26-M, en la ressaca de les generals

Els resultats de les eleccions generals han tingut un efecte semblant al de la formaci¨® del primer Govern S¨¢nchez: una sensaci¨® d¡¯alleujament passatgera. La proximitat, degudament calculada, de les eleccions municipals i europees marca un temps d¡¯espera singular. Sobre la ressaca del 28-A es construeix una nova campanya electoral. Les transfer¨¨ncies autom¨¤tiques dels resultats de les generals a les previsions de les municipals reflecteixen l¡¯estat d¡¯¨¤nim del moment, per¨° cada ciutat o poble ¨¦s un petit m¨®n que, a l¡¯hora del vot local, t¨¦ variables molt particulars.

Si ens centrem a Catalunya el resultat del 28-A podria anticipar una marea d¡¯Esquerra Republicana. Impressiona com el seu color ha tenyit el mapa electoral del pa¨ªs, deixant nom¨¦s algun punt per al vermell socialista a l¡¯¨¤rea metropolitana barcelonina. Esquerra ocupa ara un espai immens en el qual la vella CiU era imbatible. Per¨° de la pintura electoral a la implantaci¨® real hi va un bon tros i les municipals seran determinants per confirmar o no el canvi d¡¯hegemonia en el sobiranisme. Des de fa temps arribaven senyals del creixement d¡¯Esquerra sobre el terreny, tot i que la fortalesa municipal del nacionalisme conservador semblava indestructible. Sens dubte, les eleccions municipals tenen unes claus locals dif¨ªcils de generalitzar i en ¨²ltima inst¨¤ncia la personalitat dels protagonistes ¨Camb els quals el contacte ¨¦s directe i freq¨¹ent - pesa molt. Per¨° mentre que els hereus de Converg¨¨ncia es perdien en les seves querelles internes i Junts per Catalunya despla?ava les seves energies i les dedicava a mantenir viva la flama del conflicte sobiranista, Esquerra ha treballat amb rigor i const¨¤ncia el territori. I l¡¯¨¨xit del diumenge passat ¨¦s la capitalitzaci¨® dels senyals de distensi¨® emesos, per¨° tamb¨¦ d¡¯haver augmentat la pres¨¨ncia a tot el territori. Nom¨¦s aix¨ª es pot regnar a tot arreu, des de la Catalunya buida fins a Barcelona.

Mentre que els hereus de Converg¨¨ncia es perdien en les seves querelles internes i Junts per Catalunya es dedicava a mantenir viva la flama del conflicte sobiranista, Esquerra ha treballat amb rigor i const¨¤ncia el territori

La voluntarista decisi¨® de Puigdemont i els seus de presentar una iniciativa ciutadana davant de la Comissi¨® Europea perqu¨¨ sancioni Espanya per vulneraci¨® de drets fonamentals, que sembla condemnada a no superar ni tan sols el primer tr¨¤mit, dona a entendre que hi ha sectors disposats a seguir amb l¡¯estrat¨¨gia de la tensi¨® i que, a Junts per Catalunya, es continua donant prioritat a tot el que gira al voltant de l¡¯expresident, immers ara en la batalla per una decisi¨® de la Junta Electoral Central que sembla feta a la seva mida. En aquest context d¡¯agitaci¨®, els candidats de la coalici¨® a Barcelona tindran dificultats per desplegar un discurs genu?nament barcelon¨ª.

En qualsevol cas, qui surt dopat a les eleccions municipals ¨¦s el PSC. El resultat electoral, tot i que est¨¤ encara lluny dels seus millors moments, el rehabilita a l¡¯¨¤rea metropolitana, on les alcaldesses han aguantat fermes els moments m¨¦s dif¨ªcils, i els augura una posici¨® decisiva en el cas de l¡¯Ajuntament de Barcelona. On creix la inquietud ¨¦s entre els comuns, que es queden amb una sola carta: la for?a tranquil¡¤la de l¡¯alcaldessa Colau. La dreta, a les generals, ha desaparegut del mapa catal¨¤. I nom¨¦s ¨¦s not¨ªcia per pat¨¨tics exercicis de campi qui pugui, com el de l¡¯inefable Garc¨ªa Albiol renegant ara del seu historial amb el PP. A Valls, que en cap moment ha aconseguit sortir de l¡¯ombra, ja nom¨¦s li queda el recurs de sempre per mitigar el naufragi: el discurs de la seguretat i de la por, en el qual es va diplomar a Fran?a amb poc ¨¨xit.

Un cas a banda s¨®n les europees. Pot ser que molts hi trobin l¡¯urna adequada per al que li demana el cos, per donar ales als desitjos i simpaties personals i compensar aix¨ª la pulsi¨® possibilista que ha marcat les generals. La decisi¨® de la Junta Electoral Central de rebutjar les candidatures de Puigdemont, Com¨ªn i Ponsat¨ª confirma que sempre hi haur¨¤ a les institucions de l¡¯Estat persones disposades a alimentar la confrontaci¨®. Aquest cas ¨¦s especialment flagrant, per la divisi¨® que s¡¯ha produ?t a l¡¯hora de prendre una decisi¨® que ni tan sols han avalat el president i el vicepresident de la Junta. Falta saber en qu¨¨ queden els recursos presentats pels afectats. Per¨° una vegada m¨¦s cal recordar als qui exerceixen de poders de l¡¯Estat que ning¨² amb responsabilitat ¨¦s ali¨¨ a la virtut de la prud¨¨ncia, que es fonamenta en l¡¯avaluaci¨® adequada dels efectes de les decisions que es prenen.