Manuel Valls: ¡°Hi ha hagut frivolitat davant de l¡¯independentisme¡±

Manuel Valls (Barcelona, 1962) es presenta a l¡¯alcaldia de Barcelona despr¨¦s d¡¯una carrera pol¨ªtica a Fran?a en qu¨¨ va arribar a ser ministre de l¡¯Interior i primer ministre. Candidat d¡¯una plataforma avalada per Ciutadans, les enquestes li pronostiquen un resultat discret.

Pregunta. L¡¯efecte Valls ha passat?

Resposta. Vost¨¨s sempre repeteixen les mateixes coses. No hi ha hagut un efecte Valls, sempre ho he tingut dif¨ªcil. Potser ¨¦s un efecte en el sentit que no havia passat mai que alg¨² que neix a Horta fos primer ministre a Fran?a. Jo he tornat a Barcelona per raons personals, perqu¨¨ els cinc anys de govern a Fran?a van ser molt durs. Volia canviar de vida. Suposo que s¨ª, que un ex-primer ministre franc¨¨s, tot i que hagi nascut aqu¨ª, vulgui ser alcalde de Barcelona s¨ª que pot ser un efecte. Noto ganes de canvi. No es repetir¨¤ el vot de les generals perqu¨¨ la gent, i ho entenc, va votar amb por davant de Vox. Ara el tema ¨¦s si continuem amb el desastre que ¨¦s la pol¨ªtica d¡¯Ada Colau o si Barcelona cau a les mans del separatisme d¡¯Ernest Maragall. Hem vist el que pot passar amb la vict¨°ria de l¡¯independentisme radical a la Cambra de Comer?. Represento l¡¯¨²nic canvi possible. Cal impedir que el separatisme guanyi perqu¨¨ representaria un desastre per a Barcelona i per a la resta d¡¯Espanya. S¨®n les eleccions m¨¦s importants de Barcelona des del 1979.

P. Que l¡¯independentisme arrasi a la Cambra de Comer? podria indicar que el canvi va per un cam¨ª diferent del que vost¨¨ defensa.

R. S¨®n les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una falta d¡¯estrat¨¨gia, de vegades de frivolitat davant de l¡¯estrat¨¨gia professional de l¡¯independentisme. Els constitucionalistes haurien de pensar en una estrat¨¨gia comuna. La tenen? No. Quan Maragall diu que vol que Barcelona sigui la palanca de la rep¨²blica, m¡¯ho prenc seriosament; ho diu de deb¨°. ?s Barcelona, no ¨¦s un poblet, ¨¦s m¨¦s important que Catalunya en termes de marca, d¡¯influ¨¨ncia al m¨®n. Si guanyen, seran un portaveu de l¡¯agenda independentista.

¡°Augmentarem la? plantilla de la Gu¨¤rdia Urbana en 1.500 nous agents en quatre anys¡±

P. ?s cr¨ªtic amb part de la societat civil perqu¨¨ considera que no van plantar cara a l¡¯independentisme unilateral.

R. M¡¯han dit que soc el candidat de les elits i jo ara no acusar¨¦ les elits. Per¨° s¨ª que hi ha hagut frivolitat, potser ¨¦s f¨¤cil dir-ho ara, per¨° hi ha hagut complicitat i finan?ament de l¡¯independentisme, i sobretot una estrat¨¨gia de CiU que ha acabat amb el que s¨®n avui part dels seus hereus. Per¨° que CiU pact¨¦s amb ERC i amb la CUP per mantenir el poder va ser un canvi potent. Sempre passa, penses que pots dominar aquest moviment, i se t¡¯escapa de les mans. La hist¨°ria ens ho ensenya. Per aix¨° es va trencar CiU, anant a buscar ERC i la CUP per mantenir el poder, i despr¨¦s diuen ¡°visca la independ¨¨ncia¡±. Davant d¡¯aix¨° no hi va haver estrat¨¨gia i per aix¨° es va trencar el constitucionalisme. Per aix¨° va n¨¦ixer Ciutadans. Tots els intel¡¤lectuals que el van fundar, tots, em donen suport, i s¨®n diferents: d¡¯Arcadi Espada a Francesc de Carreras o F¨¦lix de Az¨²a. Barcelona ¨¦s una gran ciutat, per¨° tothom es coneix. ?s molt dif¨ªcil viure en un clima d¡¯enfrontament. Encara que les coses avui estiguin m¨¦s moderades, les fam¨ªlies, totes, estan molt dividides. Entenc que la gent busqui aire, moderaci¨®.

