¡°Els actes sacramentals eren el concert dels Stones de l¡¯¨¨poca¡±

Les coses no deuen anar tan malament si es pot fer un Calder¨®n de la Barca al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en castell¨¤ i coprodu?t pel mateix TNC amb la Companyia Nacional de Teatre Cl¨¤ssic (CNTC). Xavier Albert¨ª, el director del TNC, s'ha encarregat, a m¨¦s, de posar en escena ell mateix El gran mercado del mundo,?acte?sacramental del gran autor del Segle d'Or, amb una companyia mixta de 14 actors: la meitat s¨®n habituals del TNC i la resta de membres, de la CNTC. Una magn¨ªfica mostra de confraternitzaci¨® teatral en aquests temps convulsos. L'espectacle, d'una hora i vint minuts, s'estrena dimecres a la Sala Gran (fins al 22 de juny).

Albert¨ª, conquistat pel barroc, est¨¤ entusiasmat amb l'experi¨¨ncia. "Ha estat flipant, la idea ve de fa dues temporades, quan la CNTC va portar El perro del hortelano?i els dos equips ens vam enamorar. Helena Pimienta, la directora, em va dir: fem alguna cosa". A l'hora d'abordar un acte sacramental, Albert¨ª ha hagut de combatre prejudicis: "els meus propis i els de molts, normalment no s'¨¦s conscient del que ¨¦s aquest g¨¨nere i se'l mira amb recel, com si fos propaganda de la Contrareforma i un serm¨®". La vinculaci¨® tradicional lit¨²rgica i eucar¨ªstica dels actes i la seva associaci¨® per aquesta via amb el franquisme de pal¡¤li els ha afegit m¨¦s ombra.

El director considera que aquesta "boira" que amaga el fascinant "arxip¨¨lag" dels actes sacramentals, ha fet que aquestes obres, "bestioles llegides nom¨¦s parcialment encara", romanguessin "pr¨¤cticament inexplorades als nostres escenaris". En submergir-se en el seu m¨®n, ha trobat que s¨®n en realitat, a m¨¦s d'"eines clau de la propagaci¨® d'idees", una "gran festa teatral", muntada sobre un profund univers filos¨°fic i "adre?ada a un espectre ampl¨ªssim de la societat", amb el mateix pes, assenyala, de la trag¨¨dia grega o la l¨ªrica c¨°mica del XIX. Eren "teatre pol¨ªtic per a la multitud urbana i la naturalesa al¡¤leg¨°rica dels seus personatges remet tant al teatre cl¨¤ssic com a les m¨²rries den¨²ncies de les revistes musicals del Paral¡¤lel barcelon¨ª del XIX i el XX o de la Gran V¨ªa madrilenya". Venien a treballar en els actes, destaca, els millors escen¨°grafs, ballarins i m¨²sics d'Europa. En resum, "els actes sacramentals s¨®n la bomba, s¨®n el concert dels Rolling Stones de l'¨¨poca, les cerim¨°nies ol¨ªmpiques de llavors".

L¡¯element escenogr¨¤fic m¨¦s impactant de l¡¯espectacle d¡¯Albert¨ª ¨¦s un carrussel, s¨ªmbol popular de la roda de la fortuna

Quan Albert¨ª es posa a investigar i treballar un g¨¨nere ho fa a consci¨¨ncia. I aix¨ª, ¨¦s capa? de parlar de l'imaginari del barroc espanyol, d'El sue?o del caballero?(el quadre de Pereda que representa totes les vanitas del m¨®n), de la D¨¤nae de Tiziano (i la relaci¨® de la pols d'or de Zeus amb l'Anunciaci¨®), de "la geografia de la Reforma i la Contrareforma", assenyalant que est¨¤ relacionada amb "l'articulaci¨® de la lliga hanse¨¤tica", i d'arribar a la conclusi¨® que El gran mercado del mundo?t¨¦ a veure amb la idea de la construcci¨® d'Europa, en el temps de Calder¨®n i en el nostre. "Abans que Nietzsche promulgu¨¦s la mort de D¨¦u i anunci¨¦s l'arribada del mercat global, Calder¨®n ho havia intu?t".

