Iceta, term¨°metre per a una legislatura

Miquel Iceta s'ha convertit en un term¨°metre clau de la pol¨ªtica espanyola. La candidatura forjada pel Partit Socialista perqu¨¨ presideixi el Senat constitueix una formidable aposta de legislatura.

Triple. Aposta pel di¨¤leg per a litigis territorials. Per transformar de facto la Cambra alta en federal, sense esperar la reforma constitucional. Per situar el debat sobre f¨®rmules de canalitzar ¡ªa la llei des de la llei¡ª els indepes catalans.

Les dretes ni se n'han assabentat i continuen obsessionades a aplicar a Catalunya un 155 anticonstitucional: sense motiu jur¨ªdic; per un temps indefinit; amb car¨¤cter totalitzador.

Ignoren una cosa igual de b¨¤sica: que aix¨° ¨¦s just el que han descartat els espanyols, perqu¨¨ era l'argamassa d'un Govern tripartit dret¨¤, amb ministres ultres. Si segueixen encegats en aquesta obstinaci¨®, els fracassats hauran de cedir pas al centredreta autonomista d'Alberto N¨²?ez Feij¨®o; els excitats, als ciutadans de deb¨° centristes que representen gent decent i competent, com Luis Garicano o Toni Rold¨¢n.

Tamb¨¦ els indepes operen en la in¨°pia. En condicionar o negar el vot a Iceta com a senador per l'autonomia catalana, no nom¨¦s trencarien la lleialtat tradicional segons la qual sempre s'ha franquejat el pas al candidat proposat per cada partit.

Si no rebobinen, enviaran el missatge que no els interessa cap passarel¡¤la cap al retorn a l'ordenament constitucional i estatutari (fins i tot per remodelar-lo), sin¨® que segueixen en el pou de la unilateralitat. I aix¨° ¨¦s propi de Waterloo, per¨° no del proclamat pragmatisme d'Esquerra.

Seria ¨²til per a l'independentisme catal¨¤ interioritzar que ja no pot condicionar la majoria socialista encarnada per Pedro S¨¢nchez. Pot sortir primer ministre en minoria, en segona votaci¨®. Fins i tot aconseguir majoria en primera, ja que l'evaporaci¨® del vot dels quatre diputats electes presos, que seran suspesos com a tals (us ho podeu creure, no ¨¦s nom¨¦s una opini¨®), rebaixa el llist¨® de 176 a 172,5 escons, assolibles amb pactes.

Si Esquerra ignora que ja no t¨¦ la clau per coronar?reis, i doncs, que el seu ¨²nic possible rol ¨¦s d'acompanyament (el que inclou opci¨® a conv¨¨ncer) en comptes de la pressi¨® i l'ultim¨¤tum que tenia, despertar¨¤ un dia constatant que la seva millor vict¨°ria electoral nom¨¦s li ha servit per caure en la irrellev¨¤ncia. I per trair el doble mandat hist¨°ric dels catalanismes: refor?ar l'autogovern, i influir (b¨¦) en l'esdevenir d'Espanya.