Jordi ?vole: ¡°Salvados¡¯ em perseguir¨¤ sempre¡±

Jordi ?vole (1974) s¡¯acomiada aquest diumenge de Salvados despr¨¦s d¡¯11 anys. Ho far¨¤ des de la seva ciutat natal, Cornell¨¤ de Llobregat, molt a prop de Barcelona. Quan era petit, el seu pare el va filmar en un petit documental sobre el barri obrer de Sant Idelfons i ha volgut tornar al mateix lloc despr¨¦s de gaireb¨¦ 40 anys per retrobar un paisatge estimat, per veure com est¨¤ el barri i per parlar amb la seva gent. ¡°Hi ha tota una generaci¨® que es va sacrificar per nosaltres, i el seu ¨²nic objectiu ¨¦s que pogu¨¦ssim viure millor¡­ I ho van aconseguir¡±. El programa ser¨¤ un homenatge a aquesta gent. ¡°?s un final d¡¯etapa del programa sense grans noms, un comiat sentimental¡±. Un final que va comunicar al seu equip el dia abans de la seva celeb¨¨rrima entrevista al papa Francesc, a qui tamb¨¦ l¡¯hi va comentar. ?vole est¨¤ conven?ut que han acabat fent un programa que no sabien que tanta gent volia veure. ¡°No hem estat un programa de culte. El seu gran ¨¨xit ¨¦s haver convertit en comercials temes i tractaments televisius que mai haur¨ªem pensat que ho eren¡±.

Pregunta. Deixa Salvados, que continuar¨¤, per crear un programa nou, en principi, amb entrevistes a fons. Qu¨¨ s'emportar¨¤? Formats, personal?

Resposta. Salvados s¨®n molt¨ªssims formats. Ser¨¤ dif¨ªcil que no s¡¯hi assembli en alguna cosa. Salvados em perseguir¨¤ sempre. La seva ombra ¨¦s molt allargada. Intentar¨¦ aportar alguna cosa nova, per¨° sempre hi haur¨¤ influ¨¨ncies del que hem fet a Salvados.

P. Gonzo, el seu substitut a Salvados, el va entrevistar a El Intermedio i vost¨¨ va explicar que al programa els convidats es poden equivocar i es veu, per¨° que si s¡¯equivocava vost¨¨, ho podia corregir. Salvados no pot ser un programa en directe?

R. Crec que no. El fet que s¡¯editi li dona una tonalitat que en directe hauria estat impossible d¡¯aconseguir. No hem tingut queixes de persones que, tot i que la seva entrevista s¡¯ha editat, ens diguessin que l¡¯hav¨ªem manipulat. Acostumo a fallar molt i necessito l¡¯edici¨®. L¡¯edici¨® m¡¯ha salvat de la mediocritat per b¨¦ que, de vegades, no del tot.

P. Vost¨¨ era el follonero amb Andreu Buenafuente i Salvados va comen?ar amb un humor que va anar abandonant.

R. La segona etapa de Salvados, despr¨¦s de tres anys m¨¦s disbauxats, va estar marcada pel 15-M. Hi ha una s¨¨rie de programes que ens van situar en un lloc on mai no hav¨ªem pensat que estar¨ªem. Els programes especials sobre el final d¡¯ETA al Pa¨ªs Basc. Aqu¨ª el programa va fer un salt considerable. I despr¨¦s vam comen?ar a tractar temes que, amb el 15-M, es converteixen en bandera, com la corrupci¨®, el malbaratament, la democr¨¤cia no participativa, les portes girat¨°ries¡­, i aqu¨ª ja es produeix el gir definitiu del programa. Som bastant fills del 15-M.

P. Tant Lib¨¦ration com The New York Times l¡¯han comparat, salvant les dist¨¤ncies, amb Michael Moore. Aix¨° el molesta?

¡°El darrer ser¨¤ un programa sense grans noms, un comiat sentimental¡±

R. No... estic una mica m¨¦s prim que Michael Moore. Per¨° va obrir un cam¨ª que ens va impactar quan va fer Bowling for Columbine. I aquella manera de narrar en algun moment l¡¯hem volguda imitar.

P. Moore, de vegades, emboscava els seus convidats. Ho ha fet, vost¨¨?

R. Ell ¨¦s m¨¦s activista. Nosaltres, sense renunciar a una l¨ªnia editorial, no hem volgut fer pur activisme. Si hem hagut de fer programes contra personatges que es podia entendre que representen la nostra ideologia¡­, els hem fet.

P. Els convidats menteixen molt?

R. Alguns s¨ª. D¡¯altres no volen parlar. D¡¯altres s¡¯aferren a l¡¯argumentari. De vegades m¡¯ha avorrit molt entrevistar pol¨ªtics, per exemple. Quan et trobes el pol¨ªtic que juga al catenaccio, les entrevistes fracassen. Ara, tot t¨¦ un punt m¨¦s de mediocritat. S¡¯imagina un debat en qu¨¨ Adolfo Su¨¢rez, Felipe Gonz¨¢lez o el mateix Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar mostressin fotos emmarcades?

P. El periodisme s'ha oblidat de repreguntar?

R. S¡¯ha recuperat. Durant un temps va passar, per¨° el 15-M tamb¨¦ va ser un toc d¡¯atenci¨® contra determinada premsa que s¡¯havia acomodat molt i estava m¨¦s pendent d¡¯agradar al poder que no pas d¡¯estar al costat de la gent. Era un moment en qu¨¨ la gent volia saber moltes coses. Avui hi ha for?a periodistes que empenyen i empenyen molt. De fet, crec que hem convertit l¡¯entrevista en un combat i a mi tampoc m¡¯entusiasma, tot i que durant un temps ho he fet. L¡¯entrevista no ha de ser un combat. ?s important deixar parlar l¡¯altre.

P. T¨¦ algun truc professional?

R. No soc conscient de tenir-ne cap. L¡¯¨²nica cosa ¨¦s documentar-te molt per saber si et menteixen. Li vaig escoltar una frase a Juan Cruz que plantejava el dilema: o m¡¯entrevistes o m'estimes. De vegades has de fer preguntes que no et ve de gust fer perqu¨¨ poden trencar un clima, per¨° has de fer-la i la fas. Per¨° fer preguntes inc¨°modes no vol dir combatre l¡¯entrevistat. Crec m¨¦s a generar una seducci¨®.

¡°L¡¯entrevista no ha de ser un combat. ?s important deixar parlar l¡¯altre¡±