Jordi ?vole: el triomf del presentador inc¨°mode

Jordi ?vole (Cornell¨¤ de Llobregat, 1974) es va haver de refugiar al lavabo tan bon punt va acabar l'entrevista amb el Papa. Es va posar a plorar com a remei a les tensions i a la suggesti¨® vaticana. Sabia ¡ªi no ho va dir¡ª que s'havia acabat l'experi¨¨ncia de Salvados. I l'entrevista al papa Francesc representava l'ep¨ªleg suprem o metaf¨ªsic a 11 temporades de relats socials colpidors, converses, controv¨¨rsies i bestiaris cat¨°dics: de Villarejo a Puigdemont, de Maduro a l'etarra Rekarte, encara que el programa m¨¦s ambici¨®s i elaborat va desembocar en un documental estrenat als cinemes,?que amb cruesa est¨¨tica documentava la travessia del vaixell Astral recollint supervivents i cad¨¤vers al cementiri submar¨ª del Mediterrani.

?vole va convertir Salvados en una marca, en un estil, en una categoria period¨ªstica que transitava del carrer al palau i del palau al carrer, per¨° ha renunciat a ¡°enterrar-se¡± amb ¨¨xit en la f¨®rmula. El programa que va crear el sobreviur¨¤ a?la mateixa cadena (La Sexta) i amb un altre director (Gonzo) mentre ell busca nous est¨ªmuls. Necessitava marxar, per¨° encara no ha acabat de decidir qu¨¨ vol fer. El que s¨ª que sap ¨¦s que l'entrevista al Papa ¡ª4,1 milions d'espectadors¡ª representava el final d'un cam¨ª, com si tot plegat fos una revelaci¨®. I no perqu¨¨ ?vole hagi q¨¹estionat el seu propi ateisme, per¨° s¨ª que es va estar tres dies tancat, enclaustrat, en un hotel ben a prop de Sant Pere. Preparant-se l'entrevista amb l'escr¨²pol met¨°dic de sempre. I assimilant m¨¦s que mai la seva posici¨® d'excepcionalitat: ¡°El periodisme que puc exercir ¨¦s el que sempre havia volgut i somiat. Faig el que vull, per¨° no parlo des de l'arrog¨¤ncia, sin¨® des de la consci¨¨ncia de ser un privilegiat¡±.

L'hagiografia dom¨¨stica d'?vole cont¨¦ l'epifania del jove periodista ¡ªtenia un any¡ª dirigint davant del televisor amb el dit l'himne d'Espanya en l'estupor de la mort de Franco, tot i que la primera experi¨¨ncia vocacional acreditada es remunta als 12 anys, quan l'estudiant d'EGB va presentar un documentad¨ªssim treball sobre els acords de pol¨ªtica nuclear que havien pactat Reagan i Gorbatxov. A casa dels ?vole es vivia fervor pels diaris i els telenot¨ªcies, es fomentava una devoci¨® per la premsa que tant responia al despit de les restriccions del franquisme com predisposava atmosf¨¨ricament la carrera d'?vole.

¡°Periodista i c¨°mic¡±, tal com el defineix la Viquip¨¨dia, potser remarcant la dimensi¨® canalla i iconoclasta que ?vole, de mare granadina i pare extremeny, va exercir a l'escuderia d'Andreu Buenafuente (2000). Va adquirir llavors l'avatar del Follonero. I el va interpretar corrosivament al peu de la lletra, un personatge desconcertant i impertinent que treia de polleguera els interlocutors i que mai arribava a alterar-lo. La flegma d'?vole. La dol?or de les formes com a cam¨ª de seducci¨®. ¡°La meva naturalitat no ha estat mai buscada. M'exposo tal com soc, no he fingit mai¡±, va explicar en una conversa amb EL PA?S. ¡°No m'agrada la crispaci¨®. A la televisi¨® li falta serenor, reflexi¨®. No m'interessen les entrevistes agressives, sin¨® la conversa. Que sorgeixin idees, que les paraules tinguin pes¡±.

A l'olimp period¨ªstic d'?vole hi ha?I?aki Gabilondo, Enric Gonz¨¢lez, Mart¨ª G¨®mez, Carlos Alsina ¡ª¡°ning¨² entrevista com ell¡±¡ª, per¨° destaca entre les seves devocions la figura senatorial de Soler Serrano, mite cat¨°dic dels setanta ¡ªi dels cinquanta i dels vuitanta¡ª, que va indagar entre les inquietuds i reflexions de la gran constel¡¤laci¨® cultural, incloent-hi les converses amb Dal¨ª, Borges, Bertolucci, Cort¨¢zar, Fellini, Marguerite Duras, Forsyth o Buero Vallejo.

S¨®n m¨¦s contempor¨¤nies les inquietuds culturals d'?vole. Llegeix amb especial inter¨¨s Javier Cercas i David Trueba, es reconeix en el llinatge sentimental dels cantautors (amb Aute, Silvio Rodr¨ªguez i Savina al capdavant) i forma part dels pocs espectadors que s'ho passen b¨¦ amb la cerim¨°nia dels Goya. No per masoquisme, sin¨® perqu¨¨ ha vist gaireb¨¦ sempre les pel¡¤l¨ªcu?les espanyoles que competeixen pels guardons. Una fidelitat omn¨ªvora que no contradiu l'adhesi¨® espec¨ªfica a Pedro Almod¨®var, Le¨®n de Aranoa i Ra¨²l Ar¨¦valo.

Comparteix amb el seu fill de 12 anys la passi¨® ¡ªi el dolor¡ª del Bar?a, per¨° ?vole tamb¨¦ pertany a la plataforma de pares afectats pel Fortnite, un joc adolescent de superviv¨¨ncia que ha irromput a les llars i que ha obert una bretxa generacional i tecnol¨°gica que l'expresentador de Salvados observa amb resignaci¨®.

?vole fa balan? d'aquests 11 anys. Li resulta frustrant no haver pogut entrevistar Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar i el desconcerta que els seus abundants detractors l'hagin acusat d'haver blanquejat personatges amb una traject¨°ria abjecta, fins i tot criminal. ¡°L'obligaci¨® period¨ªstica consisteix a exposar-te a les coses que t'agraden i a les que no t'agraden. I entrevistar personatges foscos, delinq¨¹ents, dimonis, no vol dir empatitzar-hi. El meu to no ¨¦s agressiu, per¨° les meves preguntes procuren ser compromeses i inc¨°modes. Mai he blanquejat ning¨². Ni ho penso fer en el futur¡±.