Triomfant finalment

Carles Puigdemont ja ¨¦s a Laffrey. A l¡¯agost d¨¨iem que arribaria un moment en qu¨¨ es trobaria en una cru?lla com Napole¨® quan, fugit d¡¯Elba, va reunir un ex¨¨rcit per reconquerir Par¨ªs. El 7 de mar? del 1815 aquest es va aturar al peu dels Alps davant d¡¯un regiment realista enviat per Lu¨ªs XVIII per impedir-ho. El cors va avan?ar i els va dir: ¡°Soc el vostre emperador, reconeixeu-me!¡±. Teatral, es va descordar la casaca, ¡°si alg¨² vol matar el seu emperador, aqu¨ª em teniu¡±.

Un dels oficials de Napole¨® havia temptejat el terreny i havia informat de la predisposici¨® dels realistes a no oposar-se al seu avan?. El gest de Bonaparte no va ser doncs una acci¨® improvisada per¨° s¨ª molt efectista. Juntament amb el nou contingent, aviat va arribar a Par¨ªs. La seva aventura, l¡¯¨²ltim regnat, va durar amb prou feines cent dies fins que una alian?a de pot¨¨ncies internacionals el va foragitar del poder.

La situaci¨® de l¡¯expresident dista molt de la que van viure pol¨ªtics catalanistes davant dels r¨¨gims de Primo de Rivera i Franco

Amb la seva candidatura a l¡¯Eurocambra Puigdemont pret¨¦n el mateix. Els seus han temptejat l¡¯altre b¨¤ndol, Esquerra, i hi han aconseguit algun suport ¡ªalcaldes, ex-alts c¨¤rrecs¡ª. El proper 26 de maig l¡¯expresident se situar¨¤ davant dels votants independentistes i, al crit de ¡°jo o Turquia¡±, els instar¨¤ a votar-lo perqu¨¨ el seu cam¨ª s¡¯allargui una mica m¨¦s i pugui continuar duent al l¨ªmit les legislacions espanyola i europea.

Puigdemont arriba a Laffrey debilitat. El resultat de les eleccions generals no va ser gens favorable per a una decisi¨®, la de presentar-se, ja presa. Junts per Catalunya no se sap ben b¨¦ a qu¨¨ respon, el PDeCAT es resisteix a morir. Tampoc la Crida, que a l¡¯estiu semblava que agafaria volada i seria una Resamblement gaullista, ha quallat. El martelleig de la paraula ¡°exili¡± ha fet creure en erronis paral¡¤lels amb el passat. La situaci¨® de l¡¯expresident dista molt de la que van viure pol¨ªtics catalanistes davant dels r¨¨gims de Primo de Rivera i Franco.

No hi ha dubte que m¨¦s aviat que tard algun editor espavilat encarregar¨¤ novel¡¤lar les aventures puigdemontesques

Ho vam explicar a El lideratge independentista a l¡¯octubre. Avui, fins i tot els seus quadres afins tenen recorregut en l¡¯administraci¨® aut¨°noma. Hi ha moltes coses per perdre i davant un panorama incert no ¨¦s clar que hi hagi res a guanyar. Aquest ¨¦s l¡¯element central pel qual no pot sostenir-se un partit o moviment independentista sense agenda per al mentrestant. No n¡¯hi ha prou amb con¨¨ixer el passat, cal saber-lo llegir.

Tot i el moment napole¨°nic, darrerament la figura de Puigdemont ¡ªno la seva persona¡ª recorda la del Bonnie Prince Charlie. L¡¯escoc¨¨s Carles Eduard Estuard va pretendre a mitjan segle XVIII restablir la seva dinastia, com havien fet abans Jaume III i el seu avi Jaume II ¡ªdeposat en la Revoluci¨® Gloriosa del 1688¡ª, al tron brit¨¤nic. Despr¨¦s de passar la seva joventut a It¨¤lia, on havia nascut fruit de l¡¯exili del seu pare, el juliol del 1745 va desembarcar amb un ex¨¨rcit a l¡¯oest d¡¯Esc¨°cia confiant en els clans per al seu aixecament jacobita.

Despr¨¦s de l¡¯¨¨xit inicial, en el moment clau Fran?a no va voler arriscar-se a una guerra i no el va ajudar, tampoc el fervor pels Estuard era tant gran com els seus informants li feien creure. L¡¯abril del 1746 el rei Jordi II el va v¨¨ncer definitivament a l¡¯arxiconeguda batalla de Culloden, prop d¡¯Inverness, on s¡¯al?a un centre d¡¯interpretaci¨® que els recomano.

El bell escoc¨¨s, com anomenaven al jove pretendent Carles, va fugir per no tornar. I aleshores malgrat el seu carisma, el seu car¨¤cter capritx¨®s, irascible, voluble i explosiu, el va perdre. El seu halo es va apagar i es va convertir en una mol¨¨stia per als seus amfitrions. L¡¯aristocr¨¤cia francesa li va negar el suport i es va refugiar a Flor¨¨ncia, en el que despr¨¦s es coneixeria com el Palazzo del Pretendente, i a Roma, on va acabar els seus dies oblidat.

Amb el temps el seu frac¨¤s el va convertir en una icona rom¨¤ntica que va inspirar balades i va apar¨¨ixer en novel¡¤les com El senyor de Ballantrae de Robert Louis Stevenson. Com b¨¦ asseguren Clive Cheesman i Jonathan Williams en el seu magn¨ªfic assaig Rebels, Pretenders and Impostors (2000) ¡°la pretensi¨® dels Estuard il¡¤lustra la llarga i lenta conversi¨® d¡¯una demanda seriosa i pol¨ªticament viable en una lleugera i insubstancial nost¨¤lgia¡±. I afegeixen, ¡°tot i aix¨° si mai una demanda no realitzada va il¡¤luminar la ideologia de la monarquia va ser aquesta¡±.

No hi ha dubte que m¨¦s aviat que tard algun editor espavilat encarregar¨¤ novel¡¤lar les aventures puigdemontesques. Avui el l¨ªder independentista va cam¨ª de convertir-se m¨¦s en una marca que en una soluci¨® per a Catalunya. Una marca que ¨¦s molt probable que si la poguessin votar fora d¡¯Espanya obtindria vots entre la poblaci¨® indignada d¡¯aquells territoris amb un fort sentiment nacional que un dia van creure en l¡¯Europa de les regions i entre la dels petits estats ¡ªEslov¨¨nia, per exemple¡ª amb esc¨¤s pes a Brussel¡¤les. Al capdavall el lema de la bandera jacobita era Tandem triumphans, triomfant finalment. Doncs aix¨°.

Joan Esculies ¨¦s historiador.