El director recorda que els actes sacramentals se situaven al centre neur¨¤lgic de l'ecosistema teatral de la seva ¨¨poca especialment durant els dols reials ¡ªen ¨¨poca de Pedro Calder¨®n de la Barca (1600-1681) la mort de la reina Isabel, esposa de Felip IV i de l'infant Baltasar Carles, de verola¡ª en el que eren les ¨²niques obres autoritzades a representar-se.

Albert¨ª destaca la genialitat de Calder¨®n, que havia estat soldat, sacerdot, poeta, fil¨°sof, de tot en la seva ¨¨poca, i a la seva manera inventor de la naturalesa humana, utilitzant l'expressi¨® que Harold Bloom va encunyar per a Shakespeare. Assenyala que estava influenciat pel pensament jesu¨ªtic i la idea que el dest¨ª est¨¤, pel que fa al recorregut personal concret, en mans de l'home. "Era una persona d'una modernitat extraordin¨¤ria i la seva creaci¨® demostra que va ser un gran lector dels cl¨¤ssics, i va accedir a les seves obres gr¨¤cies a l'abundant biblioteca del Duc d'Alba, i va estar al seu servei".

El gran mercado del mundo?¨¦s una f¨¤bula que arrenca amb l'anunci de la Fama que es far¨¤ un mercat lliure, franc, en el qual es vendr¨¤ de tot i al qual assisteixen els dos fills bessons (Buen Genio, Alejandro Bordanove, i Mal Genio, David Soto) d'un pare de fam¨ªlia que els envia a provar quin dels dos es mereix l'her¨¨ncia. Qui utilitzi millor els diners al mercat tindr¨¤ la recompensa de la propietat i la m¨¤ de Gracia (Ana S¨¢nchez). Al mercat trobaran la Gula (Oriol Gen¨ªs), la Lasc¨ªvia (Roberto G. Alonso), l'Heretgia, que ven llibres de Luter i Calvino (Jordi Dom¨¨nech), la Mal¨ªcia (Mons Plans) o la Culpa (S¨ªlvia Mars¨®).

L'obra, en la qual es debaten temes com la primogenitura, ¨¦s d'una gran ambici¨® i riquesa ideol¨°giques, assenyala Albert¨ª, per¨° es tradueix en un teatre popular, unes representacions maj¨²scules a les quals assistien 20.000 persones, i la gent gaudia de valent. Hi havia moltes capes de lectura, subratlla el director (responsable tamb¨¦ de la versi¨®), que diu que ha respectat el text de Calder¨®n i la seva estructura afegint coses de la seva collita, com El tango de la coca?na (1926), de Joan Viladomat, estrenat al Teatre Vict¨°ria del Paral¡¤lel el 1929, Purcell, Monteverdi o Bach, molt de Bach. L'element escenogr¨¤fic m¨¦s impactant de l'espectacle d'Albert¨ª ¨¦s un carrussel, els cavallets, s¨ªmbol popular de la roda de la fortuna. Sobre aquest tema, el director recorda que l'skyline de Barcelona, el Tibidabo, ¨¦s una barreja, similar a la de l'acte sacramental, de Crist (el temple expiatori) i n¨°ria. Diguem que s'ho ha passat de conya, doncs. "Com poques vegades, s¨ª".

De la barreja de les tradicions de la CNTC i el TNC diu que "tots ens hem enriquit" i destaca que la direcci¨® d'un director que, a m¨¦s, ¨¦s m¨²sic i respecta la m¨¨trica per¨° sense convertir-la en l'¨²nica cosa, ha anat molt b¨¦. "Li hem donat un aire de teatralitat i llibertat superior al que altres vegades s'havia fet amb el g¨¨nere".