cares resplendents i els llen?ols estrat¨¨gicament col¡¤locats perqu¨¨ no es vegi m¨¦s carn de la que s¡¯ha acordat per contracte. Gaireb¨¦ mai no hi ha cap trajecte ni cap espera. Per immenses que siguin, les ciutats es recorren amb un sol pla i les estones mortes, les feines d¡¯intend¨¨ncia i les redund¨¤ncies s¡¯amaguen discretament en els plecs del codi. Quantes vegades heu vist que s¡¯omplin formularis de la declaraci¨® de la renda, que es perdi un mat¨ª per canviar de companyia energ¨¨tica o que es facin els llits que la Nit d¡¯Amor ha rebregat? La ferralla vivencial es llan?a pel desgu¨¤s de l¡¯el¡¤lipsi, i les hist¨°ries se¡¯ns ofereixen com una cosa brillant i compactada, vict¨°ria esclatant de l¡¯efici¨¨ncia sobre l¡¯entropia.

No descobreixo res apuntant aquest car¨¤cter motivat de la representaci¨® que continua resumint realitats complexes i desbordants amb collars de moments representatius. Com diu una amiga poeta, la vida ¨¦s casual mentre que l¡¯art ¨¦s causal, fins i tot all¨¤ on fa servir l¡¯accident o la gratu?tat per generar una certa il¡¤lusi¨® (Barthes en deia ¡°efecte¡±) de realitat. La q¨¹esti¨®, per¨°, no ¨¦s tant com es va del m¨®n a la representaci¨®, sin¨® com se¡¯n torna; m¨¦s concretament, quines s¨®n les conseq¨¹¨¨ncies (ideol¨°giques, afectives) d¡¯aquesta sinecdoquitzaci¨® rampant. S¨ª, Zizek t¨¦ ra¨®, i el cinema no ens ensenya qu¨¨ hem de desitjar, sin¨® com; l¡¯¨²s de l¡¯el¡¤lipsi pren una nova import¨¤ncia. Ens agradi o no, el que certa narrativa ens estalvia, el m¨®n ens ho llan?a a sobre una i altra vegada i, aix¨ª, els dies se¡¯ns omplen de transicions, d¡¯hores perdudes i d¡¯una abs¨¨ncia abismal de ¡°moments representatius¡± (llevat, esclar, que vulguem prendre aquesta tebior per representativa i ja ens ensopim del tot). In nuce, el que Foster Wallace plantejava en la famosa confer¨¨ncia als estudiants del Kenyon College t¨¦ a veure amb aquesta necessitat de protegir-nos d¡¯un m¨®n sense el¡¤lipsis. Com ens ho hem de fer, quan la consci¨¨ncia amb prou feines desconnecta, en un m¨®n tan ple de moments residuals?

Alhora, em sembla un criteri interessant per veure cap on s¡¯orienten certs treballs d¡¯escriptura. Fixar-nos on col¡¤loca les el¡¤lipsis Knausgard, per exemple. O com les plegava Woolf. O fins a quin punt Chejfec (o, d¡¯una altra manera, Krasznahorkai) escriu per instal¡¤lar-te en un moment del qual sembla que no arribar¨¤s a sortir mai. Potser sigui una manera molt espec¨ªfica d¡¯abordar el tema, per¨° em sembla que algunes de les est¨¨tiques m¨¦s interessants del moment es poden pensar com un treball contra aquesta el¡¤lipsi idealitzant, impostora. I encara m¨¦s: de les ¨¨tiques.