Una Barcelona en qu¨¨ arquitectes i artistes treballaven plegats

Barcelona t¨¦ un Mir¨®?que la gent trepitja (a la Rambla), un Picasso?que es mulla quan plou (a la seu del Col¡¤legi d'Arquitectes) i un gran nombre de mosaics, vidrieres i cer¨¤miques d'artistes que moltes vegades desconeixem i que no deixen de sorprendre en les fa?anes i els interiors de la ciutat.

Fa anys que el c¨°mic barcelon¨ª ?scar Dalmau publica a Instagram (@philmusical) el que li sembla bonic de la seva ciutat. Gaireb¨¦ tot el que li interessa va ser constru?t durant tres d¨¨cades: els cinquanta, els seixanta i els setanta del segle passat. I tot el que ha fotografiat retrata, fonamentalment, tres q¨¹estions: la col¡¤laboraci¨® entre arquitectes, ceramistes, escultors, vidriers i artistes del mosaic; l'obstinaci¨® de centenars de propietaris per mantenir viu aquest patrimoni ¡ªevitant retocar-lo¡ª, i la reivindicaci¨® de l'artesania amb ambici¨® art¨ªstica com a part intr¨ªnseca de l'arquitectura.

Aix¨ª, Barcelona retro, la guia que ha recopilat Dalmau sobre ¡°el passat m¨¦s modern de Barcelona¡±, va m¨¦s enll¨¤ de la modernitat per mostrar edificis de Jos¨¦ Antonio Coderch, Francisco Barba Corsini, Josep Pratmars¨®, Francesc Mitjans, Josep Maria Sostres, Ricardo Bofill o Oriol Bohigas, amb cer¨¤miques d'Antoni Cumella, Jordi Aguad¨¦ o Josep Llorens i Artigas, mosaics de Pau Maci¨¤ i Pons, escultures d'Eudald Serra i vidrieres de Lluci¨¤ Navarro. Dalmau considera que, m¨¦s enll¨¤ de la cura i el criteri dels propietaris, la col¡¤laboraci¨® entre disciplines va generar parelles singulars, com les que van formar Antoni Bonet Castellana i el muralista Augusto Torres o Xavier Busquets i el ceramista Antoni Cumella.

Dalmau declara la seva admiraci¨® per Manuel Baldrich, l'arquitecte de la Diputaci¨® de Barcelona que, a finals dels cinquanta, va signar la remodelaci¨® de les llars Mundet donant cabuda a tot tipus d'artistes. A m¨¦s d'apropar els visitants curiosos a una Barcelona ni modernista ni moderna, Dalmau descobreix tamb¨¦ als lectors un cens ocult de persones que van ajudar a construir la ciutat, que, encap?alat per Baldrich, t¨¦ en el promotor Llu¨ªs Mars¨¤ el seu personatge m¨¦s singular. Mars¨¤ va aconseguir combinar amor a la ciutat amb negoci i va incloure vest¨ªbuls distingits en les promocions immobili¨¤ries de La Llave de Oro, que ¨¦s com es deia la seva empresa.

A la Via Augusta, entre el carrer de Brusi i Sant Elies, Antoni Moragas i Francesc de Riba van aixecar-hi un edifici d'habitatges el 1968. Encara avui, el formig¨® dels pilars, les j¨¤ssenes i el mostrador conviuen amb la fusta de les b¨²sties i amb maons que semblen teixir, m¨¦s que aixecar, la paret. A m¨¦s d'arquitecte, Moragas era dissenyador industrial. Els llums d'aquesta casa continuen sent els que l'arquitecte va idear en el seu moment per a la finca.

Maria Bofill i Rosa Amor¨®s es van formar com a ceramistes a l'Escola Massana. El 1974, en aquest habitatge del carrer Mestre Nicolau, van contrastar una vista de la ciutat, coronada amb el castell de Montju?c, amb una escena campestre en la qual diversos ocells contemplen el bosc des de les branques d'un arbre.

No gaire lluny, a la pla?a Francesc Maci¨¤, va ser l'escultor Josep Maria Subirachs qui va rematar un edifici que li va encarregar el promotor Llu¨ªs Mars¨¤ a l'arquitecte Josep Maria Soteras. Els relleus de formig¨® del vest¨ªbul remeten al nom de l'empresa, Comunicaci¨® i Computaci¨®, per la qual van ser dissenyats.

Per¨° ¨¦s aquest mosaic d'Armand Oliv¨¦ per al Teatre del Campus Mundet (al passeig de la Vall d¡¯Hebron, 171) el que resumeix el llibre de Dalmau, perqu¨¨ aquest campus concentra murals, llen?os o mosaics dels artistes m¨¦s representatius de les arts aplicades barcelonines de finals del segle XX, l'¨¨poca que el mateix Damau ha batejat com a retro.