Mor Montserrat Minobis, exdecana del Col¡¤legi de Periodistes, als 76 anys

Montserrat Minobis Puntonet escrivia a l'aire, a la r¨¤dio i la televisi¨® p¨²bliques i ha deixat un cam¨ª en l'imaginari de la professi¨®, un full de serveis fecund i coherent, de periodista rigorosa i a m¨¦s a m¨¦s compromesa amb les causes que va entendre que eren i s¨®n justes. Dem¨°crata antifranquista, catalanista, feminista de primera hora, aquesta veu des de les perif¨¨ries que va n¨¦ixer el 1942, a Figueres (Girona), va morir ahir als 76 anys, a causa de les complicacions sobrevingudes mentre era intervinguda per una afecci¨® card¨ªaca.

Incisiva, singular i afable, Minobis va ser durant d¨¨cades una de figures cl¨¤ssiques dels programes informatius i especialment culturals d'aquella galeria de mites i popes que van figurar a R¨¤dio Nacional d¡¯Espanya, del passeig de Gr¨¤cia 1 de Barcelona, i a la TVE des de Miramar i despr¨¦s, des de Sant Cugat. Montserrat Minobis. Amb el seu bagatge i personalitat diferenciada va compartir redacci¨® amb Enric Fr¨ªgola, Joan Ramon Mainat, Xavier Sard¨¤ i alhora amb Mar¨ªa Matilde Almendros, Juan Soto Vi?olo, Jes¨²s Tapia o Jos¨¦ F¨¦lix Pons, Joan Lluch, Pere Font Grasa, Montse Meli¨¤, Pep Cabayol, Ramon Font, Fern¨¢ndez Deu o Miguel ?ngel Valdivieso, per esmentar-ne alguns entre desenes de periodistes i locutors de la pedrera.

Llicenciada en Filosofia i Lletres i Ci¨¨ncies de la Comunicaci¨®, Montserrat Minobis, en les ¨¨poques dels dubtes i complicacions legals, va ser una pionera i referent del periodisme en catal¨¤, especialment a R¨¤dio 4. Mai va dirigir RNE o TVE a Catalunya ¨Cs¡¯ho mereixia¨C i mai se¡¯n va lamentar, ni va maquinar res. Va arribar a ser directora de Catalunya R¨¤dio entre 2004 i 2005, en l'etapa de l'esquerra tripartida a la Generalitat i va intentar un model diferent.

Minobis va competir per liderar el Col¡¤legi de Periodistes de Catalunya (2001-2004) i va aconseguir l¡¯aprovaci¨® a les urnes de les tres quartes parts dels seus col¡¤legues, va encap?alar l¡¯Associaci¨® de Dones Periodistes catalanes i la Xarxa Europea i abans va impulsar les primeres Jornades Catalanes de la Dona (1976). Sempre va pugnar per la dignitat de la professi¨® i, especialment, per l'¨²s prec¨ªs del llenguatge des de les mirades inclusives de la realitat, m¨¦s enll¨¤ dels titulars i el llenguatge incloent. Va presidir una ag¨¨ncia de not¨ªcies amb visi¨® de g¨¨nere, ¡°La Independent¡±, creada el 2010.

Procedia de publicacions i editorials d'arrel cristiana ¨Cva escriure una biografia de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarr¨¦ i una altra de l'activista indigenista Rigoberta Mench¨²¨C i va acabar en opcions personals i sindicals a l'esquerra progressista. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i nombrosos premis i distincions per la seva dilatada i densa activitat professional i c¨ªvica. Des de l'¨¤mbit pol¨ªtic i period¨ªstic ahir a les xarxes es van repetir cites, homenatges i records per a aquesta dona que sempre era a tot arreu amb el micr¨°fon i era inevitable.