La ¡®gran Barcelona¡¯ blindar¨¤ la seva superf¨ªcie agr¨ªcola i forestal

El Pla General Metropolit¨¤ (PGM), l¡¯eina que des del 1976 ha marcat l¡¯urbanisme a Barcelona i als altres 35 municipis de l¡¯?rea Metropolitana (AMB), s¡¯est¨¤ posant al dia. Innovador fa 43 anys, s¡¯ha quedat obsolet, i des del 2015 el govern metropolit¨¤ treballa en la seva segona versi¨®: el Pla Director Urban¨ªstic (PDU) Metropolit¨¤. L'esborrany del pla revela que el s¨°l agr¨ªcola i forestal, que representa el 55% de la superf¨ªcie metropolitana, es preservar¨¤ i el creixement s¡¯ajustar¨¤ a la capacitat de cada municipi.

Durant 43 anys, s¡¯han executat la majoria de les previsions del PGM (3.000 parcs i 3.000 equipaments, per exemple), explica el director de Serveis d¡¯Urbanisme de l¡¯AMB, Josep Maria Carreras. A m¨¦s, s¡¯han redactat 1.200 modificacions del pla, una altra mostra que toca renovar-lo. ¡°Cal replantejar com hauria de ser la ciutat i quina ciutat metropolitana volem. En l¡¯agenda social hi ha aspectes que no hi havia llavors: el canvi clim¨¤tic, la mobilitat i el rol dels vianants, el paper dels parcs urbans, la cohesi¨® social¡±, resumeix Carreras.

L'esborrany?del PDU planteja tres hip¨°tesis de partida: en dona per bona una i en descarta les altres dues. La primera que rebutja ¨¦s transformar massivament s¨°ls d¡¯activitat econ¨°mica a residencial, argumentant que expulsaria l¡¯ocupaci¨® de l¡¯¨¤rea metropolitana. La segona que descarta ¨¦s densificar, construir m¨¦s als s¨°ls actuals, perqu¨¨ tot i que hi ha zones que admeten creixement, en altres zones es col¡¤lapsarien els serveis i els transports.

L¡¯alternativa que es dona per bona ¨¦s caminar cap a ¡°una ciutat de ciutats¡±, descriu Carreras: ¡°Si cal cr¨¦ixer, fem-ho on tinguem accessibilitat en transport p¨²blic, amb estacions intermodals, equipaments¡­, en zones que poden cr¨¦ixer, incrementant la densitat i intensitat d¡¯usos, creant centres al llarg de la metr¨°polis i trencant la tend¨¨ncia espont¨¤nia de consolidar el centre i marginalitzant les perif¨¨ries¡±. El document no concreta la ubicaci¨® d¡¯aquestes noves centralitats.

Carreras tamb¨¦ destaca, com a novetat del PDU, la intenci¨® d¡¯¡°incrementar la biodiversitat del territori¡± amb dues actuacions. La primera, no ocupar m¨¦s s¨°l rural ni forestal, ¡°que en els anys setanta eren reserves de creixement i ara es considera un sistema amb un paper actiu en les funcions ecol¨°giques¡±. I la segona, ¡°introduir la naturalitzaci¨® de la ciutat, que la biodiversitat entri amb una xarxa d¡¯eixos verds que relliguin els parcs urbans i els equipaments que ja t¨¦ la ciutat¡±.

Respecte al blindatge dels s¨°ls rurals i forestals, el PDU introdueix la idea de ¡°mosaic forestal¡±, que contempla els terrenys agraris dedicats a l'agricultura professional (com el parc agrari del delta del Llobregat). I tamb¨¦ preveu regular conjuntament zones que ara s¨®n nom¨¦s de cultiu o de bosc sense establir una frontera, per guanyar en biodiversitat.

La capacitat de creixement de cada ciutat o barri es tractar¨¤ amb cada municipi per no alterar la seva qualitat de vida o ambiental. I respecte a les reserves per a habitatge assequible, l'esborrany del PDU no xifra percentatges perqu¨¨ la legislaci¨® est¨¤ pendent de canvis (la Generalitat acaba de veure's obligada a retirar el seu decret d'habitatge).

Sobre la mobilitat, el text introdueix la idea que les vies metropolitanes es dissenyaran en funci¨® de les persones i necessitats log¨ªstiques, i no segons els cotxes que les utilitzin. ¡°Volem recuperar la xarxa tova de vies en les quals els vianants, les bicicletes i el transport p¨²blic pugui despla?ar-se de qualsevol ciutat a la resta del territori¡±, indica Carreras.