P. S¡¯ha sentit inc¨°mode amb Ciutadans?

R. Amb Ciutadans coincideixo en moltes coses. Es trobar¨¤ en el grup dels liberals europeus amb els amics d¡¯Emmanuel Macron. Estem d¡¯acord que el gran debat avui ¨¦s el progressisme, la democr¨¤cia, els valors d¡¯Europa davant dels populismes de dretes i d¡¯esquerres. Ciutadans, a m¨¦s, et dona la possibilitat de ser als mitjans i a l¡¯espai p¨²blic. Ciutadans? Per descomptat. I qu¨¨?

¡°No hi pot haver 2.000 manters a Barcelona. Hi haur¨¤ solucions per a uns, per als qui estan en situaci¨® legal¡±

P. Eliminar el top manta en tres mesos. Com ho far¨¤?

R. Actuant. Liderant la pol¨ªtica de seguretat, donant confian?a a la Gu¨¤rdia Urbana. N¡¯augmentarem la plantilla amb 1.500 nous agents en quatre anys; se¡¯ls han de donar noves tecnologies, i organitzar una gran cooperaci¨® amb els Mossos d¡¯Esquadra, i amb les forces de seguretat de l¡¯Estat, per¨° tamb¨¦ amb Estrangeria, amb la policia del Port, amb la Fiscalia. L¡¯activitat del top manta ocupa il¡¤legalment l¡¯espai p¨²blic, fa molt de mal al comer? local i a l¡¯economia local, sabem que estan controlats per m¨¤fies, sabem on van a buscar el material... L¡¯efecte crida ha fet passar de 300 a 2.000 els manters a Barcelona. S¨®n molt joves, estan explotats per m¨¤fies, per¨° s¡¯han donat 1,5 milions d¡¯euros a la cooperativa dels manters en tres anys. Ha donat resultat?

P. I qu¨¨ faria vost¨¨ amb aquests 2.000 manters?

R. No hi pot haver 2.000 manters a Barcelona. Hi haur¨¤ solucions per a uns, per als qui estan en situaci¨® legal; despr¨¦s caldr¨¤ treballar amb els pa?sos d¡¯origen, com el Senegal, perqu¨¨ alguns hauran de tornar al seu pa¨ªs, una cosa que no ¨¦s responsabilitat de l¡¯alcalde sin¨® d¡¯Estrangeria.

¡°Si hi ha bicapitalitat ¨¦s possible que hi hagi Ministeris o el Senat a Barcelona¡±

P. Vost¨¨ ha defensat que es reconegui a la Constituci¨® la cocapitalitat espanyola de Barcelona. Per qu¨¨ no ho inclou al programa electoral?

R. Ho dic i ho tornar¨¦ a dir. Per¨° no ho incloem perqu¨¨ no hem volgut tocar els temes constitucionals al programa. Abans de fer canvis, hem de conv¨¨ncer els barcelonins, els catalans i la resta d'espanyols.

P. Li agradaria que el Senat fos a Barcelona?

R. En el tema de la bicapitalitat, crec molt en els s¨ªmbols. Per¨° si comencem per l¡¯Estatut, el Senat, les institucions, no arribarem. Primer hi ha d¡¯haver uns principis, el respecte de la Constituci¨®, despr¨¦s cal avan?ar en el cofinan?ament, el que podem pactar amb el Govern de Madrid i la Generalitat per Rodalies, per Montju?c, per la seguretat. Si hi ha bicapitalitat ¨¦s possible que hi hagi Ministeris o el Senat a Barcelona, per¨° cal fer-ho ordenadament. I tamb¨¦ cal conv¨¨ncer la resta dels espanyols. Si ve el Senat a Barcelona i el separatisme continua amb les seves condicions, el resultat pot ser molt negatiu a la resta d¡¯Espanya.